La cova

Un relat de: dacar

Feia dies que se'l vigilava; havia començat amb una petita esquerda que s'obria pas des de l'orella dreta cap a dalt. Un bon dia, en mig de l'esquerda hi va aparèixer un petit forat que, des de llavors, no havia deixat de fer-se més gran, i més profund, i que semblava ser la causa d'aquella inexplicable sensació de buit que tenia. Anava pel carrer amb la convicció que tothom ho veia. Caminava mirant a terra, amb els cabells caient-li davant de la cara i amagant-ho. Caminava preocupada cap a l'autobús. Caminava preocupada pel supermercat. I al vespre, un cop a casa, després del tràfec del dia i amb la calma còmplice de la nit, davant del mirall, s'apartava els cabells i s'examinava amb atenció.

Un dia va ser com abocar-se a un pou. Es va espantar: no es pensava que s'hagués fet tan profund. Va fregar la paret interior amb un dit i va notar sorra seca que se'n desprenia. Hauria de vigilar, a partir de llavors. Li va semblar sentir una fuita de sorra dins seu, molt minsa, però el senyal inequívoc que calia apuntalar alguna cosa de manera urgent si no volia exposar-se a que tota l'estructura anés avall. Només els déus són fets de marbre i viuen tranquils als museus. Els pobres mortals com ella es desgasten i s'erosionen, la diferència de pressions malmet fonaments que semblaven indestructibles i una rutina que cada dia passa pel mateix lloc acaba fent un solc profund com el llit d'un riu.

Aquell matí no es va poder llevar per anar treballar. Es va témer que el pou que s'obria al seu cap s'hagués escampat i hagués excavat galeries per tot arreu, per on se li escolaven les forces; només així s'explicava aquella freda buidor que sentia dins seu, i l'estrany eco que li repetia al seu cap "no puc... no puc... no puc...".

Comentaris

  • Fantàstic![Ofensiu]
    franz appa | 20-10-2007

    ...de bo, i fantàstic quant gènere... Tot i que potser no és tan "fantàstic" en aquest sentit. No sé si m'erro, però sota aquesta descripció en clau de fantasia onírica, em sembla endevinar la de mecanismes de transtorns mentals, tipus depressió. Almenys, m'ho suggereix a mi.
    Salutacions.

  • és el primer que et llegeixo [Ofensiu]
    ANEROL | 30-07-2007 | Valoració: 10

    i m'ha agradat molt. He vist que tens un titulat
    " la llibreta", la sorpresa que he tingut quan l'he obert i he vist que no era el meu ( jo en tinc un amb el mateix títol, molt posterior al teu); el llegiré

  • M'ha semblat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 25-07-2007 | Valoració: 10

    ...l'estil de Samuel Becket amb Molloy, l'innombrable i Malone mor. Un conte plé de desesperació, però de la desesperació d'aquell que mai no ha estat esperançat per res. Salutacions de Vicent.

  • Obert[Ofensiu]
    ciosauri | 30-06-2007 | Valoració: 10

    Un relat dels que permet quedar-te una estona pensant, buscant, trobant, jugant... Cadascú d'acord amb el seu punt de vista, les seves experiències. El no puc és un bon punt de partida comú... I m'ha agradat molt la frase sobre els déus: és rodona!

  • No som de marbre[Ofensiu]
    Jordi Droguet Xirau | 30-05-2007

    Som molt més fràgils que les estàtues -poden durar milers d'anys- i ens pot passar qualsevol cosa, encara que no tan surrealista com la del teu relat.
    La idea és bona. Una salutació.

  • neret | 29-05-2007

    relat curt, contundent, amb un aire fantàstic... ja feia temps que no llegia un relat d'aquests de la dacar i ja no recordava el bé que te'n sorties...

    felicitats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dacar

dacar

41 Relats

178 Comentaris

85421 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Virgo, del setanta-dos.

c.boladeres@gmail.com, pel que considereu oportú.