400.000 hores

L’esperança de vida en el nostre país se situa al voltant dels 85 anys. Desprès d’uns càlculs senzills veurem que això suposa 744.600 hores com a convidats a aquesta festa. Si restem les hores que dormim i les que treballem, la calculadora ens donarà una xifra aproximada de 400.000 hores. Quin valor té aquest temps? La resposta és ben senzilla: la nostra llibertat.

L’origen etimològic de la paraula treball sembla ben incert. Alguns filòlegs afirmen que prové del mot llatí trabs, trabis, o sigui obstacle. A mi m’agrada més creure als autors que asseguren que neix de la, també llatina, paraula tripalium. Aquest instrument consistia en un jou fet amb tres (tri) pals (palium) on es lligaven als esclaus per poder fuetejar-los. Així és com veig el treball: una mena d’esclavitud que ens roba hores de llibertat. Sé que fer aquests tipus d’afirmacions en temps de crisi, quan tantes persones són a l’atur, pot resultar totalment inapropiat. No vull ferir cap tipus de sensibilitat però, qüestionar la idea de que el treball dignifica i de que la realització personal tan sols s’obté en el món laboral, crec que pot resultar un bon principi per dotar de més sentit a la paraula llibertat. En el fons, ens hauríem de preguntar si treballem per viure o si vivim per treballar.

Podem entendre el progrés des de molts punts de vista. Per alguns representa una millora en els aspectes materials (infraestructures, habitatges, transports…). Altres poden entendre el progrés com l’obtenció de millors condicions sanitàries, educatives, culturals, etc. També hi ha qui creu que el progrés té un sentit polític i que està indefectiblement vinculat al desenvolupament de més drets socials. Potser el progrés és tot això. Però si milloren els processos de producció, la tecnologia i la gestió de recursos humans, no seria bo també relacionar el progrés amb la reducció de les jornades laborals i amb l’augment de les vacances? Tenir un teixit empresarial productiu i competitiu no significa treballar més, sinó treballar millor. Quantes reunions fora d’hores resulten realment necessàries? Quant temps es perd per no invertir en recursos materials i humans o per culpa d’una mala gestió? Reivindicar la conciliació de la vida personal amb la vida laboral no significa donar ales a aquells que fan de la peresa una actitud vital. Significa reclamar que la llibertat i la felicitat en aquest mal anomenat estat del benestar es troba en el nostre temps d’oci i en la seva gestió.

Mai oblidaré que quan Rosa Regàs va guanyar el Premi Planeta algú li va preguntar sobre el destí dels diners obtinguts. Ella va respondre que li servirien per poder comprar temps lliure.