10 de juliol de 2010

Un relat de: llacuna

Avui hi ha manifestació, avui Catalunya diu que és lliure, i esperem que la munió de braços i cors que es veuran després decideixin que tenen prou força per caminar sense sotmetre's a les ordres de ningú.

De totes formes, hi faltaran molts braços i molts cors, els de la Nàdia que només va de braços en braços demanant com renovar el permís de residència i buscant d'aconseguir un contracte, els de la Maria Jose que ha tingut un passat familiar tèrbol i ara només pot pensar en centrar la seva ment, tranquil·litzar-se i deixar allò que li fa mal.

I com elles serà molta gent que no tenen el seu moment per circumstàncies determinades, també avui serem moltes que haurem passat a l'altra banda pels pèls però que si la germanor forta no ens abraça anirem aviat enrere amb les persones a qui no els han acompanyat les circumstàncies, i en això estem, com més siguem, més força tindrem, no oblidem ningú, ni ara, ni després.

Comentaris

  • Encara que aquest[Ofensiu]
    Romy Ros | 13-07-2010 | Valoració: 10

    10 de juliol, molta gent no tingés el seu moment, et dic que en el bany de masses que molts de nosaltres vam fer el dissabte a Passeig de Gràcia vam sentir la pell eriçada de veure tanta gent agermanada pels mateixos ideals...
    Et dedico aquest breu fragment de l'indi Quetxua que tal vegada t'agradarà perque crec que ets pacífica:
    "Sóc guerrer:
    la meva espasa és l'amor,
    el meu escut és l'humor,
    la meva llar és la coherència,
    el meu text és la llibertat"