L'home serè (Tema: gelosia)

Un relat de: Biel Martí

Pren un altre glop del vi car que ha comprat per la ocasió. Assegut a la terrassa amb vistes a la ciutat, contempla una estona la immensa copa de cristall transparent a través del qual, lleugerament deformat, veu el telescopi que la Montse li va reglar ara fa un any i que, a part dels primers dies, gairebé no ha tocat. Molt de fons se sent moure's la ciutat. Deixa la copa , no sense abans tornar a ullar el rellotge i comprovar que passen ja dos quarts de l'hora pactada.

Ell és un home serè, com la nit, que té la capacitat de mantenir la calma en els moments més complicats. No vol caure en la gelosia, sempre l'ha vist com la trampa dels dèbils. El mòbil reposa al costat del plat buit. Ja l'ha trucada fa vint minuts, ha deixat un missatge a la bústia de veu. Si no li truca ella és per la cobertura, perquè no l'ha sentit...

...perquè no pot...

...per què no vol?

La seva relació fou declarada oberta i lliure de lligams ara fa uns mesos, al moment més àlgid, rient sobre l'estora després de fer l'amor. Malgrat això, una partícula de temor es passeja ara davant seu com una mosca. El paio amb el que ha quedat és un pesat que li tira els trastos des de fa temps, ella sempre l'ha refusat.

No és amb mi amb qui dorm ella cada nit? De què tinc por?

No truca perquè no pot. Potser un accident, una desgràcia...

S'alça en comprovar que està perdent els nervis. Recull els plats i els estalvis de feltre. S'omple la copa de nou.

El mòbil s'encén. Truquen.

"Tant de bo sigui de l'hospital...". S'adona del que ha pensat i se sent vil, li prefereix mal abans que veure-la en mans d'un altre? Tanta por li fa perdre-la d'aquesta manera?

És ella! Despenja. Problemes a la catenària, tren amb retard.

Ell és un home serè, com la nit.

Comentaris

  • dacar | 01-07-2007

    M'agrada com portes els relats curts. Saps fer un conte (i a més, captar la curiositat del lector i fer que no et deixi) a partir d'una situació tan immòbil com un tio assegut i bevent: la "moguda" té lloc al seu cap. Expliques a cada frase només el que cal saber, i això encara li dóna més contundència, més "substància".

    I fas ràbia, també t'ho he de dir...

  • La trampa dels dèbils[Ofensiu]
    Frèdia | 05-12-2006

    Estic d'acord amb el qwark. La gràcia del relat està en la seva fotografia. M'explico. Bon retrat del protagonista i del seu neguit interior. Bona apreciació de què és la gelosia. Bona manera de donar-li espai en la ment del protagonista. Per ser rodó del tot li sobra, pel meu gust, una frase: " No vol caure en la gelosia, sempre l'ha vist com la trampa dels dèbils". Si ja has fet un retrat perfecte i el lector ja ho ha copsat, per què tens la necessitat de justificar o d'explicar aquest detall? La gràcia, justament, estava en no fer-ho. Tot i així, el resultat és magnífic. Felicitats!
    Fredia

  • Bon retrat psicològic[Ofensiu]
    qwark | 03-12-2006

    L'home serè admet racionalment uns valors morals com a correctes. Sap que les persones no tenen amo, que l'amor no s'ha de lligar amb juraments estèrils, que s'ha de viure amb llibertat.

    Un home serè, racional, amb sòlides conviccions. Però, què passa quan posem a les persones en situacions límit? Afloren les pors, els instints primaris de supervivència. L'home veu la possibilitat de perdre i llavors la victòria passa per sobre de les regles del joc.

    La darrera frase sembla indicar que, un cop passada l'amenaça, l'home torna a confiar en les seves conviccions de sempre.

l´Autor

Biel Martí

84 Relats

620 Comentaris

236910 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com