Els avis també entenen

Seia a la cadira de fusta, gronxant-se endavant i enrere. El nét es queixa de l'estrepitós soroll, i la fa aixecar-se perquè segui al sofà. Ella no troba la postura adequada i es mou d'un cantó a l'altre per acomodar-se. El nét es queixa perquè el posava nerviós tant de moviment, i la fa aixecar-se de nou i la col·loca a la taula i li serveix el dinar per tenir-la una estoneta discreta i en silenci. La iaia xarrupeja la sopa amb certa energia que fa que al noi se li posin els pèls de punxa, però aguanta fins que s'acaba el plat. Li porta el segon; butifarra. "Segur que així no xarrupa". Però se li cau la dentadura, i se l'ha de fer pujar amb la llengua, tot barrejant aire i saliva. El noi mou els peus amunt i avall creuant els dits perquè s'acabi ja el maleït dinar.
Al cap de més de mitja hora el nét li treu el plat i la duu al llit perquè dormís un xic i així ell pot estar tranquil durant ben bé dues hores ben llargues. Un cop dormida la iaia, es posa a roncar. El noi es mira la mà, dins la qual té el comandament de la tele, i el deixa sota el coixí del sofà, per evitar així certes tentacions. Quan la iaia es desperta, al cap de dues hores de roncs insufribles, el noi decideix deixar-la fer el què li vingui de gust, ja convençut que fins que la iaia no s'en vagi no tornarà a sentir el silenci.
Ella s'aixeca i s'envà a la cuina, i al obrir l'armari, li cau un plat de ceràmica i es peta, com no, sorollosament al terre. El noi plora de ràbia en un racó del menjador, i va pensant "joder tranquilitza't, que és la iaia…". Però no pot suportar-ho més i truca a la seva germana, la que viu desde tota la vida amb la iaia, perquè vingui a sopar, i així es desafoga una mica.
Amb l'estrés que li surt per les orelles, el noi mira el rellotge i ja són les vuit del vespre, i justament truquen a la porta. Obre corrents la iaia, i li fa a la neta dos petons ben fins a les galtes i va a servir el sopar. Comencen a menjar i tot resta en un silenci absolut. Al noi se li comencen a inflar les venes del coll, i finalment esclata i li diu per què cony ara no fot cap soroll, al que la iaia li respòn que si li molesta, li ho podria haber dit, com l'altra neta, enlloc de fer-la anar amunt i avall tot estressat pensant "on la puc ficar perquè deixi de surollejar?", que els avis no són, ni de bon tros, comparables a gossos.