M'allunyo del món

Un relat de: LLuny de tot

I, un cop més, torno a sentir que aquell fantasma apareix dins meu, i em presiona tant al pit que em sembla que ja no respiro amb normalitat. Em costa, m'hi haig d'esforçar més i més a cada moment.
Decideixo tornar a casa i estirar-me al llit, procurar dormir; demà serà un altre dia i això ja m'haurà passat. Però quan m'aixeco, veig que no ho ha fet. No m'ha passat. Sí, és un altre dia, però aquell pes insoportable sota el pit continua sent-hi allà mateix. Surto al balcó i m'encenc una cigarreta per tranquilitzar-me una mica. I ho faig, però és psicològic, igual que la pressió del pit. M'adono que fa molt fred. Tinc la pell de gallina. Em baixo les mànigues de la jaqueta que duia arremangades. Em deixo caure sobre la brana del balcó. Miro cap abaix i un calfred em recorre l'esquena. El terre és molt lluny dels meus peus. M'enrecordo d'aquella tràgica temporada, en la que pensava que em seria útil viure en un quart tan alt. Per sort, fa molt temps que aquella estúpida idea em va fugir del cap.
M'agradaria estar sempre feliç, tenir sempre el got mig ple, però no és així la vida. Suposo que és per això que m'allunyo del món a l'habitació; amb la meva música, els meus llibres i les meves fotos, perquè així és el meu món, on m'agradaria viure-hi, i no en aquest…
Jo vull el meu, no el de tots.

Comentaris

  • Cadascú te el seu món[Ofensiu]
    Inukis | 31-03-2007 | Valoració: 8

    Cadascú te el seu propi món! Vulguis o no, tothom té la seva vida, la seva manera de viure-la, i de viure-la al seu món. Tu, igual que jo, tens un paradís amagat entre els pensaments que escrius, o en els que no t'atreveixes a escriure. Clar està que... tothom te un món, personalitza a la seva manera, on hi fa el que vol, on imagina el que li agrada...
    Tothom té un Món!! :)

    T'estimo Nena! Ns veiem! =)

  • El món[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 23-08-2006

    Jo tampoc vull el món de tots... canviem-lo! Si cadascú "fes" el món a la seva mida, tots tindríem un món millor.

    Per cert, m'agrada el teu sobrenom...

    Enhorabona pel relat!