Cercador
Últim
Un relat de: Jordi Piqueras- Compartir:
El cafè que va quedar pendent; la visita a l’hospital que no vaig arribar a fer; l’abraçada no donada, que tant hauria volgut donar.
No vaig ser-hi. Em vaig fallar. I des d’aquell moment el sentiment arrelat en el meu interior, m’ho recorda. Subtil però infal·lible. Com si em punxés en algun lloc més enllà de la meva pell. A l’ànima.
Un moment que no ha estat només un. N'han estat massa, insuportables, ara els miro des de la meva solitud.
La vida em subratlla cada vegada el meu error. Pensar que sempre hi seré a temps, sense recordar que el temps no espera.
Faré que tots els comiats siguin com si haguessin de ser l’últim. Per ells, per mi.
No vaig ser-hi. Em vaig fallar. I des d’aquell moment el sentiment arrelat en el meu interior, m’ho recorda. Subtil però infal·lible. Com si em punxés en algun lloc més enllà de la meva pell. A l’ànima.
Un moment que no ha estat només un. N'han estat massa, insuportables, ara els miro des de la meva solitud.
La vida em subratlla cada vegada el meu error. Pensar que sempre hi seré a temps, sense recordar que el temps no espera.
Faré que tots els comiats siguin com si haguessin de ser l’últim. Per ells, per mi.
