A la meva oïda

Estupefacte en sentir-te la veu
caigué pres de la inconsciència.
Fóra inconsistència en abraçar-te?
Fóra inconstància en implicar-te?

Maleïda ànsia!

Somic de tanta enyorança
flagel·lares la meva impertinència.
Patí impotència de no tenir-te?
Patí impaciència de seduir-te?

Maleïda essència!

Abstracte amor amb vida eterna,
a tu et canto, a tu em remeto.
Cerciorem-nos tot circumdant
els nostres cossos a l'ensems...

... Mentre caic rendit i abúlic en deprimir-me, quan la volició, neutralitzada en remetre la força de la voluntat, taxà, injustament, la mort equànime a la presència volguda, adornada amb vestits de nit, arracades nacrades i flaires perfumats de rosada i clavells.

Estupor en saber que no sabré més de tu.
Estupefacte en sentir-te la veu,
resclosida... a la meva oïda.

___________________________________________

3.000 NOCHES CON MARGA (ANTONIO VEGA):