A fer punyetes

Ja ho deia fa molts anys Antonio Machado: "Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora", una estrofa que podria explicar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, però que no justifica de cap manera la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l'ús preferent del català, emparant-se en la decisió dels jutges de Madrid. Si en el primer cas es pot al·legar ignorància (actuant amb generositat no corresposta) en el segon es fa molt difícil comprendre un dictamen redactat per magistrats que viuen a Catalunya i coneixen la realitat del carrer. Lluny de la intoxicació mediàtica de la capital semblaria que aquests homes guarnits amb toga i punyetes haurien d'haver actuat amb més independència i no afegir llenya al foc que més crema: el de la confrontació lingüística.

Però estem a les envistes d'unes eleccions que prometen ser les més radicalitzades dels darrers anys i el Partit Popular, amb la seva candidata Alícia Sánchez Camacho, que com va dir Joan Puigcercós és com Aleix Vidal Quadras en femení, s'allunya cada vegada més d'una moderació que podria fer-li esgarrapar alguns vots a Convergència. Al contrari, amb l'ofensiva contra el català el que busca el PP és aconseguir els tres diputats de Ciutadans. Ja pot tremolar Albert Rivera que els votants catalans que estiguin molestos amb les tímides i inoperants lleis i reglaments que defensen la nostra llengua, preferiran un partit més fort i tan radical com ells. En els propers dies podem assistir a una guerra de recursos contra lleis aprovades en el Parlament de Catalunya amb Rivera i Camacho donant-se empentes per arribar els primers al registre.

Tot això beneficiarà sens dubte als partits independentistes que poden captar l'atenció d'indecisos, abstencionistes i algun possible votant de darrera hora de Convergència. Davant el trist espectacle dels recursos i l'evidència de que amb aquesta gent no es pot tenir cap relació, Laporta i Carretero poden veure incrementades les seves expectatives d'entrar en el Parlament. Com a conseqüència i amb els partits més moderats perdent vots pel forat de la torpedinada radical, les eleccions del proper dia 28 poden representar un canvi considerable de la situació i el començament de la renovació d'una classe política catalana, covarda, ploramiques i victimista que hem hagut de patir durant trenta anys. Si no és així aquest país se'n va definitivament a fer punyetes.