Vuit pèsols

Un relat de: Biel Martí

o un pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols
oooo quatre pèsols
ooooo cinc pèsols
oooooo sis pèsols
ooooooo set pèsols
oooooooo vuit pèsols

La gata camina per la barana de l'escala que baixa fins a casa de l'àvia com si passegés per un ample camí sense entrebancs.
Els gats són animals.
Els animals són éssers vius.
Ergo, els gats són éssers vius.
Modus Tolens o Modus Ponents, no recordo quin era cada un. Ni recordo si això és la lògica socràtica o la lògica aristotèlica.

o un pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols
oooo quatre pèsols
ooooo cinc pèsols
oooooo sis pèsols
ooooooo set pèsols

Encara que ens creiem que no, que nosaltres estem fora el sistema perquè anem a manifestacions, o encara pitjor, ens posem samarretes de "El Jueves" o fumem petas, en realitat el sistema ja ens contempla, ja sap que sempre hi ha elements que són distorsionadors i de fet serveixen per alimentar-lo encara més. El sistema s'ha de desmuntar des de dins, amb accions reals, no amb "poses". O encara millor, s'ha de trobar la manera com sortir del sistema sense que el sistema prevegi que sortirem del sistema. Però tots hem estats educats en el sistema, amb menor o major grau. Potser no es pot sortir del sistema.

o pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols
oooo quatre pèsols
ooooo cinc pèsols
oooooo sis pèsols

Una vegada vaig somniar que els meus pares eren peces d'una mena de Lego gegant i que me perseguien, perquè jo no ho era, al llarg d'una escala de cargol. No sé si en català es diu escala de cargol. Algú em va dir que pistatxo es diu festuc, però pistatxo també és correcte. Últimament no recordo els somnis més d'un o dos minuts després d'aixecar-me. De fet no els recordo, sinó que els mantinc en l'estat latent que és el despertar fins que poso un peu a terra, aleshores descobreixo que el terra et fa perdre la capacitat de somniar.

o un pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols
oooo quatre pèsols
ooooo cinc pèsols

Un pare li fum bronca al seu fill per travessar el carrer sense mirar i li diu: "Si t'arriben a atropellar et mato". De petit ma mare untava els pèsols al pa perquè sinó no me'ls menjava. Només pensar-hi ara em fa fàstic. Tindrà alguna cosa a veure això amb els estadis evolutius de Piaget o Kohlberg? Sempre m'ha fascinat la física però encara avui, que ja tinc títol universitari, no he aprovat ni un examen de física; en una ocasió, la professora de segon de BUP em va posar (es deia Pastor, ella, bona dona) una creu perquè no em mereixia ni un zero. Al meu institut hi havia cognoms curiosos: Camarero, Palomar, Julivert, Criado, Sanvicente, Sanmartín... Mai he entès com hi ha nens que els agrada anar a l'escola. Jo ho detestava. Cada matí inventava una excusa per no anar-hi, quan se'm van acabar les excuses vaig començar a inventar explicacions, després raons i més endavant romanços, cançons, astúcies i fins i tot cançoneries, falòrnies, embuts i, finalment, quan ja era més gran, inventava comàndules, brocs i al·legacions.

o un pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols
oooo quatre pèsols

La roba que més m'agrada és la més cara, i les ulleres de sol, i les sabates. De tant en tant tinc un impuls i em compro una cosa cara (una jaqueta de 300 € que per mi és un luxe, per exemple), però normalment no em compro res. M'agrada passejar-me per les botigues i sé que acompanyar-me a comprar sabates és una de les pitjors experiències que algú pot compartir amb mi. En canvi ningú pot compartir amb mi el fet d'anar a comprar-me un paral·lelepípede gegant. La figura del paral·lelepípede m'és indiferent, però sempre m'ha atret el seu nom: paral·lelepípede. La meva figura geomètrica preferida és l'hexàgon, perquè el pentàgon sempre em sortia malament al fer-lo amb el compàs. La figura geomètrica del Kremlin ja no recordo quina és.

o un pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols

Cada dos per tres em topo amb noies al metro, al bus, pel carrer, en restaurants i platges o en bicicleta i penso: podria ser ELLA. Però no ho és. Si ho fos no passaríem de llarg l'un de l'altre. Quan és, no es passa de llarg, simplement s'estableix un contacte i després es folla. A vegades, després de follar moltes vegades i de quedar per prendre molts tallats, un va i s'enamora. Al començament del procés evolutiu del lligar, posem l'adolescència, primer es prenen molts tallats i més endavant es folla. A partir de cert moment en la vida com a molt te'n prens un o dos, si és que te'n prens cap.

o un pèsol
oo dos pèsols

Si arribés a deixar la casa bruta molt de temps, embrutant tant com pogués fins al punt de resultar la meva convivència amb el medi insostenible, potser aconseguiria veure àcars mutants de la mida d'una pilota de tenis.

o un pèsol

Pensava que l'arbre del pati de l'edifici on treballo era un pi simplement molt alt i resulta que és un cedre. Resulta també, que l'altre és una magnòlia que no fa flors. Pensava que les magnòlies eren, precisament, flors. Incultura botànica. A l'escola m'ensenyaven a fer logaritmes però no sé distingir (ara sí) un pi d'un cedre. Potser cada hivern compro un arbre de Nadal convençut que és un avet i resulta que és un roure.

Comentaris

  • naaii | 05-06-2008

    M'ha agradat molt, sobretot el tros que diu:

    "Últimament no recordo els somnis més d'un o dos minuts després d'aixecar-me. De fet no els recordo, sinó que els mantinc en l'estat latent que és el despertar fins que poso un peu a terra, aleshores descobreixo que el terra et fa perdre la capacitat de somniar."


  • no trobe la paraula[Ofensiu]
    annabella pampallugues | 16-12-2005 | Valoració: 10

    que descriu el text. Realment bo. És com quan penses en una cosa i al cap de 5 minuts et sorprens pensant-ne una totalment diferent, i no saps com has arribat fins ahi. M'ha agradat molt, tens una forma d'escriure molt fresca i enginyosa, et seguiré llegint.

    annabella pampallugues

  • Els pèsols,..[Ofensiu]
    rnbonet | 16-12-2005 | Valoració: 10

    ...la vida, les garrofes, les idees... Potser ens mancarien més, d'aquesta mena d'escrits. Perquè escriure és "opinar", de forma més o menys disfressada..."Deslliurar l'ànima", diuen els poetes; "deixar solta la imaginació" fan els novel·listes; "desbotonarla intel·ligència", opinen altres.

  • buuuff[Ofensiu]
    guinarda | 19-11-2004 | Valoració: 10

    el del sistema l'estic estudiant amb diversos entesos en el tema.
    Pregunta:
    tu t'enfots de tot o tot se'n fot de tu?
    AHH¡¡

  • Un fesol[Ofensiu]

    Arriba el dissabte i li diumenge i l'altre contesta: No tinc gana. Amb això ja hem arribat al dilluns.

  • Hahahaha[Ofensiu]
    Ilargi betea | 03-10-2004 | Valoració: 10

    Crec que el títol ho diu tot; encara ara ric.
    M'ha encantat aquesta manera d'explicar la vida mitjançant vuit pèsols. Genial, de debò!
    Per cert, si els àcars es tornen del tamany d'una pilota de tenis em faran un gran favor!així no els respiraré i m'estalviare moltes dosis de ventolin i muntanyes de kleenex.
    Apa, una forta abraçada!!

  • genial[Ofensiu]
    Tiamat | 02-10-2004

    m'ha encantat, felicitats Biel

  • Deu pèsols pel pesolet[Ofensiu]
    NinniN | 01-10-2004 | Valoració: 10

    Hola pesolet.

    Si que és diferent als relats que has escrit, però vaja, que es nota que l'has escrit tú. La teva personalitat en vuit pèsols. Encastats o no en pà.

    Aquí va la contrapartida:

    00000000 Vuit pèsols

    Els gossos també són èssers vius. I si s'emprenyen, queixalen.

    0000000 Set pèsols

    La veritat, penso poc en el sistema, penso que és una merda en la que no cal perdre-hi temps ni tenir-lo en compte. No seguir-lo? Impossible, tots hi estem abocats, tard o d'hora, encara que a vegades fem marranadetes de nen petit, tots som, ens agradi o no, el sistema. Però si procures no pensar-hi... és com si no existís!

    000000 Sis pèsols

    Molt bo, sí senyor. Jo vaig somiar una vegada que el president de la meva empresa, amb cos de nen i la seva cara, feia castells de fruites, mentre es menjava peces de Lego (perquè no li prenguèssin). Si veièssiu com funciona l'empresa, entendrieu el somni.

    00000 Cinc pèsols

    brrr... lo del pà amb pèsols. No ha tingut conseqüències més traumàtiques per a tú, de gran?
    I lo de la creu? No ha tingut conseqüències traumàtiques, tampoc?

    0000 Quatre pèsols

    Bufff, lo de la roba cara. A qui no li passa?? Si vols ja t'acompanyo a comprar el paral.lelelípede gegant, però només si em compres una jaqueta de 300 €.

    000 Tres pèsols

    Molts dubtes. I una sola afirmació: que sortiiiits van els de la teva quinta (jeje, broma, ara no se'm traumatitzis, que no t'he posat cap creu), i la pregunta.... però tant folles que gairebé ja no prens tallats?????

    00 Dos pèsols

    Quin fàstic, amb l'alèrgia que els té el meu germà, pobre.

    0 Un pèsols

    Té fruits? Llavors és un Roure.


    vinga, espero que t'hagi agradat.

    Petons,


    NinniN

  • els pèsols[Ofensiu]
    mbatista | 27-09-2004 | Valoració: 10

    m' ha agradat molt.
    Tobo que és diferent d' altres coses que has fet.
    També m' agrada més la foto.
    Et mereixes un 10

  • Ai el de ciutat[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 26-09-2004 | Valoració: 10

    que no distingiu els avets dels roures, jejeje
    Diguem que de paranoies també es viu. I es podria viure molt bé si totes les paranoies fossin com aquestes.
    La més enginyosa (m'ha costat decidir-me) crec que és la del sistema. Molt bona la conclusió final.
    On he rigut més és amb la de les noies. Sobretot per allò del
    "Quan és, no es passa de llarg, simplement s'estableix un contacte i després es folla. A vegades, després de follar moltes vegades i de quedar per prendre molts tallats, un va i s'enamora". Què tants estirabots, aquí! Les coses tal com són i fora!
    M'ho he passat molt bé i he rigut moltíssim. Són paranoies que, ben replantejades, tenen ben poc de paranoic. I menys si s'analitzen des de l'òptica d'una societat paranoica per naturalesa. Encara que no tinguem un model estàndard amb el qual comparar-la. La conclusió (i a mi no em facis dir llatinismes filosòfics d'aquells que no entens però que als exàmens queden d'allò més bonics) és que el model estàndar és la paranoia. Per tant, relats perfectament convencionals amb el grau just de paranoia convencional.
    Un deu.
    Fins aviat, Biel

    Vicenç

    PD: em comprometo a començar a llegir algun dia (ara que encara tinc més temps) les Memòries d'en Yago!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Biel Martí

84 Relats

621 Comentaris

192403 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com