Zas, zas... (Tema: culpa)

Un relat de: Biel Martí

Miro, a través del cristall opac, el paisatge que s'estén com a immens llençol d'un llit a mig fer. Onades de gespa mogudes pel vent, bressol d'arbres amb fulles que musiquen l'aire del nord. Puntillisme multicolor en les flors que brollen entre els brins verds. Una línia irregular separa el cel de les muntanyes, totes llunyanes. Núvols com pintades de nen en un gran mural blau clar. I creuant-ho tot, ganivet esmolat de plata, el riu. Espasa ondulant al vent: Zas, zas...

- És l'hora.

La humanitat es compon de bipolaritats: vencedors i vençuts, forts i febles, sans i malalts... Totes les versions intermèdies són intents d'acostar-se als pols, grisos que cerquen el blanc, grisos que busquen el negre. Cap color, tots els colors. Malgrat cada matís, milions i milions d'espectres entre una gama i l'altre, allò que els separa és, en el fons, una línia fina, sovint invisible, zigzaguejant. Espasa ondulant al vent: zas, zas...

- Com es declara l'acusat?

Culpable. Pels meus ulls i pels dels demés, per boigs i entenimentats, amics i enemics. Culpable.

- Aquest jutjat el condemna a execució per injecció de nitrogen líquid.

L'iris verd, amb les parpelles subjectades per invisibles fils, es mourà foll entre la còrnia blanca, cercant una escapatòria impossible. La minúscula punta de la mà metàl·lica se m'acostarà amb fredor, lentament. La suor em courà dins els ulls. Una agulla fina a mil·límetres fent un soroll eixordador, no per escandalós, sinó per anar associat al pànic, igual que el gos de Pavlov salivava; estímul-resposta. Al costat del braç robòtic, una llum també minúscula escrutarà les venes de la còrnia, cada cop més marcades, i semblarà dubtar sobre quina punxar. Com a propietari de l'ull cridaré, faré moviments bruscos però estaré lligat en aquella cadira dels condemnats a mort. Veuré les siluetes dels testimonis de l'execució, tots diran, com jo ara: culpable. I l'agulla farà un zig-zag, com l'espasa ondulant al vent amb la que vaig matar: zas, zas... culpable.

Comentaris

  • Bellesa críptica (comentari amistós)[Ofensiu]
    qwark | 17-12-2006

    Mentre el cor canta (crida?) "Què és poesia?", en harmonia dodecafònica, tu ens ofereixes una prosa que s'acosta al que jo entenc per poesia. Descripció pictòrica, simbolisme, un clima de misteri i una simetria formal.

    Això de l'ull i el Pavlov em recorda una mica a la Taronja Mecànica, potser també en l'estètica. Blanc, negre, violència.

    La intensitat recorre el relat d'una punta a l'altra i quan es combina amb la poesia es corre el risc d'entrar en l'obscur regne de la cripticitat. "És tan bonic que no val la pena explicar-ho millor" pensa l'autor quan ha acabat d'escriure, deixant part de la feina a lectors acostumats a lectures diagonals (però que tampoc diran mai que no han entés un relat). Bé, en aquest cas concret, t'has quedat a la frontera: sembla que deixes alguna cosa per explicar. Per exemple no acabo d'entendre la importància que li dones als ulls. Sembla que vulguis anar més enllà del que dius.

    En la secció crítica (filant més prim que l'agulla del teu relat), l'execució no queda gaire ben explicada (o no l'entenc): nitrogen líquid als ulls sembla sofisticat, cruel (dolorós) però efectiu? Tampoc tinc clar si "minúscula" és un adjectiu vàlid per una llum. Finalment, ens has clavat una frase de dues línies i mitja sense verb actiu. Com si escrivissis poesia!

    En tot cas, si tinguessis la temptació de buscar la cripticitat, deixa'm donar-te la benvinguda. Se'n troben pocs de relats així (hi ha la Món, algun de quetzcoatl o estel d'argent... Ara no en recordo més) i és una llàstima.

  • Felicitats![Ofensiu]
    angie | 17-12-2006

    He estat espectadora del que narres, m'hi he vist com a tal mentre et llegia. Gràcies per la invitació.
    El relat està cosit amb puntades descriptives, (les teves són de sastre) ben definides, molt ben definides.
    La introducció del relat acaba amb una frase :
    "Espasa ondulant al vent: Zas, zas..." i la conclusió també " zas-zas culpable". Un so és el principi i el final, l'origen eteri de la culpabilitat.
    Per si no ho has notat, m'ha agradat moltíssim. No tinc cap crítica a fer.

    petons

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Biel Martí

84 Relats

621 Comentaris

183646 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com