Airy

Un relat de: Ainoa

Necessito dir-te Iry, que et trobo a faltar, necessito dir-te que ara més que mai, veig que vas creixent i que t'en vas, de res serveix que provi d'oferir-te les meves mans plenes de jocs, de res em serveix que et mostri els meus llavis plens de somriures per tu, de res em serveix l'aire si tu no hi ets. Iry, si, ja sé, no t'agrada que et digui per aquest nom, però jo mai he estat com la resta de la gent, jo t'he conegut abans que ningú, jo he estat amb tu, abans que la teva mare, jo he compartit amb tu la teva naixença dins d'aquest món, jo he estat sempre la teva sang, jo he vist com el teu cor començava a bategar.

Deixa'm que t'expliqui com serà la meva vida quan no hi sigui el teu somriure, deixem que et digui que t'estimo sense por a que marxis, deixem estar al teu costat.

M'han dit que m'entenen, però jo sé que m'enganyen, jo sé que ningú pot veure el amor que m'inspires, ningú pot sentir el que jo sento per tu, ets ma germana, ets la meva sang, ets la meva bessona, ets la meva vida, ets jo!

Creixes, ja ho sé, no cal que m'ho digui ningú, creixes i el temps no s'atura encara que resi cada nit, resso per a que la vida no t'allunyi de mi, creixes massa ràpid, i algú a cau d'orella em xiuxiueja que jo també em vaig fent gran, que és hora de deixar els jocs de nines i centrar-nos en les nostres vides, cadascuna en la seva. Menteixen, oi? Digue-m´ho, digue'm que no és cert, que els nostres camins queden enllaçats com serps, que les nostres vides estan unides a la força, que res ens ha de separar, menteix-me si fa falta, però treu-me del pou sense llum on estic sotmesa a la pena i a la tristesa. Airy, i ara dic el teu nom ple de joia, Airy i et crido, sense resposta.

He estat pensant, he resat i he invocat a mil Deus per a lligar-te a la meva vora, no m'escolten, he sacrificat totes les il·lusions, però encara així marxes. Finalment vaig en busca de les paraules, a les paraules, a les lletres, per formular un encanteri que et lligarà dins la meva ànima, que no et permetrà marxar mai, un encanteri per retenir-te, per a que el pas del temps no et faci gran, per a que no coneguis penes i alegries, per a que el teu món es redueixi a mi, per a que jo no deixi mai de ser tu, per a que tu no deixis mai de ser jo, per a que no m'oblidis.

Has conegut l'amor entre els braços d'un noi, has conegut les penes de la mort, has conegut la il·lusió d'una nit de reis, el sabor de les nits de festa i la calor dels rajos del sol, ara t'ofereixo el sabor de les meves llàgrimes per la teva maduresa, t'ofereixo sentir els crits d'agonia quan tu no hi ets, t'ofereixo el tacte dels meus braços quan es tanquen i s'aferren al no res, t'ofereixo res perquè sense tu, res tinc.

No creixis i et donaré un món ple de jocs, no canviïs de rumb i t'oferiré navegar entre núvols de cotó, no marxis i arribarem juntes com sempre ho hem fet al final de la vida, i encara així, et prometo que si no em deixes, si no marxes de la meva vora seguiré cuidant de tu, fins més enllà de la mort velaré pels teus somnis, velaré pel teu somriure, per tu, més enllà, Airy, més enllà de la frontera entre la vida i la mort, allà on ningú torna, més enllà, ompliré la teva eternitat de rialles i de llum, de color i de vida, més enllà Airy, allà, on tu deixis de créixer, més enllà on Déu reté el temps, més enllà, Airy, més enllà, on es troba el meu amor per tu.

Comentaris

  • Airy...[Ofensiu]
    jacobè | 27-07-2005

    No sé com interpretar aquest relat ni si cal que ho faci. No, no cal. Estimació, amor profund cap a una ànima bessona, cap a una persona. I tot a través teu, només a través del teu sentiment. No jutges a l'altra, és genial. Germana, amiga, mare, filla, amic, tant se val. Molt emotiu. Com diu en Neret enganxa, perquè està molt ben escrit.

  • coment retardat[Ofensiu]
    Lavínia | 05-07-2005

    quin relat!! la seva força és l'estimació filial!

    Perquè tot el relat té la força de l'amor a través de l'evocació d'algú que ha format part al mateix temps de la mateixa mare i que amb la seva marxa provoca en la narradora un sentiment de desempar i d'estima:
    no t'ofereixo res perquè sense tu no tinc res

    És bell, molt bell aquest arrelament filial i a la consciència que totes dues persones: l'evocada i la narradora són més que dues germanes: són bessones!

    Perfecte, Ainoa.

    PS

    Sento no haver-te comentat abans. De debò.

  • enganxa[Ofensiu]
    neret | 24-06-2005

    has aconseguit un relat ple de força, com un crit, que allibera un munt de sentiments que portes dins. Perquè es veu tan intens el relat que sembla que només pot ser escrit a partir d'experiències pròpies, no?

    el missatge, aquest estimar tant que vols que el món s'aturi, crec que es pot aplicar a moltes altres coses, com tu dius a la introducció... a totes aquelles persones que hem anat coneixent però que un dia o altre desapareixen de la nostra vida, com per inèricia... aix, m'has fet posar nostàlgic!

    només et diria que vigilessis les faltes d'ortografia, q sobretot al principi se't cola algun pronom malament. Però clar el text és tan emotiu que això no hi té gaire importància.

    molt bé noia!

  • COMENT[Ofensiu]
    Llibre | 22-06-2005

    Airy és el personatge permanentment absent del relat perquè basa la seva presència tot just en l'evocació que fa la veu narradora. Però per altra banda, evidentment, és el nucli de tot el conte.

    El text està escrit en primera persona i el punt de vista narratiu es col·loca en una noia-dona que parla (o potser és un monòleg interior) a la seva germana bessona.

    A partir d'aquí, amb un to clarament intimista, es desenvolupa el tema del relat: l'allunyament. Però no és un allunyament produït per trencaments afectius o per la mort, tal volta els més habituals. És un trencament que es vol evitar, i que se situa en el mateix caminar de la vida.

    Digue-m'ho, digue'm que no és cert, que els nostres camins queden enllaçats com serps, que les nostres vides estan unides a la força, que res ens ha de separar, menteix-me si fa falta, però treu-me del pou sense llum on estic sotmesa a la pena i a la trsitesa.

    La narradora no vol que aquest allunyament es produeixi, i per això clama a la persona estimada, a la germana bessona, a Airy, que es mantingui sempre al seu costat.

    Un relat dolç i de nou intimista. Però amb el reflex d'un objectiu difícil d'assumir.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • " T'ofereixo res perquè sense tu, res tinc "[Ofensiu]
    kispar fidu | 21-06-2005

    Que bonic!!! Uau! Quina estimació cap a una germana bessona, una ànima bessona! Com bé dius, una persona que ha estat al teu costat des de l'inici dels vostres dies, des del primer batec dels vostres cors... uau! És bonic que te l'estimis tant!
    Tot i que també penso, que cadascú a d'anar obrint les ales per poder enlairar el vol, i sortir a buscar els seus somnis! No podeu estar-vos tota la vida una al costat de l'altra!!! Amb això no vull dir pas, que no us mantingueu en contacta ni que us deixeu de veure... simplement, que cada una ha d'anar formant la seva vida, seguint el seu propi camí... I això no evita que entre les dos continuï havent-hi tanta estimació com ara!!!

    La teva setmana del coment... estem a dimarts i jo encara no te n'havia fet cap!!!! uoooo!!!

    Apali! Ja ens anirem "veient" durant aquesta setmana!!!
    Ciao!

    Gemm@

  • Buff.....[Ofensiu]
    AINOA | 20-06-2005 | Valoració: 10

    Buff, quant de sentiment te el teu relat.
    M'agradat molt com es descrit aquest amor envers a ella.
    Es dur separarse de una germana, pero ben segur que on sigui el lloc que es trobi es sentira molt ditxosa de tindre una germana com tu.

  • No és un capritx[Ofensiu]
    OhCapità | 16-06-2005

    el que escrius, el què sents i tot el què emets. Embolcalles d'amor profund les teves paraules per la teva germana. Ella que de segur ho sap. La vida ens fa seguir camins diferents però sempre ens queda el caliu de les persones properes. Un relat preciós perquè destil·la tota la teva essència. Una persona amb uns sentiments grandiosos. És un plaer compartir aquest instants bells en què fas un homenatge a l'Airy, i sense adonar-te'n impulses la teva ànima per sobre les altres fent-nos quedar bocabadats per la teva fragància.

    Gràcies Ainoa,

    Un petó dolç de trufa!

  • Laia Boloix Requena | 23-03-2005 | Valoració: 10

    Emotius!
    Sóc una persona enfeinada i tot just començo a descobrir la gent tan sorprenent que es pot trobar en aquesta web, i la primera paraula que se m'ha passat pel cap a estat "emotius" així veig els teus relats, són escrits que transpuen vida i sentiments. Espero poder seguir llegint petits tresors com aquests.Felicitats

  • un moment a soles...[Ofensiu]
    Fionn | 29-01-2005 | Valoració: 10

    De vegades ens ha faltat el temps, el cual ens a tret alguns moments a soles, moments dolços. Aprofito ara, en aquesta momentània soledat de comentaris (que no trigaran en arribar y fer justicia al teu relat), ara que estem a soles et dic: em comentaves que volies arribar a escriure com jo algun dia... i ho fas molt millor que jo.. De vegades la paraula més poderosa és el silenci, jo deixaré que parli per mi aquest petit fragment: ["...ara t'ofereixo el sabor de les meves llàgrimes per la teva maduresa, t'ofereixo sentir els crits d'agonia quan tu no hi ets, t'ofereixo el tacte dels meus braços quan es tanquen i s'aferren al no res, t'ofereixo res perquè sense tu, res tinc..."]. Tots hem d'aprendre de tu, aixi que no deixis de dipositar diamants com aquest a la web.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: