Die Träne (la llàgrima) (Tema: passió)

Un relat de: Biel Martí

El soldat alemany contempla la noia, vestida amb una camisa de dormir lleugera. El fusell que l'acompanya el fa sentir-se un monstre sortint de l'armari, a l'habitació d'una criatura. El so de les bales provinents del carrer s'esmorteeix durant un segons. Ella el mira, els ulls grans i negres. El soldat desitjaria que el veiés com l'amant acabat d'arribar, però de la por ella no ha fet ni el gest de tapar-se amb els llençols. Sonen crits provinents del pis inferior. Aparta la mirada de la noia i ulla la resta de l'habitació: un bloc de notes esgrogueït li recorda el plec de fulls on ell dibuixa esborranys que un dia seran quadres. Ho fa sempre que pot, lluny de la pols que aixequen els edificis, bombardejats, en caure.

-Paris ist gefallen!

París ha caigut. Per la finestra veu un grup de soldats francesos agenollats al carrer, davant un Cafè mig derruït, amb les mans sobre el cap. Dels ulls negres de la noia en cau una llàgrima, ha entès el crit de victòria nazi. Fa una estona es veia celebrant amb eufòria la glòria dels seus, ara la llàgrima centra tota la seva atenció, relliscant sobre la pell tremolosa de la noia. I l'aspirant a pintor sent la necessitat imperiosa de recollir aquella llàgrima solitària, i posar-la en una paleta per pintar la desesperació i el temor en un sol color, policromat. Si pogués acostar-s'hi una mica...

Deixa el fusell a terra i gesticula, no li vol mal. Un pas endavant.

-Der Krieg ist beendet worden -diu intentant un somriure.

S'ha acabat la guerra. Una altra passa endavant. La noia fa que no amb el cap i es tapa, ara sí, amb els llençols.

-Haben Sie Angst nicht.

Va desarmat, no té perquè témer-lo

-Je vous n'ai pas peur -diu ella.

Quan és només a mig metre, la llàgrima fregant el mentó a punt de desprendre's, ella treu unes tisores dessota el coixí i somriu.

Comentaris

  • Excel·lent[Ofensiu]
    Frèdia | 02-01-2007

    He llegit el teu relat després de ficar el nas en el comentari que has deixat al fòrum per al qwark. Ja sé que pensaràs que qui em mana posar el nassos on no em demanen, però la curiositat em domina. Reconec que a tu t'he llegit poc (fet que canviarà des d'ara mateix) i que he seguit de més a prop al qwark i me'n refio força del seu criteri perquè sempre té bons arguments a l'hora de opinar. Bé, no m'enrotllo. El cas és que he començat la lectura una mica condicionada però he acabat pensat que havia fet una gran troballa. El relat és boníssim, digne de ser destacat i, sens dubte, de ser publicat. A mi m'ha semblat molt ben estructurat, que hi hagués diàleg o expressions en alemany i en francès no m'han fet cap nosa, tampoc no m'han confós, ben al contrari. Penso que aquestes expressions li donen un toc de realisme, de dramatisme contingut, que em fa el relat més atractiu. El final toca la fibra sensible d'allò més. Has sabut trobar (espero haver-lo entès) dos mirades diferents i colpidores: la de l'home que, malgrat la guerra, no pot veure la dona com una enemiga, que deixa l'arma perquè no vol que ella li tingui por, perquè se sent penedit de viure una situació tan abominable; i la de la dona, que no pot veure en ell l'home, tan sols un alemany invasor que ha de morir per purgar tot el mal que ha produït el país enemic. Jo no percebo por en ella, més aviat hi veig odi i un patriotisme que no la deixa raonar. Ell en canvi traspua tendresa i bona fe. Realment, el destí té moltes paradoxes com aquesta.
    Et felicito per aquest magnífic relat i et desitjo un bon any 2007.
    Fredia

  • Una història...[Ofensiu]
    rnbonet | 02-01-2007

    ...molt 'francesa', xicon!
    I quan entrecomille fel mot francesa vull referir-me a tot allò de "la liberté", "la Résistence", ...però també "le chauvinisme" excessiu dels nostres veïns del nord.
    A banda de tot això escrit, té un final obert i no passa esperat pel lector, cosa que a mi, personalment, m'agrada.
    Salut i molta rebolica per aquest any que comença!

  • La résistance?[Ofensiu]
    qwark | 02-01-2007

    Crec entendre que la noia decideix matar el soldat alemany, no sé si ho vol fer per la pàtria o per evitar ser violada. (És que amb això dels idiomes, ens perdem.)

    La història de la llàgrima té un to poètic que entenc que vol contrastar amb el terror àrid de la guerra. El soldat alemany vol ser vist com una persona (com un home), independent de les circumstàncies que han portat la barbàrie destructora al país de la noia.

    El que no he entès és què vol dir "un sol color, policromat".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Biel Martí

84 Relats

621 Comentaris

193143 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com