Die Träne (la llàgrima) (Tema: passió)

He llegit el teu relat després de ficar el nas en el comentari que has deixat al fòrum per al qwark. Ja sé que pensaràs que qui em mana posar el nassos on no em demanen, però la curiositat em domina. Reconec que a tu t'he llegit poc (fet que canviarà des d'ara mateix) i que he seguit de més a prop al qwark i me'n refio força del seu criteri perquè sempre té bons arguments a l'hora de opinar. Bé, no m'enrotllo. El cas és que he començat la lectura una mica condicionada però he acabat pensat que havia fet una gran troballa. El relat és boníssim, digne de ser destacat i, sens dubte, de ser publicat. A mi m'ha semblat molt ben estructurat, que hi hagués diàleg o expressions en alemany i en francès no m'han fet cap nosa, tampoc no m'han confós, ben al contrari. Penso que aquestes expressions li donen un toc de realisme, de dramatisme contingut, que em fa el relat més atractiu. El final toca la fibra sensible d'allò més. Has sabut trobar (espero haver-lo entès) dos mirades diferents i colpidores: la de l'home que, malgrat la guerra, no pot veure la dona com una enemiga, que deixa l'arma perquè no vol que ella li tingui por, perquè se sent penedit de viure una situació tan abominable; i la de la dona, que no pot veure en ell l'home, tan sols un alemany invasor que ha de morir per purgar tot el mal que ha produït el país enemic. Jo no percebo por en ella, més aviat hi veig odi i un patriotisme que no la deixa raonar. Ell en canvi traspua tendresa i bona fe. Realment, el destí té moltes paradoxes com aquesta.
Et felicito per aquest magnífic relat i et desitjo un bon any 2007.
Fredia

...molt 'francesa', xicon!
I quan entrecomille fel mot francesa vull referir-me a tot allò de "la liberté", "la Résistence", ...però també "le chauvinisme" excessiu dels nostres veïns del nord.
A banda de tot això escrit, té un final obert i no passa esperat pel lector, cosa que a mi, personalment, m'agrada.
Salut i molta rebolica per aquest any que comença!

Crec entendre que la noia decideix matar el soldat alemany, no sé si ho vol fer per la pàtria o per evitar ser violada. (És que amb això dels idiomes, ens perdem.)

La història de la llàgrima té un to poètic que entenc que vol contrastar amb el terror àrid de la guerra. El soldat alemany vol ser vist com una persona (com un home), independent de les circumstàncies que han portat la barbàrie destructora al país de la noia.

El que no he entès és què vol dir "un sol color, policromat".