Adoctrinament? (5)

Un relat de: Joan Colom
La lliçó X, LA RECONQUISTA: REINO DE CASTILLA, ocupa dues pàgines i consta de 8 paràgrafs (51 a 58). Les altres dues ocupen una pàgina cadascuna: la XI, LA RECONQUISTA: NAVARRA Y ARAGÓN, consta de 5 paràgrafs (59 a 63) i la XII, LA RECONQUISTA: REINOS DE ARAGÓN I CATALUÑA, de 4 (64 a 67).

Abans de res, cal advertir que, si fins aquí els mots España i españoles s'havien d'interpretar en el sentit de Península Ibèrica i els seus pobladors, per no haver de dir cada vegada el territorio que actualmente comparten España y Portugal i los pobladores de ese territorio (entrega 2), a partir d'ara España significarà estrictament territorio que actualmente corresponde al Reino de España, ja que la reconquesta del territori portugués, ignorada en el text, es va completar en 1249. Però això cal entendre-ho exclusivament als nostres efectes, perquè, com veurem en l'entrega següent, fins i tot quan en 1492 es va donar per acabada la reconquesta del territori espanyol, els portuguesos es consideraven també part d'Espanya, ja que fins l'adveniment dels Habsburg (casa d'Àustria), "Espanya només era el nom modern amb el mateix concepte i ús geogràfic que correspondria actualment el terme de Península Ibèrica, ençà la Hispània romana, i els Reis Catòlics mai van prendre el títol de reis d'Espanya, ni tan sols amb la unió dinàstica" (article "Reis Catòlics" de la Viquipèdia). En aquest sentit, Espanya estava formada per quatre regnes: Portugal, Castella, Aragó i Navarra.

Aclarit això, com que la lliçó X no té desperdici la reprodueixo íntegrament, malgrat ser més llarga. Això no ha d'estranyar ningú, perquè el nacionalisme espanyol, tal com el coneixem i patim encara avui, és nacionalisme castellà. Els qui vam haver de fer la "mili", que entre altres activitats profitoses havíem d'aprendre els himnes de les principals armes de l'Exèrcit de Terra, recordem l'última estrofa del Himno de Infantería: "Y éstos que en la Academia Toledana / sienten que se apodera de sus pechos / con la épica nobleza castellana / el ansia altiva de los grandes hechos / te prometen ser fieles a la historia / y dignos de tu honor y de tu gloria."

51. Fernando I el Grande es el primer rey de Castilla.

52. El reino de Castilla comprendía las regiones de Castilla, León, Galicia y Asturias.

53. En aquella época vivió el Cid Campeador, famoso por sus victorias contra los moros y la conquista de Valencia después de diecinueve meses de asedio. Nunca fue vencido y es el modelo del caballero español: valiente, leal y fiel a su Patria y a su rey.

54. En el reinado de Alfonso VIII se dio la batalla de las Navas de Tolosa, la más sangrienta y gloriosa de nuestra historia. Los musulmanes, que habían reunido un ejército de 400.000 hombres, atacaron con ímpetu feroz, pero se estrellaron ante la bravura de los pechos cristianos que mataron a un número incalculable de ellos.

55. Fernando III el Santo, modelo de reyes, fue el más ilustre rey de Castilla. Después de bendecir su espada y su bandera, sostuvo guerra continua contra los musulmanes, a los que conquistó Córdoba, Sevilla, Cádiz y Murcia y arrinconó a los demás en el reino de Granada. Cuando se preparaba para llevar la guerra a África murió de enfermedad en Sevilla despues de recibir con admirable piedad la sagrada Comunión.

56. Alfonso X el Sabio, fue hombre de vastísimos conocimientos y compuso muchas obras de ciencia y literatura.

57. Guzmán el Bueno es el modelo del gobernador fiel a su Patria y a su rey. Éste le había encargado la defensa de la plaza de Tarifa, pero los musulmanes, que tenían prisionero a un hijo suyo, le amenazaron con degollar al niño si no entregaba la ciudad. Él rechazó con horror tan cruel proposición y, asomándose a la muralla, dijo a los sitiadores: "Si no tenéis cuchillo ahí va el mío". El niño fue sacrificado, pero Tarifa se salvó. El rey le colmó de mercedes y le dio el sobrenombre de "Bueno" con que le conoce la Historia.

58. En el reinado de Alfonso XI volvieron los musulmanes a invadir el sur de España con un poderoso ejército, que presentó batalla al cristiano a orillas del río Salado, en donde sufrieron casi tan espantosa derrota como en las Navas de Tolosa. En adelante nunca osaron volver a invadir nuestro suelo.


Pel que fa a les lliçons XI i XII, em limitaré als paràgrafs 61 (Sanç III el Gran, pel Regne de Navarra) i 66 (Jaume I el Conqueridor, pel Regne d'Aragó i Catalunya), que són els únics que grinyolen una mica per la seva retòrica:

61. El monarca más notable de Navarra fue Sancho III el Mayor que reinó sobre casi toda la España cristiana, pero que al morir repartió los estados entre sus hijos con gran daño para la unidad e interés de la Patria.

66. Jaime I el Conquistador es el más importante de los reyes de Cataluña y Aragón. Fue valiente guerrero, notable historiador y buen poeta. Realizando proezas de temeridad y valor, conquistó a los musulmanes las islas Baleares y la ciudad y reino de Valencia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer