bulímia

Un relat de: LLuny de tot

I agafant la tassa del wàter amb les dues mans tremoloses, es deia a si mateixa que aquest cop en seria l'últim. Va deixar de pressionar la tassa amb la mà esquerra i va fer-la pujar en direcció a la seva boca. Al introduïr-hi els dos dits principals, va enfonsar-los fins la gola i va treure'ls ràpidament al adonar-se que ja s'havia produït la primera arcada. En feu dues més d'unides, com una sola, i va endinsar el cap dins la tassa, tot esgarrifant-se i agafant la tassa amb les dues mans i ben fort. Va vomitar. Un cop més, va sentir-se a gust, però culpable alhora. Sentia com un malestar general; físic i psíquic. Necessitava estirar-se. Va anar cap a l'habitació i es va estirar al llit. Al cap de dos minuts llargs va tornar-se a aixecar, i es va dirigir cap al mirall. Es va aixecar la samarreta i es va mirar la panxa de perfil. Tenia forma de panxa, però estava molt plana per ser la seva. Involuntàriament se li va dibuixar un somriure de satisfacció.

Comentaris

  • interesant..[Ofensiu]
    flames de bogeria | 16-12-2006 | Valoració: 8

    molt bon text, m'ncanta el final amb l'involuntari somriure.. encara que es molt trist aquesta malaltia.. sort :)