A la gran foguera…

Un relat de: onatge

A la gran foguera…



A la gran foguera
tots hi tenim
la nostra flama.
Tots som fusta
de l'arbre del món.
Entre soledats i solituds
el crit d'un mut.
Els desmemoriats de viure.
Caminar fora dels camins
marcats i dirigits.
Enmig del silenci
el cant de l'alegria.
Llevar-se no és
posar els peus a terra...


onatge

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    misterisocults | 17-06-2009

    m'ha agradat molt, i sí tens molta raòo!
    ànim!

    i com tu dius, q vixquen els països catalans! i visquem nosaltres els que volem la llibertat!

  • La frase...[Ofensiu]
    Ariadna Garrido | 22-05-2009

    ..."Els desmemoriats de viure"... brutal...
    i la de "Llevar-se no és
    posar els peus a terra..." també és genial, trobe que tens unes frases que m 'inspiren!

    Un abraç gran,

    Amira

  • Breu i intens[Ofensiu]
    Nyanga | 21-02-2009 | Valoració: 10

    Tens tota la raó..llevar-se no és posar els peus a terra, és molt més que això però amb aquesta petita frase ja ho dones tot per entès..
    M'agraden els poemes breus que diuen tant com el teu, felicitats i gràcies per comentar-me!
    Una abraçada,

  • Foguera de Festa![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    PARTICIPA!
    RESPON AMB UN ALTRE MISSATGE A QUI T'HA ENVIAT AQUEST, com a mínim, o ENVIA DE NOUS!

    Bon diumenge tinguis i feliç aniversari passis!
    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • Tens raó...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-01-2009 | Valoració: 10

    llevar-se no és només posar els peus al terra, i els punts suspensius assenyalen el ventall de possibilitats del que podriem fer si a més de despertar-nos, fossim capaços d'obrir els ulls. Senzill i breu. No t'ha calgut allargar els versos per dir tant com has dit.
    Una abraçada

  • Quines flames...[Ofensiu]
    lagavinadelfar | 17-12-2008 | Valoració: 10

    Un poema que convida a la reflexió.

    lagavinadelfar

  • Molt bell[Ofensiu]
    brins | 16-12-2008 | Valoració: 10

    " desmemoriats de viure""el crit d´un mut" quines metàfores tan bones. Et felicito.
    Una abraçada

  • Som el que som...[Ofensiu]
    Naiade | 02-12-2008 | Valoració: 10

    Una bella metàfora del que som
    Tots som un.
    Encara que molts no saben que som i erren perduts.

    Una abraçada escoltant el cant de l'alegria dins el silenci

  • Ja t'haviacomentat el text[Ofensiu]

    Però volia donar-te la raó amb l'assenyat comentari que em fas de "Culte a la mort" Hi ha molt de què parlar. Si ens referim a la gent de les pompes fúnebres, aquest són éssers apart. Per a ells la mort és una feina, un negoci, i no voldria ofendre ningú perquè aquí ens podem trobar gent que es dediqui a l'activitat de tractar tot allò referent als difunts, però, per a mi són una mena de voltors que ensumen la mort per a treure'n profit. Ep, tothom s'ha
    de guanyar la vida i això és ben lícit. però no deixa de ser una activitat sòrdida. O potser nosaltres tenim aquest sentit de la mort perquè, en realitat, ens aterra? Bé, parlem de coses més agradables i fem-nos un petó ara que encara ens floreix la vida.

  • Flama amb flama[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-11-2008 | Valoració: 10

    Dins el teu poema he trobat algunes imatges molt suggerents, ... però en veritat, el que m'ha captivat i m'ha decidit a deixar constància per escrit, ha estat el final.
    Aquests dos versos amb els punts suspensius ( són una de les meves debilitats! ) per corol·lari són com una porta oberta de bat a bat a tot tipus de possibilitats, d'opcions, de futurs.

    T'envio una abraçada esperant que no t'arribi gaire humida, perquè és ben càlida,
    Unaquimera

  • Hi ha foguera[Ofensiu]
    joanalvol | 05-10-2008 | Valoració: 10

    que només crema,
    hi ha foc que consumeix.
    Llevar-se és anar-hi.

    Molt de gust
    Joanalvol

  • Poema que expressa la realitat del móm[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 31-08-2008 | Valoració: 10

    Tots formem part de l'univers, de la mateixa realitat existent. Ho has explicat molt bé. L'enhorabona!

  • gypsy | 12-08-2008

    "Tots som fusta
    de l'arbre del món"

    m'encanta aquesta imatge, que per a mi és fidedigna
    amb la realitat de la humanitat sencera.
    I el final dels teu poema, és també impressionant.

    una abraçada!

  • m'agrada...[Ofensiu]
    M.Salles | 08-08-2008 | Valoració: 10

    L'optimisme que traspua . La revolta contra l'immobilisme i el pessimisme.

    Fins aviat.

  • Tens molta raó[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-08-2008 | Valoració: 10

    Tots formem part del mateix univers tot i que ens sentim i som únics i irrepetibles. Molt ben expressat
    Si t'agrada la poesia acompanyada d'unes fotografies en blanc i negre dels anys setanta, contacta amb
    personal.telefonica.terra.es/web/gonzalovinagre/index.htm.
    Si no ho trobes busca al google Gonzalo Vinagre, és un fotògraf que ha guanyat molts premis i els poemes són meus. Espero que t'agradin ambdues coses. Petons

  • llevarse...[Ofensiu]
    aigua | 26-07-2008 | Valoració: 10

    Llevar-se és
    mirar endavant,
    tot intentant entonar
    aquest cant d'alegria.

    Deixem enrera
    els desmemoriats.

    Cerquem una mà amiga
    que volgui sempre passejar.

    Amb la nostra, de soledat,
    amb la seva, de solitud.

    Aixì mai més,
    ni el teu ni el seu,
    siguin ja el crit d'un mut,
    mai més.




Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

847 Comentaris

366045 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com