El sentit de la vida

Contínuament ens preguntem quin és le veritable sentit de la vida. Ningú ho sap. Això ens pot desesperar i portar-nos a pensar que potser no existeixi, que en realitat no tingui cap sentit, que simplement es tracti de sobreviure fins que un pugui, i quan ja no s'aguanti més, doncs res, et mores i ja està. Però no és així tampoc. Si estem aquí és per alguna cosa, per alguna raó que tard o d'hora (més tard que d'hora) acabarem descubrint.
És per això que existeixen les creències paranormals. Perquè si tu t'autoconvences de quelcom que està allà vigilant-te, cuidant-te o simplement creure que tot està escrit i així si passa alguna anomalia "saps" que és perquè havia de passar, ja et serena. Desde sempre la gent ha necessitat creure en quelcom que li pogués aportar tranquil·litat, saber que no s'està sol en el món, i no fer-se responsable cada un de tot el que succeeix. D'aquí venen les diferents religions, en les que s'al·laba a un totpoderós per a que no permeteixi que passin incidents, els suposats Déus, o inclús els àngels de la guarda, que teòricament són ànimes que es troben sempre al teu costat solucionant-te tot allò que pugui perjudicar-te.
Tot i que, si posem a pensar-ho detingudament, amb lògica i coherència, arribarem a la conclusió que això és absurd; s'ha de tocar de peus a terra, baixar a la realitat i afrontar-nos a ella, amb els seus pros i els seus contres. No existeix el demà, sino l'ahir i l'avui, l'ara. Neixes igual de sol que mores; i no s'ha de tèmer l'estar-ho, simplement s'ha d'aprendre a portar-ho bé. Tu ets l'amo dels teus actes, i així llavors de les seves conseqüències, siguin les que siguin. Quan fots la pota en quelcom serio que necessita arreglar-se aviat, no pots quedar-te sentat, esperant que vingui un Déu a salvar-te; només tu pots rectificar els teus errors, i així és com aprenem; perque per això estem aquí, aprendre és el veritable significat de la vida.