La nit més màgica

Un relat de: LLuny de tot

La llum del sol penetrava per la finestra, il·luminant descaradament els nostres cossos nuus i cansats, decantats tots dos cap a un mateix cantó del llit. Aquell llit que havia presenciat aquell munt de moments tant especials per a tots dos.
Va despertar-me la claror intensa que m'informava que començava el matí d'un bon dia d'estiu. Em va costar, però finalment vaig obrir els ulls i vaig esperar que se m'adaptéssin fins poder visualitzar cada un dels gromolls groguencs de pintura incrustats superficialment a la paret.
Em notava el cos lleugerament pressionat. Sobre la meva panxa totalment nua i blanca, es trobava recolzada la seva mà, de pell fosca i uniforma. Formava un contrast de colors que em dibuixà un somriure involuntari.Vaig decidir incorporar-me sense que se n'adonés, però sense voler el vaig despertar. Va dedicar-me un somriure tot passant-me suaument la mà per entre els meus cabells, tant suaus i llargs; ocupàven la meva esquena i una part dels llençols. Vaig apropar-m'hi per a besar aquells llavis tan vermells i amb els que tants cops havia somiat… tancant els ulls vaig fer-li aquell petó, però en tornar a obrir-lis ja no hi era.
Vaig abaixar la mirada i vaig veure'm amb aquell pijama que m'havia regalat l'àvia el nadal passat. Feia molt fred i el rellotge de l'habitació m'informava que eren les 4.52h de la matinada. De nou vaig esclatar en plors. No podia mentalitzar-me que tot allò s'havia acabat. Pensar que aquelles precioses nits d'estiu, ell i jo sols, ja mai més es repetirien… em pesava massa. Però no pas tant com el sentiment de culpa, el qual sentia que no s'aniria mai…
Si aquell dia jo no hagués agafat la moto no hauria tingut aquell absurd accident, i ell no hauria hagut d'anar am aquelles preses a l'hospital, saltant-se el maleït STOP. El mateix que li va costar la vida…
Duia més de sis mesos somiant amb la mateixa nit. Lúltima que vam passar junts. La que fou més màgica de totes, en la que vàrem disfrutar al màxim l'un de l'altre, sense saber que tot això s'estava a punt d'acabar. Cap dels dos n'érem conscients.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer