I ara què haig de fer?

I ara, què haig de fer?
Quan miro cada dia el rellotge
i ja no haig de trucar-li,
ara, què haig de fer?

I ara, què haig de fer?
Quan penso si li cal alguna cosa
però m'adono que ja no,
ara, què haig de fer?

I ara, què haig de fer?
S'ha mort la mare.
No la teva, ni la seva,
ni la de cap altre:
s'ha mort la meva mare.

I ara, què haig de fer?
Tan sols pensar-la, sentir-la, somniar-la
i, per sempre, estimar-la.