Cercador
La nit més màgica
Un relat de: LLuny de totLa llum del sol penetrava per la finestra, il·luminant descaradament els nostres cossos nuus i cansats, decantats tots dos cap a un mateix cantó del llit. Aquell llit que havia presenciat aquell munt de moments tant especials per a tots dos.
Va despertar-me la claror intensa que m'informava que començava el matí d'un bon dia d'estiu. Em va costar, però finalment vaig obrir els ulls i vaig esperar que se m'adaptéssin fins poder visualitzar cada un dels gromolls groguencs de pintura incrustats superficialment a la paret.
Em notava el cos lleugerament pressionat. Sobre la meva panxa totalment nua i blanca, es trobava recolzada la seva mà, de pell fosca i uniforma. Formava un contrast de colors que em dibuixà un somriure involuntari.Vaig decidir incorporar-me sense que se n'adonés, però sense voler el vaig despertar. Va dedicar-me un somriure tot passant-me suaument la mà per entre els meus cabells, tant suaus i llargs; ocupàven la meva esquena i una part dels llençols. Vaig apropar-m'hi per a besar aquells llavis tan vermells i amb els que tants cops havia somiat tancant els ulls vaig fer-li aquell petó, però en tornar a obrir-lis ja no hi era.
Vaig abaixar la mirada i vaig veure'm amb aquell pijama que m'havia regalat l'àvia el nadal passat. Feia molt fred i el rellotge de l'habitació m'informava que eren les 4.52h de la matinada. De nou vaig esclatar en plors. No podia mentalitzar-me que tot allò s'havia acabat. Pensar que aquelles precioses nits d'estiu, ell i jo sols, ja mai més es repetirien em pesava massa. Però no pas tant com el sentiment de culpa, el qual sentia que no s'aniria mai
Si aquell dia jo no hagués agafat la moto no hauria tingut aquell absurd accident, i ell no hauria hagut d'anar am aquelles preses a l'hospital, saltant-se el maleït STOP. El mateix que li va costar la vida
Duia més de sis mesos somiant amb la mateixa nit. Lúltima que vam passar junts. La que fou més màgica de totes, en la que vàrem disfrutar al màxim l'un de l'altre, sense saber que tot això s'estava a punt d'acabar. Cap dels dos n'érem conscients.
l´Autor
21 Relats
25 Comentaris
23726 Lectures
Valoració de l'autor: 8.07
Biografia:
sóc difícil de definir...sóc com sóc
sóc jo
Últims relats de l'autor
- El sentit de la vida
- minirelat*
- La poli... d'ara
- No ho entenc
- Atrapada dins la foscor de la meva pròpia vida
- A la dutxa... ttm
- Després de tot un dia junts
- Sense inspiració... crec
- M'allunyo del món
- bulímia
- Els avis també entenen
- La nit més màgica
- És més maco somiar...
- Falses il·lusions, sentint-se objecte
- Tornant a casa