A l'altra banda del mirall

Si tinguessis unes quantes esquerdes.
Tenia fe en trobar en tu un nou tòpic.
Mulla't: què et suggereixen els poetes?
Segur que ni tan sols els distingeixes.
Doncs caminen per uns carrers estrets:
són els tresorers d'aquell casc antic.
Donat que no existeix el mínim risc
de que les flors es marceixin, diré
que ancoro cada pensament en un vers
que digui amb molt poc tot el que ets per mi.
Precís i profund. Com no ho ha fet ningú,
tot i ser conscient que et mereixes menys.
D'això en dic poesia de l'absurd.
Perquè he vist com els cops que m'has llegit
has fet ús de gestos de manual,
incapaç d'intuir on vull anar
fent-te trepitjar coves dels meus dies
- que sé que penses però no em diràs mai
que pretenc guarnir-les de ximpleries.