L'oblit (Tema: secrets)

Un relat de: Biel Martí

En Miquel no ho entén. La carta havia quedat ofegada per factures i publicitat al fons del cistell de l'entrada, com si no tingués valor. I per aquella raó discuteix quasi a crits, un encès monòleg de cara a la seva dona, que se'l mira amb les llàgrimes a punt de vessar, sentint que es comet contra ella una enorme injustícia i sabent, com sap cada cop que escenes així es repeteixen, que cap excusa, per bona que sigui, servirà. Ella havia oblidat la carta, tot i que ara recorda que hi havia donat importància en llegir-la, per no tornar-hi a pensar més fins avui, quan per casualitat, l'ha trobada al fons del cistell.

La carta és un breu comunicat: Bruna Masana ha mort a dia d'avui, a la seva residència de Barcelona, a l'edat de cinquanta-vuit anys. La família desitja realitzar un acte íntim...

Es podria dir que la Isabel s'assabenta ara, entre crits, de la importància que tenia aquella dona, de la que a penes havia sentit parlar algun cop, temps enrera. Comença a adonar-se que ha fet molt més que oblidar la notificació, i que rere els crits s'amaga més que una simple esbroncada per l'error.

En Miquel, ressentit de la vàlvula que porta al cor, s'asseu al sofà. La mà fregant el rostre encara vermell de l'excitació, recuperant l'alè a velocitat lenta. Ella segueix dempeus, amb la nota a les mans, ulls cristal·litzats.

En Miquel amaga les llàgrimes, l'oblit de la nota entre la paperassa li ha impedit dir l'últim adéu a algú a qui va estimar. El dubte de si podria arribar a la tomba amb aquell secret s'esvaeix. Ha perdut més que una companya del partit que, com ell, va patir en la lluita contra la dictadura. Mira la Isabel, veu com l'estima. S'aguanten la mirada uns segons i ambdós entenen què sent l'altre. La Isabel guarda la carta entre la paperassa, i el secret entre el costum de la convivència.

Comentaris

  • Emotiu,[Ofensiu]
    | 31-12-2006

    Un oblit quotidià que comporta molt més. En el breu relat concentres, gairebé com qui no vol la cosa, un munt de temes transcendentals: la mort, els mals de la dictadura, l'amor;
    És un text complet que, tot i no narrar cap gran peripècia transcendental, resulta molt consistent.

    Bon any nou!

    Dan

  • No deixa indiferent[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 19-12-2006 | Valoració: 10

    M'ha quedat una imatge en ment després de llegir l'últim paràgraf: la d'un drama familiar. Violència domèstica, per ser més explícit.

    En el primer paràgraf parles d'aquestes escenes com quelcom més o menys quotidià, en aquesta parella. A més, cap excusa no serveix, afegeixes. I acabes dient, al final, que "La Isabel guarda la carta entre la paperassa, i el secret entre el costum de la convivència." Amb aquest panorama, jo hi entreveig el drama familiar.

    I, en conseqüència, potser un doble secret. El d'ell (un amor furtiu que ella, la Isabel, descobreix finalment) i el de la parella (que amaga una dramàtica realitat de cara a l'exterior). Potser amb aquest segon no hi comptaves, però crec que també hi és.

    I amb aquest, tens comentats tots els relats presentats al certamen de La Quàdriga, per ara! Segur que en veurem uns quants més d'aquí al 15!

    Salut i força!!!!

    V.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Biel Martí

84 Relats

621 Comentaris

189998 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com