Cercador
Continuació de "L'amic Ludwig" (12/09/2025). [text no creat amb IA]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
El doctorand tornà a la càrrega, sol·licitant per telèfon una nova entrevista. I el dia assenyalat, esperà a sentir la invitació a passar, de l'altra banda de la porta, entrà al despatx del catedràtic que s'havia ofert a tutoritzar-li la tesi amb el benentès de consens sobre el tema escollit, i s'assegué amb el culet fregant la vora del seient. Després del mutu intercanvi de cortesies, el doctorand entrà en matèria, però ho va fer tan atropelladament que, en comptes d'una transcripció literal, em permetré una exposició ordenada, sempre en benefici del lector.
Zenó d'Èlea (490-425 aC), parmenidià de soca-rel, dedicà les seves apories a demostrar la impossibilitat racional de l'ésser plural, l'espai, el temps i el moviment, que són el fruit equívoc de la nostra percepció imperfecta; pura il·lusió de l'esperit, que diria Josep Pla. En particular, a "La dicotomia" argumenta que no es pot recórrer cap distància perquè, per travessar-la, primer cal recórrer la meitat d'aquesta distància, per travessar la qual abans cal recórrer la meitat d'aquesta meitat, i així successivament. En definitiva, el moviment és impossible, perquè per creuar qualsevol distància finita caldria un nombre infinit de desplaçaments, cosa que comportaria un temps infinit.
El de Zenó és el pensament infinitesimal més antic: no fou fins al segle XVII que Newton i Leibniz inventaren el càlcul infinitesimal, justificat amb rigor en el XIX per Cauchy, Riemann i Weierstrass, amb la teoria de límits. Doncs bé, està provat que Arquimedes (287-212 aC), un altre colon grec del sud de la península Itàlica, també va fer aportacions en aquest camp, obtenint la longitud de corbes per aproximacions successives amb el mètode d'exhauriment, consistent a inscriure i circumscriure línies poligonals a la corba, cada cop amb més costats; aplicant-lo a una circumferència, aconseguí una bona aproximació al nombre PI. Va ser aquesta tècnica el punt de partença de l'esmentat invent de Newton i Leibniz.
I ara ve quan el maten, digué el doctorand baixant la veu, com si les parets tinguessin orelles. Assegurà que havia recollit informacions, no de primera mà però ben atribuïdes i datades, demostrant que Arquimedes va intentar rebatre "La dicotomia" i altres apories de Zenó, denunciant-ne la fal·làcia. L'altre respongué que la troballa podia constituir un bon tema de tesi, però que era indispensable garantir l'autenticitat de la documentació. Tanmateix, així que començà a interrogar-lo, s'adonà que tot era paper mullat!!!
Després d'un llarg silenci, el catedràtic recuperà la calma, s'aixecà i es dirigí lentament cap a la porta, convidant l'altre a fer el mateix, mentre li deia que, en atenció a la seva situació familiar i la consegüent necessitat d'estabilitzar-se laboralment, estava disposat a passar-li per alt coses que no admetria d'altres doctorands, però no a jugar-se el prestigi acadèmic. A més, reblà, no entenia una trajectòria tan erràtica en la cerca de temes: primerament, recordà, volgué fer-la sobre els corrents filosòfics nihilistes i solipsistes; després, sobre Wittgenstein, i ara l'ideari d'un presocràtic revisat per un científic postsocràtic. On volia anar a parar?, acabà etzibant-li...
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXVI (tema: ELS ANTICS GRECS) i consta de 500 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
Zenó d'Èlea (490-425 aC), parmenidià de soca-rel, dedicà les seves apories a demostrar la impossibilitat racional de l'ésser plural, l'espai, el temps i el moviment, que són el fruit equívoc de la nostra percepció imperfecta; pura il·lusió de l'esperit, que diria Josep Pla. En particular, a "La dicotomia" argumenta que no es pot recórrer cap distància perquè, per travessar-la, primer cal recórrer la meitat d'aquesta distància, per travessar la qual abans cal recórrer la meitat d'aquesta meitat, i així successivament. En definitiva, el moviment és impossible, perquè per creuar qualsevol distància finita caldria un nombre infinit de desplaçaments, cosa que comportaria un temps infinit.
El de Zenó és el pensament infinitesimal més antic: no fou fins al segle XVII que Newton i Leibniz inventaren el càlcul infinitesimal, justificat amb rigor en el XIX per Cauchy, Riemann i Weierstrass, amb la teoria de límits. Doncs bé, està provat que Arquimedes (287-212 aC), un altre colon grec del sud de la península Itàlica, també va fer aportacions en aquest camp, obtenint la longitud de corbes per aproximacions successives amb el mètode d'exhauriment, consistent a inscriure i circumscriure línies poligonals a la corba, cada cop amb més costats; aplicant-lo a una circumferència, aconseguí una bona aproximació al nombre PI. Va ser aquesta tècnica el punt de partença de l'esmentat invent de Newton i Leibniz.
I ara ve quan el maten, digué el doctorand baixant la veu, com si les parets tinguessin orelles. Assegurà que havia recollit informacions, no de primera mà però ben atribuïdes i datades, demostrant que Arquimedes va intentar rebatre "La dicotomia" i altres apories de Zenó, denunciant-ne la fal·làcia. L'altre respongué que la troballa podia constituir un bon tema de tesi, però que era indispensable garantir l'autenticitat de la documentació. Tanmateix, així que començà a interrogar-lo, s'adonà que tot era paper mullat!!!
Després d'un llarg silenci, el catedràtic recuperà la calma, s'aixecà i es dirigí lentament cap a la porta, convidant l'altre a fer el mateix, mentre li deia que, en atenció a la seva situació familiar i la consegüent necessitat d'estabilitzar-se laboralment, estava disposat a passar-li per alt coses que no admetria d'altres doctorands, però no a jugar-se el prestigi acadèmic. A més, reblà, no entenia una trajectòria tan erràtica en la cerca de temes: primerament, recordà, volgué fer-la sobre els corrents filosòfics nihilistes i solipsistes; després, sobre Wittgenstein, i ara l'ideari d'un presocràtic revisat per un científic postsocràtic. On volia anar a parar?, acabà etzibant-li...
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXVI (tema: ELS ANTICS GRECS) i consta de 500 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]
- Dos i dues. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LLATINADES. [text no creat amb IA]
- En alemany o en anglès? [text no creat amb IA]
- Inescrutables però escrotables. [text no creat amb IA]
- Havien begut oli. [text no creat amb IA]
- Somriures i somriures. [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 234567 lectures. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre EL MENJAR. [text no creat amb IA]
- Anacronismes. [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 222222 lectures. [text no creat amb IA]
- Com les cireres. [text no creat amb IA]
- 20-N. [text no creat amb IA]
- Continuació de "L'amic Ludwig" (12/09/2025). [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HORT DE TARDOR. [text no creat amb IA]