A LA MEVA NORA

A la meva nora:
(una història familiar autèntica)


Benvolguda i estimada jove:
M’has enviat quan menys m’ho esperava,
una carta emotiva a mode de verset,
i em sorprengué pel to que empraves.

Em descrius la teva soledat paternal
des que eres infanta fins gairebé ara
que has fet un nou pas en la teva jovenesa
per convertir-te ja en jovial mare.

Pel que em dius en la missiva, jove poeta,
no he passat a ser el teu sogre, sinó
que m’has definit com el millor dels pares.

Un pare que t’estima, que t’aconsella, que t’anima
que et protegeix, que et venera, que et mima
i també, si convé, que no dubta en renyar-te.

¡Com deuries patir, maca, en la teva infància,
que puguis, fins i tot, enyorar permetre’t renyar-te.
Si tu, mai n’has tingut motiu ni n’has fet causa!.

Per a tu, haver-te sentit orfe de pare haurà estat dur.
però no haurà estat en va la ferida, sinó el millor plus
per sentir-te ben acollida i a gust, dins la nostra casa.


Jaumedelleida 2011