Per un plat de carn (Tema: passió)

Un relat de: Biel Martí

La Clàudia somriu, deixa entreveure una cuixa entre els plecs del seu barnús de seda. En Marçal s'escura la gola, afluixant-se el nus de la corbata. Per dins seu es repeteix que no és allà per tenir problemes, només per un encàrrec. Sempre que la veu les hormones es dispararen com molles, no pot evitar suar i tremolar davant d'ella i la Clàudia se n'aprofita.

- Hi sortirem guanyant tots dos.

La noia s'hi acosta encara més i es passa una de les seves mans per l'espatlla de pell bruna, abaixant-se lleugerament la única peça de roba que sembla portar al damunt. No pot cedir.

- Necessito beure alguna cosa -diu ell per sortir de la situació.

A la cuina arreplega un vas i l'omple d'aigua de l'aixeta. El cap li balla, sap que el millor és dir que no, acomplir l'encàrrec fet pel seu protector i sortir per la porta, masturbar-se en arribar a casa i després maleir-se per ser massa dèbil. Però la desitja tant...

-Tu tindràs el que vols, jo també...

La mà que tantes vegades ha imaginat acariciant-lo ara li llisca pel cul. Amb allò no hi comptava, ella sempre l'ha menyspreat, tot havia de ser ràpid, àgil... La mà s'esquitlla pel lateral de les natges i acaricia el membre, erecte de fa estona. "És una trampa," es diu, "és una trampa".

Es gira bruscament i la besa, la estira damunt la taula, li treu el barnús i contempla aquell cos perfecte. És home mort. Ha donat un pas més del permès, ella és la dona del seu protector, de qui el va treure dels carrers on pidolava, de qui li dóna feina, i està ajudant-la a trair-lo al temps que la penetra. I el trairà a ell, també. És home mort. Ella riu mentre follen: l'ha vençut amb una facilitat insultant, només ha ensenyat una cama i una espatlla i en Marçal ha cedit com un gos davant un plat de carn.

Comentaris

  • Clar de lluna | 29-03-2008 | Valoració: 10

    ...un ocellet m'ha dit que et llegeixi, i la cosa promet. M'agrada el llenguatge que utilitzes, planer i directe.

    Respecte el relat, m'ha agradat molt, la carn és dèbil davant la passió! Al final amb poques paraules dónes un gir a la història i la situes molt bé fent entendre l'ambient del principi!

    Una abraçada!

  • Quanta força té la debilitat![Ofensiu]
    RATUIX | 17-09-2007 | Valoració: 9

    Encara que sembli un contrasentit. Molt ben portat el relat de la perdició total per un plaer passatger.
    Bonissim.

  • És molt original...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 07-05-2007 | Valoració: 9

    Curt i colpidor.

    Crec que està molt bé aquest relat. El tema és ben escollit, i breu.

    Per altra banda, malgrat molt entretingut, trobo que li falta ser una mica més... especial. No, no m'enganyis: està molt bé, li poso un 9, però no em sembla una obra mestra. Pocs escrits ho són.

    Però en fi: la veritat és que et felicito.

    I pobre protagonista... Espero que, pel mal futur que li esperi, el plat de carn li sigui gustós mentre li duri...

    Una abraçada, Biel!

  • Molt bo, i té raó algú que ha dit abans que té un toc de cinema negre, crec que és veritat, com una càmera de cinema ens vas presentant l'acció, els moviments dels dos personatges.
    Ah, i tingues cura del teu hàmster, no li vull cap mal, gràcies.

  • Amb tocs de cinema negre[Ofensiu]
    Frèdia | 05-12-2006

    T'he descobert arran d'un comentari i m'he passat per aquí i, ostres, acabo de llegir un relat que respon perfectament al tema de la passió, que té un final molt metafòric enllaçat amb el títol i que, a més, té com ingredient uns quants tocs de cinema negre. M'ha agradat molt. O sigui, que em quedo una estona més per aquí.

    Fredia

  • Ja es diu ...[Ofensiu]
    Llum d'Estels | 04-12-2006 | Valoració: 8

    ...que la carn és dèbil, tan dèbil que es torna irracional i, com en aquest relat, portat a l'extrem, hi ha qui s'hi juga la pell empés pel desig incontrolable.
    M'ha recordat molt una escena de Pulp Fiction, crec que hi ha força punts en comú, potser per això m'he ambientat de seguida en tot allò que es menciona però no s'explicita per falta d'espai.
    Crec que il·lustra perfectament com es contraposa la raó al desig, dilema al que podem estar tots exposats en major o menor mida.

    Enhorabona

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Biel Martí

Biel Martí

83 Relats

621 Comentaris

173261 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com