Tot

Un relat de: dacar

"Treu-t'ho tot", em va dir. "Tot?", vaig voler-me assegurar jo. "Tot", va dir ell, taxatiu, sense mirar-me, llegint la fitxa que li acabava de deixar l'infermera. Dins del petit vestidor on m'anava treient, diligentment, la roba, pensava en aquell metge que m'esperava a fora. A una altra pacient li hauria dit "despulli's", o bé "tregui's la roba". A mi m'afalagava per moments aquell "treu-t'ho tot". Ho havia dit amb un to familiar, com si no fos la primera vegada que m'ho demana. Un "treu-t'ho tot" que, a més, no admetia discussió. Però jo sabia que, si m'ho treia tot, no li agradaria el que es trobaria. I no es tracta ni de cicatrius lletges, ni de tatuatges desafortunats, ni de cap marca que indiqui que jo he passat pel meu cos.

La jaqueta es quedava penjada curosament al penja-robes de la paret, i tota la meva roba ja era convenientment recollida a la cadira, al davant del mirall. A un tamboret, plegada i embolicada en plàstic, hi havia la bateta blava amb què m'havia de cobrir durant la visita, fins a exposar-me als seus ulls i a les seves mans.

Però el "treu-t'ho tot" em retornava com un eco. Així que em vaig fregar una espatlla fins que la pell que tibava a l'esquena cedia i la podia arrossegar tors avall. Tibava per tot arreu i em desprenia de la meva pell, amb molt de compte, amuntegant-se als meus peus d'una peça. "Tot fora", vaig pensar. Vaig deixar al descobert l'encreuament dels feixos musculars, trenats per venes i artèries com plantes enfiladisses. Sentia aquella agradable sensació de no tenir ni fred, ni calor. Però no gosava mirar-me la cara; sempre que ho he fet ha estat de reüll, i amb aquest gest encara em fa més l'efecte d'estar veient un espectre monstruós que m'espia a través del mirall.
"Hauria de tenir el tacte d'estalviar-li aquest tràngol al doctor". Però en aquells moments, tot el meu tacte estava amuntegat als meus peus.

Comentaris

  • De socarrel[Ofensiu]
    franz appa | 15-02-2009

    Arrencar-se de socarrel l'exterior i arribar al que mai no és visible. Així és la tasca d'alguns privilegiats éssers dotats de la imaginació capaç de treure-li el suc a les paraules i, més enllà de les polisèmies, trobar l'arrel de les més íntimes significacions de les nostres conductes.
    Pot semblar simple, el relat, avisats co-lectors... us asseguro que no ho és. Penseu-hi.
    Tot està per dir, encara, malgrat que tot hagi estat dit ja abans.
    Un petó,
    franz
    (avui t'he trobat com a autora duta per l'atzar)

  • Cataclac[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 06-02-2009

    ¿¿??? Tot? Al principi pensava que estaves jugant amb el llenguatge, però no. Tot. Realment has aconseguit impactar-me amb aquest brevísim i contingut relat que et deixa amb un pam de nas. L'he trobat bo...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dacar

dacar

41 Relats

178 Comentaris

84272 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Virgo, del setanta-dos.

c.boladeres@gmail.com, pel que considereu oportú.