Acceptació

Un relat de: llamp!

Accepto la meva condició
d'home sediciós.

Accepto la meva aparença
de remença.

Accepto la meva opció
de persona en acció.

Accepto la meva contingència
qualificada d'ambivalència.

En l'acceptació
apareix la resignació.
Un accepta el que li és donat
per la gràcia de Déu
o per la gràcia que fan tots els acudits.

Accepto la meva condició,
estic condicionat,
estic resignat,
tot i acceptar i ser acceptat.

Afirmo la meva sentència,
confirmo la meva condició,
accepto que sóc així
i no puc fer-hi més.

Seré com la meva acceptació
seré com afirmen que sóc
sóc i així sóc afirmat,
sóc i accepto tal condició.

Acceptar significa també afirmar
Afirmar que ets qui ets,
que ets com ets,
que t'afirmes en uns preceptes,
que estàs condicionat per la humanitat,
la humanitat... que erra equivocada
i jo no sóc pas menys.


Comentaris

  • i dic jo...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-03-2010

    T'acceptes i l'encertes, tal com tu ho dius, en l'acceptació està la confirmació que els altres també t'accepten, tal com ets, o potser com somies que ets.
    Llegint t'he vist recitant-lo, i així confirmo que és un poema del tot teu, amb el teu estil i la teva gràcia creativa, impetuós i sincer, irònic i senzill, amb empenta i com un llamp, directe al cor i al fetge.

    Moltes felicitats!!

    Ferran

  • Genial! tot aquest bull de jocs de paraules...[Ofensiu]
    Romy Ros | 01-03-2010

    tot una reflexió sobre l'acceptació i la resignació. Definitivament, acceptar-se és molt important per poder apropar-se a una equilibrada autoestima i per aconseguir que també els altres t'acceptin. M'ho he passat molt bé llegin-te!