Abandonar-me

Abandonar-me al somni prefereixo,
que sigui ell qui regeixi l’existència
i, amb les seves decisions oníriques,
no traspassar el tel de la realitat.
Abandonar-me als sons prefereixo,
que la cadència engendri harmonies
i substitueixi els frecs aspres
com l’escorça d’un arbre ferit.
Abandonar-me a l’aire prefereixo,
fent-se intens, mudant-se en vent,
xiulant fort, sense esforç,
volant cap a un destí
d’antuvi triat.
Abandonar-me a mi prefereixo,
embolcallat de mi mateix,
sense estris ni estridències,
sense haver-me ja d’esforçar.