Silenci intolerable (Tema: passió)

Un relat de: Biel Martí

Va mirar-la una altra vegada, mig somrient, abans de fer-li un petó. Durant uns instants la contemplà, a pocs centímetres, les respiracions entrecreuant-se, observà les gotes de suor que li relliscaven pel front, les pigues de la vora dels ulls. Passà suaument el dit índex per la pell de ella, li resseguí les galtes, el nas, els llavis. Ella arrufà les celles, es deuria preguntar què li passava pel cap, els seus silencis podien arribar a ser intolerables. La mirada en verd ciència-ficció no es deturà sobre la d'ella, marró fosc, quasi negre, sinó que seguí el moviment lent dels dits. Ella tancà els ulls, estirant el cos nu sobre el sofà amb llençol taronja. Només amb aquell dit, recorregué cada un dels contorns que li trobava: el coll, les espatlles... la exaltava i els records del que acabava de succeir i la previsió del que succeiria de nou l'endemà eren suficients. La pell d'ella es remogué, la respiració s'exaltà, es trencà en un ritme arrítmic. El dit índex baixà pel ventre i rodejà el melic.

Es van conèixer al bar de la facultat, ell hi anava amb aquells impresentables que seien sempre a les últimes files de les aules, ella quan descansava de tot fent campana de Dret Romà. Sovint eren en taules properes, cadascú parlant amb el seu grup d'amistats... Ell sabia que atreia les noies amb la mirada, no li feia falta res més. Van trobar-se sols una tarda, només calgué un silenci. Abans del primer petó, ell no va dir res. Ella ho provà, però uns llavis nous segellaren els seus. El desig que sentien, que cada tarda omplia aquella habitació de la residència d'estudiants, era tot el seu món.

Després de fer l'amor l'escena es repetí amb lleugeres variacions. Ella, incorporada, se'l mirava amb un interrogant als ulls mentre ell, estirat, obria i tancava la boca deixant sortir fum en forma de rotllana, que s'esvaïa sobre l'ocre de les parets. En un altre silenci intolerable.

Comentaris

  • m'agrada...[Ofensiu]
    maricel | 20-01-2009 | Valoració: 8

    m'agrada com esta escrit aquest relat, mentre el llegia em sentia sumergida en aquest món que havies creat entre aquets dos personatges... per altre banda, em sento identificada amb ells: el bar de la facultad, els nois que s'asseuen a les últimes files, la residencia d'estudiants.. que tot això sigui el meu món actual potser es el que fa que encara m'agradi més

    un peto!

  • Hola Biel[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 24-08-2007 | Valoració: 10

    Després de llegir el teu relat, i seguidament els comentaris que t'havien fet, coincideixo plenament amb en Vicent respecte al terror conscient que em provoquen aquests "silencis intolerables". Com que no m'agrada interpretar, trobo molt més senzilla la comunicació oral.
    Tot i així, he gaudit del relat, admetent a més que precisament aquests silencis tant ben expresats conformen el nucli central de la narració. Li donen un toc d'originalitat i és senzill imaginar aquestes escenes que no tenen veu.
    Una abraçada

  • Bo, bo[Ofensiu]
    Lady_shalott | 28-11-2006

    el plantejament i el fil de la narració és àgil i amb un punt burleta, penso jo, que queda mig soterrat. Tot i que sense aquest silenci intolerable, que és el que li dona el "punt" a la narració, podria ser una història més qualsevol. Però m'agrada, m'agrada sobretot aquest l'intolerable, el pilar on es suporta la resta del relat. No sé si m'explico... bah, és igual.

    ja feia temps volia comentar-te alguna cosa...

    Petons a un escriptor de renom,
    Lady Shalott

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Biel Martí

84 Relats

620 Comentaris

236928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com