Cercador
a AnNa ( te ho havia promes)
Un relat de: Manuel de LinoEn Cap Roig
Caminava un bell mati
per un camí pedregós,
quan vaig veure, mig confós,
una rosa vora el camí.
Vaig intentar-la collir,
i quan l'anava a arrancar
els meus dits van sagnar
al punxar-me amb el roser,
vaig pensar el que anava a fer;
i la flor es va poder salvar.
Fixant-me en la bella flor
mullada per la rosada,
vaig sentir una suau olor
endevinant que la flor
era així molt perfumada.
Quan passava de tornada,
aquell mateix mati,
no vaig deixar d´aplaudir
a la gent que havia passat,
perquè havia respectat
aquella flor en mig del camí.
Comentaris
-
Eis!!!![Ofensiu]AnNna | 12-11-2004 | Valoració: 9
Perdona per haver-me confós de relat, però, al estar a la segona pàgina, no el vaig veure i vaig creure que era aquest...
Bé... mai ningú m'havia dedicat res... a mi.... moltíssimes gràcies. No mereixo que ningú gasti el seu temps en mi... T'ho agraeixo molt, de veritat. No saps que contenta m'he posat.
I el poema en si és molt bonic, aquella pobra rosa que, després de tot, el destí va voler que sobrevisqués i q encara no havia de morir. És molt senzill i fàcil de llegir, ràpid... àgil... molt bonic, vaja.
Gràcies altre cop, noi!!!
Moltes gràcies!!!
aNNNa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- La poesia del cec
- Crònica de primera ma.
- Tornarà la primavera?
- La gelosia de no saber- te meva
- Allo que en diem estimar.
- Un altre fi d'any sense tu.
- Un polsim de neu blanca
- La tia Cinta
- La psicologia de les mones 2ª part.
- El temps perdut.
- El Caçador.
- Presó de cristall.
- Pela este préssec!!
- Dolç Angel de la Mort
- Lo "Iaio" Ramon