a AnNa ( te ho havia promes)

Un relat de: Manuel de Lino

En Cap Roig

Caminava un bell mati
per un camí pedregós,
quan vaig veure, mig confós,
una rosa vora el camí.

Vaig intentar-la collir,
i quan l'anava a arrancar
els meus dits van sagnar
al punxar-me amb el roser,
vaig pensar el que anava a fer;
i la flor es va poder salvar.

Fixant-me en la bella flor
mullada per la rosada,
vaig sentir una suau olor
endevinant que la flor
era així molt perfumada.

Quan passava de tornada,
aquell mateix mati,
no vaig deixar d´aplaudir
a la gent que havia passat,
perquè havia respectat
aquella flor en mig del camí.

Comentaris

  • Eis!!!![Ofensiu]
    AnNna | 12-11-2004 | Valoració: 9

    Perdona per haver-me confós de relat, però, al estar a la segona pàgina, no el vaig veure i vaig creure que era aquest...
    Bé... mai ningú m'havia dedicat res... a mi.... moltíssimes gràcies. No mereixo que ningú gasti el seu temps en mi... T'ho agraeixo molt, de veritat. No saps que contenta m'he posat.
    I el poema en si és molt bonic, aquella pobra rosa que, després de tot, el destí va voler que sobrevisqués i q encara no havia de morir. És molt senzill i fàcil de llegir, ràpid... àgil... molt bonic, vaja.
    Gràcies altre cop, noi!!!
    Moltes gràcies!!!
    aNNNa.