VUIT i VUIT són SETZE

Un relat de: jordi domènech i arnau

(Reconec que sóc un obsés sexual, al darrer assaig parlava del seixanta-nou, i aquest acaba amb la paraula orgasme.
I és que barrejar les lletres amb els números té conseqüències francament inesperades.)

Ja des de petit em fascinaven els trencaclosques numèrics, i n'hi havia una mena que m'agradava especialment: les sumes de paraules.
Es presenten dues o més paraules que sumades en fan una altra.
Què com es sumen paraules?
De fet el que es sumen són números: cada lletra representa una xifra diferent (i cada xifra està representada per una sola lletra, naturalment). Com a regla addicional la lletra inicial de cap paraula mai no és zero -seria un zero a l'esquerra- i el trencaclosques ha de tenir una única solució.
Això és la part matemàtica i lògica. Però n'hi ha una que jo anomeno poètica.
Què vol dir poesia?
Una definició és un text que expressa quelcom però sotmès a unes restriccions. Per exemple les que imposa la versificació. Quan escrivim un vers no es tracta només de seguir unes regles sobre síl·labes, accents i terminacions, sinó que tot plegat ha de tenir un significat.
Molt probablement, l'origen del vers sigui el d'una tècnica mnemotècnica oral.
I la part poètica dels trencaclosques de sumar paraules?
Que tinguin un significat lògic.
Quan era petit tots els que m'arribaven eren en anglès o francès. Recordo un llibre de facècies matemàtiques d'un autor espanyol, que com que no en sabia fer, quan tocava aquesta mena de problema es despenjava amb un simple: "i aquest problema, en anglès"
El més famós en aquesta llengua, publicat per Sam Loyd en forma d'una petita història és SEND + MORE = MONEY (envia més diners)
En francès en vaig descobrir un de molt més "poètic": JUPITER + SATURNE + URANUS = NEPTUNE. La cosa té una certa gràcia perquè Neptú es va descobrir precisament observant les pertorbacions que la seva gravetat feia sobre les órbites de Júpiter, Saturn i Urà… Si algú vol la solució -relativament difícil-, és 1357068+2903846+389432=4650346.
Però en català, res de res, no n'hi havia cap ni un.
Quan tenia catorze anys vaig decidir fer alguna cosa. Evidentment, en aquella època no hi havia ordinadors, fer alguna cosa era paper i llapis. Vaig pensar en fer servir diverses menes de paraules i finalment em vaig decidir per noms de pobles. Sempre es podria fer una història de la mena: el pare era de tal, la mare de l'altre i el fill va néixer al tercer.
Mesos, vaig estar omplint papers. Perdent el temps segons la meva madrastra que va anar a veure el director de l'escola perquè deia que no estudiava. Pel que em va explicar el secretari del col·legi, el director "al·lucinava cogombres" davant d'una dona que deia que "aquell nen" no estudiava.
I un dia, a altes hores de la matinada, ho vaig aconseguir.
Tenia una suma amb solució única!
La recordaré sempre: SOLSONA + MANRESA = TARADELL
Em va semblar que volava, l'endemà la vaig plantejar a tots els companys de classe i al professor de matemàtiques que es van impressionar molt poc. Era igual, ho havia aconseguit.
Fins gairebé trenta anys més tard no hi vaig tornar, ja tenia ordinador i tot el que em calia era escriure un programa adequat i provar paraules adients.
N'he trobat molts de trencaclosques de sumes. I un dels més bonics i fàcils de resoldre és VUIT + VUIT = SETZE
Què com es resol?
En primer lloc l'escrivim com una suma a mà:
   V U I T
+ V U I T
------------
S E T Z E
Hem de fer tres observacions prèvies: que en una suma amb dos sumands només ens en podem portar o un o zero; si els dos sumands són iguals ens en portarem un si són més grans o iguals a cinc; i també que la suma de dues quantitats iguals és parell.
Comencem per l'esquerra, T+T dóna un número que acaba en E, això també implica que E ha de ser parell. T no pot se zero ja E també seria zero i dues lletres diferents no poden ser el mateix número.
La columna de les dues V també suma un número que acaba en E, però en aquest cas ens en portarem un cap a la columna de l'esquerra. Això vol dir moltes coses: la primera, és que S és 1. La segona, que de la columna de les U no ens en portem cap ja que E és parell, o sigui que U és inferior a cinc. La tercera, que V és T més cinc, aquesta és l'única manera que al sumat T i V amb ells mateixos doni un número que acaba en ambdós casos en E.
T no podia ser zero, tampoc por ser 1, ja que és la S qui val 1, per tant és 2, 3 o 4;
V serà respectivament 7, 8 o 9; i E 4, 6 o 8.
Però a més sabem que U més U (més potser un que ens portem de la columna de les dues I) ha de valdre T.
Si T és 2, U hauria de ser 1 que ja està agafat. Si T és 3, el mateix U seria 1 (i ens en portaríem 1 de la columna anterior). En conseqüència T és 4 i U 2.
E serà doncs 8, i V 9.
Tornem a escriure tot el que sabem de la suma:
   9 2 I 4
+ 9 2 I 4
------------
1 8 4 Z 8
Com que T és quatre, que és parell, no en en portem cap de la columna de les I que sols pot agafar el valor de 3 per no repetir número. La suma, finalment queda:
   9 2 3 4
+ 9 2 3 4
------------
1 8 4 6 8
En català només hi ha una altra suma de dues xifres amb la mateixa propietat que aquesta: QUINZE + QUINZE = TRENTA (172965+172965=345930)
Ara, si en voleu un de realment poètic, la poesia està en l'atzar que fa que existeixin tres trencaclosques de paraules tan ben lligats, observeu aquest trio de sumes (són independents i cadascuna té, naturalment, una única solució)
BUSH + BAGDAD = GUERRA (5047+596292=601339)
BLAIR + BAGDAD = GUERRA (83146+819515=902661)
AZNAR + BAGDAD = GUERRA (72074+879373=951447)
I si voleu una mica de "poesia" eròtica, en tenim un que m'agrada molt:
VIAGRA + VIAGRA = ORGASME (639729+639729=1279458)

Comentaris

  • Molt Bo,[Ofensiu]
    petakin | 23-02-2010

    m'he quedat en estat de xoc....
    M'encantes els jocs aquests ademés sempre he pensat que d'alguna manera o altra tot té un valor númeric i segueix les regles que regeixen les matemàtiques, un cop més m'ho demostra.
    Hi ha una pel·lícula que es diu el numero 23 força bona que parla també de la suma de paraules..


    apaaa, vagi bè!

  • Hola![Ofensiu]
    marialluisa | 08-03-2008

    Fa temps vaig llegir el text, i en una llibreteta que porto sempre damunt vaig anotar-hi tot això, i la veritat és que alguns m'han sortit (la majoria no, però). El que importa és que m'ho he passat molt bé intentant-ho, i encara hi ha dies d'avorriment que trec la llibreteta i ho intento. Tot i que, per exemple, el de Blair no me surt de cap manera, sempre arribo a coses sense sentit...

    Tan és, moltes felicitats i que sàpiguis que t'aniré llegint!

  • Tela marinera![Ofensiu]
    Nòmada anòrtic | 10-01-2008

    És una gran troballa per a apassionats i dotats en matemàtiques. Original! Sembla interessant el tema però no m'he he parat a analitzar la lògica del procés...només em falta això (a part d'un exàmen de Càlcul el dilluns que ve...). Si tens algun secret (a part de falera vocacional) per entendre fàcilment les matemàtiques...s'accepten propostes!!!

    Salut!!

  • Bon sentit de l'humor[Ofensiu]



    Bon sentit de l'humor és elque vos teniu. I punt.

    Obsés sexual ? De mi se'n han dites de pitjor i tot per causa d'haver estat a Cronicas Marcianas amb e Sardà i el Cardenas.

    No hi ha gaire dies m'he assabentat que JO ERA UN DEGENERAT.

    Almenys aquesta l'informació donada a uns amics meus per una estrangera que no me coneix de res.

    Quin pais! Quina Europa!

    Visca la terra nostra i el nostre continent europeu malgrat tot.

  • Meravellós![Ofensiu]
    Josep Arias | 25-11-2005

    No sé com t'ho fas, però és increïble!

  • Os pedre!!![Ofensiu]
    David Gómez Simó | 14-07-2005 | Valoració: 10

    M'he perdut entre tant de números i tantes lletres, però et prometo que m'ho llegirè amb calma per que es molt interesant.

    I es que ara ja em piquen els ulls, que son gairabè l'una de la matinada...

  • El trencaclosques de la Conxa[Ofensiu]

    Ho vaig provar, i m'en vaig sortir, dedicat a la conxa i a tots els mallorquins del seu llinatge:

    FORTEZA + FORTEZA = MALLORCA

    Té solució única:

    5386920 + 5386920 = 10773840

    Segueix la solució pas a pas:

    ======================================

    FORTEZA
    + FORTEZA
    -----------------
    MALLORCA

    · La A ha de ser zero perquè per la dreta A + A acaba en A.
    · La M sols pot ser un, ja que en sumar F i F és el màxim que ens en portem.
    · Com que MALLORCA comença per MA que és 10, F ha de ser 5, i a més de la soma O + O no ens en portem cap, o sigui que O és més petita que cinc, com que el zero i l'u ja estan ocupats O val 2, 3 o 4
    · O + O més potser un que ens en portem sumen L
    · R + R més potser algun que ens en portem també acaba en L. l'única possibilitat és que R sigui O més cinc. Aleshores de la columna R + R efectivament ens en portem un.
    · Si O val 2, L que és O + O + 1 que ens en portem seria 5 que ja està ocupat per la F
    · Si O val 4, L seria 4 + 4 + 1 que és 9. Aleshores R també hauria de ser 9 per poder fer R + R + 1 igual a un nombre acabar en L, que és 9. O tampoc no pot ser 4.
    · En conseqüència O val 3, R val 8 i L 7.
    Tornem a escriure la suma amb els números que ja sabem:

    538TEZ0
    + 538TEZ0
    -----------------
     107738C0
    · T + T acaba en 3, això vol dir que de la columna de les dues E ens en portem un. La única possibilitat és doncs que T sigui 6.
    · Com que E + E acaba en 8 i ens en portem un, E serà 9
    · Només queda Z + Z = C i no ens en portem cap. Amb els números que ens resten sols es por fer Z=2, C=4. Ja està.

    La suma queda:

    5386920
    + 5386920
    -----------------
     10773840

    O sigui; F=5, O=3, R=8, T=6, E=9, Z=2, A=0, M=1, L=7 i C=4

  • He passat una molt bona estona[Ofensiu]
    OhCapità | 16-06-2005

    trencant-me la closca i m'he divertit molt amb el seu relat. Realment tenir la capacitat de trobar la solució a aquests trencaclosques, i parint-ne d'altres és per treure's el barret. I com no el tóhumorístic final, GENIAL!!

    Només un petit apunt que no he entés, si en fer la demostració de l'enunciat comences per "l'esquerra, T+T dóna un número que acaba en E, ...", on és la dreta?

  • Molt enginyós![Ofensiu]
    qwark | 15-06-2005

    Si el teu objectiu és impressionat la gent amb aquests galimaties deixa'm dir-te una cosa: en el meu cas ho has aconseguit. Fins i tot he passat uns minuts resolent aquesta suma de lletres que has posat com a títol (compte, sense mirar el resultat!).

    I això de les Azores ho he trobat realment curiós!

  • Ciències i lletres[Ofensiu]

    Afortunadament, Conxa
    Si tots fóssim el mateix, el Món seria molt avorrit.
    Jo, suposo que vaig néixer de ciències, i no ho puc evitar.
    De totes maneres el nostre país és tan petit, si no fes aquesta mena de facècies en català, suposo que no les faria ningú. Per això, quan m'agafa la dèria, i ho publico.
    Un dia d'aquests, miraré si puc fer algun joc amb el teu noñ i te'l dedicaré. Compte, és difícil, normalment no en trobo, per exemple amb el meu nom no n'he trobat cap mínimament digne.

  • quina marejada Jordi[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 15-06-2005

    Avui m'has acabat de convençer que jo som de lletres, i sense números ... el final molt bo ..

    Una aferrada

    Conxa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jordi domènech i arnau

jordi domènech i arnau

24 Relats

173 Comentaris

61625 Lectures

Valoració de l'autor: 9.16

Biografia:
Vaig néixer a Mataró el 9 d'agost de 1952. De petit vaig viure a Canet de Mar, vila d'on eren tan la meva mare com la família del meu pare. El meu besavi Lluís Domènech i Muntaner hi va estar especialment vinculat i la casa on vaig viure a Canet, és ara el seu museu
De petit ja m'agradaven molt les matemàtiques i l'astronomia (vaig acabar estudiant astrofísica). D'adolescent, ja a Barcelona, també em vaig afeccionar a l'electrònica, els escacs, la música clàssica i la muntanya. Durant sis anys vaig ser cap a un agrupament escolta.
El meu primer contacte amb la informàtica va ser el 1969 amb una màquina anomenada Olivetti Programma 101 que tenia 256 bytes de memòria. Més endavant van venir máquines més potents, calculadores programables, sistemes de desenvolupament de microprocessador i l'any 1979 em vaig comprar el meu primer ordinador, una Apple ][. Continuo amb la mateixa marca.
Vaig escriure el primer llibre (sobre calculadores programables) l'any 1981. La ficció va arribar més tardanament, el 1996. He tocat els gèneres de ciència-ficció, misteri i humor.
El setembre de 2003 vaig posar a internet la primera novel·la amb llicència lliure en llengua catalana: Memòria Prohibida,
He publicat a diverses revistes passatemps de caire matemàtic, problemes de lògica i mots encreuats. Durant un any vaig dirigir un programa setmanal de ràdio anomenat Ciència a l'Abast i més tard em vaig dedicar a redactar preguntes per a concursos de televisió, especialment de ciència, geografia i història.
He militat a diversos grups polítics i socials de caire independentista i no violent. Actualment treballo a Gent de la Terra en l'àmbit de la dinamització de la societat civil catalana.
Casat amb la Núria Breu, tenim dos fills: Pere (1984, futur geòleg) i Anna (1986, futura mestra d'educació musical)
zioljda@gmail.com