A la dutxa... ttm

L'aigua lliscava pels cossos nus sense parar. El telèfon de la dutxa s'aguantava per sobre del seu cap, fent pressionar amb l'aigua els seus cabells, cap abaix. De tan en tant tancava els ulls amb força durant alguns instants; les pestanyes semblaven pesar-li, de tan molles.
Sento que una mà completament xopa m'agafa per la cintura, i la noto molt calenta, ja que l'aigua que em cubreix la pell s'ha anat refredant. M'arrapa sobre el seu pit mentre m'acapara amb els braços, i una gota que li lliscava per la panxa s'ajunta am d'altres que ho feien per la meva formant-ne una de sola; com nosaltres.
T'aparto els cabells de la cara, i vaig baixant aclucant-te els ulls, relliscant per les galtes, i finalment aquells llavis… tan vermells i gruixuts, mullats… un impuls involuntari (o no) m'obliga a fondre'm amb tu en un petó humit i llarg, molt llarg. L'excusa adient per distreure't i poder investigar amb calma el teu cos. Cada part, cada racó em sembla preciós, perfecte. Noto que una de les teves mans es mou lentament primer pel meu clatell, després per l'esquena, va baixant…
Després separem els llavis, potser arriba a un milímetre, no estic segura. Em quedo aturada, penso que quan estic amb tu no hi ha res més, perquè tampoc ho necessito. Separo la cara, et miro als ulls i m'acapara la seva blavor, que em convida a entrar dins la teva mirada. Accepto. Ara sento com si estiguéssim dins una bombolla que ens envolta només a tots dos. La resta del món no existeix, no hi és. Fins i tot em sembla haber deixat de sentir rajar l'aigua de la dutxa. De tant a gust, tan relaxada, recolzo els meus llavis sobre el teu clatell i tanco els ulls, i només hi veig silenci. S'haurà aturat el temps? S'haurà acabat el món darrera aquesta mampara que ens separa d'ell? Sincerament, m'és igual. Ja s'ho faran si és així, ja ens ho farem nosaltes, ja hi pensarem quan s'acabi aquest moment. I desitjo que això no passi mai.
Un moviment atura els meus pensaments i em fa obrir els ulls de nou. Veig que fas mitja volta i et col·loques darrera meu, m'agafes per la cintura. Ara tinc el telèfon de la dutxa al davant, i veig clarament que l'aigua hi raja com abans. Faig una passa endavant per sentir l'escalfor del líquid. Tu la fas també i t'arrapes al meu darrera. Deixes les teves mans sobre la meva panxa, em pressiones en un sospir que fa que tanqui els ulls i em deixi portar. Tiro el cap enrere i el recolzo sobre el teu ombro. M'acaricies la pell molt superficialment al principi, gairebé arribant a palpar tan sols les gotes. Vas apropant-t'hi lentament… ho fas amb tanta delicadesa que sembla com si tinguéssis por de trencar-me.
De cop aixeco el cap. Pares. Tornes a rodejar-me per a col·locar-te al meu davant. Quina hora deu ser, ja? Potser hem de començar a sortir, més val anar amb temps, no puc assegurar que no vindrà ningú. Però al mirar-te veig que tens els cabells per la cara de nou. Te'ls aparto, i vaig baixant…