A la cantonada, xerren un parell de petons

Un relat de: Joan G. Pons

Amb ganes o sense, es van trobar un parell de petons o potser tres petons.

Jo treia el cap per la finestra d'un pis principal, que a prop de la cantonada nord m'oferia el testimoniatge de sentir i veure.

Els personatges em van cridar l'atenció i la curiositat i allargar les orelles per escoltar la conversa.

En sóc testimoni silenciós.

-Hola Petó.
-Hola Petó.
-Distingueix. Sóc un petó concret.
-Jo també.
-Jo sóc PETÓ A LA GALTA, i tu ?
-Jo sóc PETÓ ALS LLAVIS.
-Vaja ! Ja hi som !
-Què vols dir ?
-Els llavis és una zona íntima, sensible.
-I la galta no ?
-No tant o gairebé… La galta forma part del rostre i tothom quan es saluda o acomiada o es felicita, fa un petó a la galta, sense sentir-ho. Un gest buit social. Un petó sense color.
-Sense color ?
-Sense força. Sense comunicació. Sense sentiment. Sols epidèrmic. Moltes vegades no hi ha ni contacte amb la galta de l'altre persona.
-Discrepo. No tots els petons han de ser als llavis. Un petó a la galta és un petó de relació lliure, de bon rotllo, familiar, d'amistat.

A prop, molt a prop, i mig amagat, un tercer personatge mirava i escoltava, un pel inquiet.

-D'això em queixo. Un petó a la galta no és el que dius. Tant de bo fos un petó d'apropament, feta amb respecte i naturalitat. Un contacte d'afecte. Un contacte amb calidesa. Vaja, un petó humà.
-Un petó humà. Ja planteges noves qualificacions.
-Un petó humà és un petó sincer. La sinceritat és una porta oberta a una relació afectiva que camina a una certa plenitud….a potser un petó als llavis.
-Molt bé…D'acord !!! Tenia ganes de sentir-ho… va dir el Tercer personatge.
-Qui ets ? junts pronuncià els dos PETONS.
-Sóc PETÓ AMB LLENGUA.
-Em sembla no tens lloc a aquesta conversa, sentencià PETÓ ALS LLAVIS.
-Teniu por ?
-No. Però els teus petons son d'un altre dimensió.
-Segurament, però crec que aquests petons personals que dibuixaveu també hi són en els meus PETONS. Més intensitat. Més intimitat. Però també amb sinceritat.
La cantonada restar buida. Sols un carrer a la dreta i un altre a l'esquerra perfilavem unes petjades, tot dibuixant una "essa"…. Una essa de SINCERITAT.

Comentaris

  • Increïble[Ofensiu]
    Queca | 16-10-2008 | Valoració: 10

    Tens uns títols tant temptadors, que no puc evitar fer un stop en la meva búsqueda de la capsa de la felicitat. És el segon que comento, i saps? Vas directe als meus autors preferits.

  • xerrem sobre els petons![Ofensiu]
    Unaquimera | 12-09-2008

    Vaya títol ben curiós, amic Joan!
    Aquests darrers dies, en tornar de les vacances ( en retrobar-nos amb companys, amics i persones amb les que mantenim normalment relació ) sembla que intercanviem força sovint diferents tipus de salutacions i contactes: molts d'ells consisteixen en petons, de diverses menes.
    La lectura del teu text m'ha fet pensar en la munió de subdivisions que es podrien fer, per exemple, d'aquells que tu anomenes en el teu relat fantàstic: cadascuna d'elles correspondria a tipus diferents de persones i la seva combinació...
    Aquest tema donaria per més d'un relat!
    Hi haurà una continuació del teu?
    Per si un cas, ja tornaré a passar per aquí...

    De moment, t'envio una abraçada i un petó virtual ( a la galta, sincer i dels que peten fort),
    Unaquimera

  • Molt i molt encertat[Ofensiu]
    blaumar | 06-09-2008

    en l'exposició i en el contingut.
    Una abraçada, (amb sinceritat)

  • Per dins[Ofensiu]
    Bonhomia | 05-09-2008 | Valoració: 10

    Els petons està clar que no són sempre objecte d'estima, però moltes vegades si. El que es sent per dins és el que triomfa amb el petó, cadascú com ho prefereixi.


    Sergi

  • mm...[Ofensiu]
    kispar fidu | 04-09-2008

    no m'ha agradat tant com l'altre, però veig que segueix un mateix estil: de donar vida a accions i fer que elles mateixes s'enfrontin a debats que de vegades passem per alt i donem per coneguts i sense importància...

    L'altre em va captivar més pel tema que tocaves i per la bona personificació de les actituds, la vaig trobar molt bona!


    ens veiem per aquí,
    kispar, Gemma