ADÉU JAUME

Un relat de: Jaumedelleida

ADÉU JAUME

És per a mi un motiu d’orgull i profunda satisfacció (consti que no sóc gens monàrquic), pel fet de què són moltes les persones que conec, o si es vol dir també d’una altra manera, són moltes les persones i ciutadans de la meva estimada ciutat que em coneixen a mi, i que freqüentment pel fet de sortir habitualment al carrer, ens creuem, quan elles i jo passegem o simplement anem pels vials o places, amb les nostres dèries personals, o per realitzar les nostres tasques habituals.

Això es fàcil que passi sovint en una ciutat mitjana com és la meva, i pel fet de pertànyer o haver participat o col•laborat en alguna etapa de la meva vida, en distints àmbits i entitats de tipus social, docent, religioses, culturals, comercials, àdhuc polítiques, (malgrat mai n’he militat en cap), fa que el nombre d’amics, coneguts i saludats que tinc, sigui notable.

De les amistats, en concret, si no hi ha motius de pressa, gairebé és obligat de fer l’aturada adient i petar-ne un xerradeta formal o informal, encara que sigui breu. D’aquests casos però, no és el tema què ara en vull parlar.
Sí en canvi vull destacar un fet que em sorprèn molt en el cas dels coneguts i, sobre tot, dels saludats. I és què, la gran majoria, a l’hora de saludar-me, (en no ser ben bé amistats -pròpiament dit-, fa que normalment no ens haguem de parar i petar la xerradeta), no només exclamen un simple: “Adéu”, sinó que sempre hi acompanyen al darrere, el meu nom: “Adéu, Jaume”.

Això d’afegir el nom a la simple expressió, no és un fet que jo freqüenti massa, per no dir gens, però sí que em sorprèn que molts als que hi corresponc el gest de saludar, (o bé, en sóc jo el que s’avança a fer-ho), no recordo pas ni tinc la més prostituta idea de com es diu el personatge en qüestió. Potser és perquè dec ser molt fisonomista sense que en recordi però d’on prové la coneixença, i si vam intercanviar-nos els noms. És aquest el motiu que em fa complir el deure civilitzat de no passar d’incògnit, al creuar-m’hi.

La sorpresa ve doncs, en veure que molts se’n recorden de mi i saben com em dic, i en canvi, jo no sé pas d’ells el mateix.

Una de dos: O els hi vaig deixar bona petjada quan fou el moment de conèixer-nos, i per això se’n recorden de com em dic, o bé, és que veritablement, sóc jo un desmemoriat de ca l’ample per aquestes qüestions.

Ara però, no sé quina postura adoptar. Si, quan s’esdevingui, aturar-los i demanar-los-hi d’on prové la nostra coneixença, o continuar permanentment amb el dubte, sense indagar cada cop que ens trobem, a què ve tot plegat que ens haguem de saludar. Estic fet un embolic amb aquest tema. Perquè si ho indago i passa molt temps fins que ens tornem a encreuar, em trobaré cada vegada amb el mateix problema. N’hi hauria prou responent en cada ocasió “Adéu, tu” i deixar les coses tal i com estan ara?

Comentaris

  • Naturalitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-10-2013 | Valoració: 10

    Hola Jaume! Un tema molt interessant el que toques. Jo et recomano la naturalitat davant situacions com les que descrius. "Perdona noi, sóc una mica despistat, que em podries recordar el teu nom?". Jo sóc cec i quan ens saludem entre nosaltres sempre diem "Hola, sóc fulanito...". I va molt bé. Davant situacions compromeses, naturalitat. Una abraçada.

    Aleix

  • Adéu Jaume[Ofensiu]
    elena07 | 27-09-2013 | Valoració: 9

    La veritat es que es tema difícil, jo crec que les persones que ens saluden tan familiarment es perquè en algun moment hem estat afins, sigui el que sigui, i que es mereixen un (perdona ara no me ubico, hem pots ajudar?), i tan frescos perquè si no ens dona mal de cap, pensem uns dies i a la fi eurekaaaa.... es fa la llum i quedem bocabadats de que el resultat es que aquella persona que ens va saludar aquell dia es mereix una contesta sincera. Costa de fer però crec que es el millor.

  • Amics, coneguts i saludats[Ofensiu]
    rautortor | 26-09-2013


    Has confegit una classificació força interessant. Probablement es podria arrodonir amb altres categories, però no cal. Segons el meu parer, és més que suficient.

    Realment, resulta si més no intrigant, que algú et saludi pel carrer i et creï un problema de consciència o de mala consciència en no saber ben bé qui diantre és. Les persones públiques –polítics o similars, artistes, professors...– acostumen a valorar aquestes salutacions en positiu, acreix, segons ells, el grau de popularitat que cobegen des del seu ego mediatitzat. En canvi, la gent, diguem-ne normal, ens preocupa no saber la identitat del saludador. Pel que fa al meu cas, que he estat professor tota la vida, fins i tot em crea un conflicte emocional, una mena de sentiment de culpabilitat donat cas que no recordi com es diu ni qui és, tot i que la seva fesomia em resulti familiar.

    Quan era petit i acompanyava el pare en tornar de la feina, recordo que la gent, al poble, se saludava fent servir mil i una expressions i mai n’he repetien una durant el trajecte. Era realment admirable. Hola, bones, bona tarda, ei, anar fent, ep, au, avant, vinga, apa... adéu.

    Un escrit ben trobat i un tema original, malgrat la seva quotidianitat.

    Ens llegim.

    Raül

  • Tens tota la raó del món[Ofensiu]

    La majoria de la gent saludem d'altres de qui no coneixem el nom i, en canvi, fa anys i panys que els hi diem "adéu".
    Tanmateix, espero que SÍ te'n recordis del meu nom.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

354 Relats

704 Comentaris

352387 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com