13.983.816

No hi ha manera. M’apropo a ella amb aires de seductor però sempre em refusa. Cap paraula amable, cap gest de complicitat obtinc a canvi d’un somriure que vol trencar barreres. Potser la meva oferta no li resulta gaire interessant. El cert és que cada setmana intento iniciar una relació que canviï la meva vida en un sol segon, però indefectiblement obtinc el refús més humiliant. Vull que em toqui… però que em toqui, ben tocat. De cap a peus. No oferiré cap resistència. A aquestes alçades semblaria incongruent fer servir una estratègia de sí però no… de m’agrades però tampoc ens passem… de ja et vinc a buscar però no m’estressis. Perquè, és clar que m’agrada! Els dijous i els dissabtes somnio amb que em toqui per tot arreu. Però no siguin malpensats. Estic parlant de la loteria primitiva. O és que pensaven en una altra cosa?

Vull que em toqui la maleïda primitiva. Vull ser milionari. Ja sé que els diners no donen la felicitat, però imaginin-se la misèria (Woody Allen dixit). També sóc conscient de que el més important és gaudir de bona salut. Tanmateix, no hi veig cap incompatibilitat en ser un acabalat propietari d’un iot i tenir una salut de ferro. En definitiva, la vida de treballador la conec de memòria. Vull viure sense despertador, sense tensions laborals i sense l’angoixa d’arribar tard a la feina per culpa del trànsit. Arribat a aquest punt hom podria pensar que hi ha moltes formes per aconseguir ser milionari sense el miracle de l’atzar. Restin les il·legals i veuran que ja no són tantes. Per aquest motiu, vaig arribar fa temps a la conclusió de que un dels millors antidepresius és la loteria primitiva.

Tanquin els ulls. Sí, ja sé que si ho fan no podran llegir l’article, però es tracta d’una llicència literària. El que deia… tanquin els ulls. Veuen una mena de pantalla negra? No? Tanquin bé els ulls! Ara? Molt bé. Què veuen? Crisi? Empreses que tanquen? Governants incapaços? Imbècils que volen cremar l’Alcorà? Teleporqueria? Cristiano Ronaldo? Doncs, ara imaginin tot això, sense que existís la possibilitat de veure incrementat amb molts zeros aquest petit compte on tenen la nòmina. Ara, obrin els ulls i busquin un lloc on puguin omplir la butlleta. De fet, encertar és molt fàcil. Tan sols han de fer 13.983.816 apostes i tenen l’èxit garantit. Ah, que no tenen 13.983.816 euros per invertir? Ara em donaran la raó. Ser milionari et permet, per exemple, el luxe d’encertar la primitiva i comentar-ho amb els companys de golf.

No sé si vostès tenen algun truc per tal d’omplir la butlleta. Jo sí. Poso 5 perquè és el percentatge de sou que m’han retallat. Sóc professor i, pel que sembla, nosaltres i els funcionaris vàrem originar la crisi i per això ens castiguen. 49 pel número de paraulotes que vaig dir al veure la nòmina. Després, 18, ja que són els membres del Govern que haurien d’haver dimitit. 1 perquè és el meu vot que no arribarà a l’urna. 16, ja que espero que siguin les autonomies que quedin a Espanya d’aquí a pocs anys. I finalment, 30, que és el número de milions de petons que donaré a la meva família si un dia encerto. Ja em diran si tenen sort!