Rap gratinat amb gerds i maduixes (Tema: èxit/fracàs)

Un relat de: Biel Martí

Tardà set anys a aconseguir-ho. Suors, plors, alguna baralla. Set anys d'intensa lluita, reflectida en el dietari que portava sempre al damunt, on registrava minuciosament tots els fets i receptes de cada jornada. Per ell, la vida tenia dues parts clares: la cuina i tota la resta. Cuinar era el plat principal, el demés eren les deixalles.
Va començar de ben jove fregant plats en un bar de La Rambla, després es col·locà d'ajudant de cuina en un petit bufet, al centre. Durant temps estigué a les ordres d'un bon xef, que no excepcional, limitat a la tradició i a complicar-se la vida amb massa salses i acompanyaments. Setze mesos després, gràcies en part a la seva filosofia de cuina elegant però senzilla i gràcies en part també a que el seu fins aleshores patró fou acomiadat per insultar els clients insatisfets, va esdevenir xef.
Hi treballà cinc anys, estalviant pel seu somni i, finalment, amb l'ajut econòmic de la seva parella, donà el pas definitiu: muntar un restaurant propi. Els inicis foren durs: dos anys d'esforç, de perfeccionament. S'havia endeutat, s'havia enfadat amb la seva companya, havia plorat amargament en no superar els propis reptes. La seva fixació era no deixar de fer coses innovadores. Segle nou, cuina nova.
Ara, per fi, esperava en una sala a que li toqués el torn en el programa culinari més prestigiós del país, el seu nom i la seva cuina brillarien. Portava la recepta que l'estava fent famós, la que va crear al dietari, tot mirant el mar a un costat i el bosc a l'altre: "rap gratinat amb gerds i maduixes". Sortir davant les càmeres, amb milers d'espectadors pendents dels seus arts... olorava ja una estrella Michelin coent-se als focs de la prestigiosa guia francesa. El seu treball i patiment estaven sent reconeguts... malgrat haver estat a punt d'abandonar, tot valgué la pena.

- Ens sap greu però tenim poc temps, què li sembla si ens prepara un plat combinat ràpid?

Comentaris

  • Penso que...[Ofensiu]
    kukisu | 12-06-2008 | Valoració: 9

    ... l'èxit del personatge ja consistia a tenir força il·lusió per tirar endavant, malgrat totes les dificultats, si a més volia l'aplaudiment dels altres és on troba l'hipotètic fracàs, que en cap cas és real. Entestar-se a ser un mateix sempre és un èxit.
    Molt bé, Biel.

  • Fastigós.[Ofensiu]
    pellpintada | 26-04-2007

    Primer: M'han interessat més els comentaris que el propi relat. Segon: De fracàs, res. Cinc minuts de tele poden ser més exitosos que vint anys de treball. Tercer: La recepta era una carallotada i una porquería. Quart: La recepta ja l'estava fent famós. Per què volia despuntar amb una estrella Michelin? Perquè era ambiciós, i la realitat, per fortuna, el va posar en el seu lloc.
    Rap gratinat amb gerds i maduixes... Fastigós!
    Jo voto pel plat combinat.
    Ànim, Biel, et seguiré. Perdona el meu to.

  • Quina olor fan les estrelles Michelin?[Ofensiu]
    qwark | 10-01-2007

    Suposo que la moral del conte és que el fracàs es materialitza quan els teus 15 minuts de glòria es redueixen a 5.

    L'estructura del relat sembla plantejada amb l'únic propòsit de preparar un final sorpresa; això fa que el lector s'esperi la sorpresa. Però bé, és un format clàssic i, com a tal, acostuma a funcionar si s'executa bé.

    Si em permets dos suggeriments (ja que parlem de cuina), allà on diu "Cuinar era el plat principal, el demés eren les deixalles." jo pensava que en comptes de "les deixalles", diries "la guarnició". Hi ha un matís: si vols mostrar que la resta de la vida li fa una mica de fàstic, ja ho has ficat bé. En canvi si et conformes amb dir que la resta és insubstancial o irrellevant, queda més maco "la guarnició" (que a més seria la parella estàndard complementària de "el plat fort"). No tinc molt clar si "el demés" és normatiu.

    L'altre suggeriment és invertir l'ordre de "cuina elegant però senzilla", ja que l'adjectiu més positiu és "elegant" i ficat darrera del "però" veuria reforçat el seu poder per explicar els mèrits de la promoció a xef.

  • El ritme[Ofensiu]
    Ignasi Boix Roure | 08-01-2007

    del relat fa que et llisqui entre els dits sense ni adonar-te'n, l'estil és natural i hi ha més d'una frase brillant -que te l'envejo, ho reconec-: ("Per ell, la vida tenia dues parts clares: la cuina i tota la resta"). Si hagués de posar-hi alguna pega potser seria que algunes de les frases estan més carregades del que caldria i costa de llegir-les. Penso en aquesta: "Setze mesos després, gràcies en part a la seva filosofia de cuina elegant però senzilla i gràcies en part també a que el seu fins aleshores patró fou acomiadat per insultar els clients insatisfets, va esdevenir xef". Si la primera frase es va carregant de força fins que esclata després dels dos punts, aquesta segona em sembla que va perdent la força a mesura que s'allarga. Però això són detalls: el relat és molt bo. Continuaré llegint-te com fins ara. I envejant-ne moltes frases...

  • JAJAJA[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 07-01-2007 | Valoració: 10

    Molt bona, aquesta! Encara com no li han demanat una hamburguesa gegant amb doble ració de qualsevol cosa!

    Tot el relat està ben elaborat. Alguna cosa sempre queda pendent de polir (m'ha sonat estrany llegir "Durant temps estigué...", per exemple. Potser per la imprecisió que desprèn, que contrasta amb la precisió del context [set anys per aquí, setze mesos per allà]). En qualsevol cas, meres puntualitzacions per no dir que passo de llarg, jejej!

    I el colofó està ben projectat. Tant de temps, tants sacrificis personals, professionals i econòmics... per un plat combinat!!! Ara, un plat combinat també pot donar força de si. Pot tractar-se d'un plat combinat amb suculències de cullereta, per entendre'ns. Però pel to de la darrera frase no sembla que sigui interpretable en aquest sentit.

    Molt bona sortida, en resum. Sort -la tindràs, però igualment te la desitjo. que sempre es posa bé- i fins la propera!!!

    Feliç 2007 plè d'èxits literaris!

    V.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Biel Martí

Biel Martí

83 Relats

621 Comentaris

173261 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com