Carta oberta al periodista Joan Oliver, sobre Microsoft

Un relat de: jordi domènech i arnau

Benvolgut Joan
Afirmes a la teva columna del diari Avui del 6 de maig de 2006, que "el món seria molt pitjor sense ordinadors personals, sense Internet, sense Microsoft, sense Windows".
Estic totalment d'acord amb les teves dues primeres afirmacions, però totalment en contra de les dues últimes.
Anem per parts.
Ordinadors personals: Van començar a sortir a finals dels anys 70, primer com a màquines per a aficionats més o menys experts, més endavant per a ús de professionals a les empreses i finalment com a ordinadors personals per a tothom. En tot aquest desenvolupament, quasi gens hi va ha tenir a veure Microsoft
Internet. La sortida d'internet dels àmbits tècnics o acadèmics, va coincidir amb l'intent de Microsoft de crear una xarxa pròpia, al marge. Afortunadament, l'intent no va reeixir, ja que ara, en lloc d'un sistema descentralitzat amb un cert grau d'autonomia al marge de governs i multinacionals, tindríem una xarxa amb control sobre els continguts. No, o Microsoft no va creure en internet, o la va veure perillosa i va intentar fer una altra cosa.
Microsoft, el seu únic mèrit va ser comprar un sistema operatiu a una altra companyia, fer-ne una mala adaptació i aconseguir vendre'l a IBM que inexplicablement va donar llibertat a Microsoft per comercialitzar un producte que ells havien pagat.
Windows. Qui afirma que Windows és, ja no diré bo, sinó acceptable, en general és que no ha vist cap altre sistema amb interfície gràfica. Això que segueix és subjectiu: poc o molt he treballat amb GEM (Atari i PC), WorkBench (Commodore Amiga), GeoWorks, Classic (Apple), OS/2, BeOS, NeXTSTEP, OSX i diversos escriptoris de Linux. Tots millors que Windows, que de sempre ha intentat copiar -i malament- la competència. Subjectiu, clar.
En principi, no m'agraden les teories paranoico-conspiratives, però en el cas del Windows en tinc una: fredament, qualsevol cap d'informàtica d'una gran empresa, sap que com més complicat i problemàtic sigui el sistema escollit, més feina tindrà, més subordinats, en definitiva, més poder. I hi ha una dita que expressa molt bé aquest possible gremialisme en contra dels interessos de les pròpies empreses però a favor de l'executiu de torn: "No han acomiadat mai ningú per decidir usar productes de Microsoft. Ho fa tothom i cent mil milions de mosques no es poden equivocar quan diuen que la merda és boníssima"
Windows és un sistema operatiu intrínsecament insegur, que permet virus, programes espia, aplicacions que no es poden desinstal·lar, un disc dur que cada cert temps cal esborrar i tornat a instal·lar-ho tot… Però la seva posició en el mercat és tan dominant, que ha fet creure que això són problemes inevitables de la informàtica en general, i no pas d'aquest sistema en particular.
Sí, benvolgut Joan, jo navego tot el dia per internet, inclosos llocs sospitosos i cataus de pirates, no tinc cap antivirus ni prenc cap precaució particular. I no he tingut mai cap problema. Clar que no empro mai res de la marca Microsoft.
És la competència una meravella? Sí, quan parlem en termes relatius. En termes absoluts, les alternatives tenen punts bons i dolents, però fent un símil automobilístic, són com els cotxes de marques més o menys normals, comparats amb els d'una empresa que si no estan conduïts i supervisats per un expert, necessiten anar al taller -si més no a revisió- cada 1.000 quilòmetres. Si aquesta fos la maraca majoritària de cotxes, seria la benedicció per a tots els tallers, que no pararien de cantar les seves excel·lències.
I el que no té un taller, sovint cau en la síndrome d'Estocolm: "Jo que sóc tan intel·ligent, que he tingut que fer aquest esforç per aprendre a fer anar l'ordinador, no confessaré mai de la vida que he fet el préssec i que m'he embolicat d'una manera espantosa quan tenia alternatives ben viables"
Acabes dient: "ha permès a molta gent viure millor". Cert, a tots els que gràcies a ell, tenen més feina que la que realment caldria. La major part de la humanitat, viuria millor si aquesta empresa no existís.
Informàtica no és Windows, informàtica existeix malgrat Windows.

Comentaris

  • Els paradigmes de la supervivència[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 22-06-2007

    És curiós però l'home cada cop que ha d'escollir entre diversos productes sempre escull el pitjor. Això ha passat amb Microsoft Vs MacOs, BeOs, Linux (a l'alça. Estic esperançat) etc, també va passar amb els formats de vídeo, va subsistir el VHS fent desaparèixer el Betamax i sobre tot el Video2000, el millor dels tres. També passarà a la Unió Europea a l'hora d'escollir una llengua franca, triaran segurament l'anglès, llengua nacional d'alguns països i certament complicada d'aprendre. Enlloc d'apostar per l'Esperanto, llengua patrimoni de tothom, fàcil d'aprendre, neutra (política i socialment) i sobretot gratuïta.

    Per què escollir una cosa complicada i cara enlloc de escollir una barata i fàcil? Per que allò simple és el que fa l'home primitiu, i nosaltres som civilitzats.

    -Que et penses, que sóc simple?- Va dir altivament l'home modern.
    -No, no.- Va dir el primitiu, disculpant-se. El que volia dir era ximple. ; )

    Fa anys vaig llegir un informe que parlava sobre aparells electrònics que deia que el consumidor (al comprar un producte) exigia que les coses tinguessin molts botons de comandament, malgrat fossin molt més barats i eficients els sistemes de control automàtics.

    És a dir, ens agrada complicar-nos la vida!

  • Has estat bé Domenech i Arnau![Ofensiu]
    T. Cargol | 09-05-2006

    Encara se li pot preguntar a l'economista Oliver, com és que la economia de mercat, que es veu que va tan bé, permet, una distribució tan dolenta dels recursos, permetent acumular tants diners a aquest tipus d'empreses.

    Per altra banda la protecció del coneixement - del software en aquest cas - és un greu impediement pel progrès dels desafavorits que estan obligats a omplir les butxaques d'aquestes entitats per comprar-lo.

    Paradòxicament,els actuals promotors de la globalització van ser en el seu moment els més grans partidaris del proteccionisme.

    És que contàriament a moltsaltres bens, el coneixement no es gasta amb l'ús, ans al contrari!

    En definitiva, se li podria preguntar a l'economista Oliver, com és que s'ha fet tan de dretes!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jordi domènech i arnau

jordi domènech i arnau

24 Relats

170 Comentaris

58605 Lectures

Valoració de l'autor: 9.16

Biografia:
Vaig néixer a Mataró el 9 d'agost de 1952. De petit vaig viure a Canet de Mar, vila d'on eren tan la meva mare com la família del meu pare. El meu besavi Lluís Domènech i Muntaner hi va estar especialment vinculat i la casa on vaig viure a Canet, és ara el seu museu
De petit ja m'agradaven molt les matemàtiques i l'astronomia (vaig acabar estudiant astrofísica). D'adolescent, ja a Barcelona, també em vaig afeccionar a l'electrònica, els escacs, la música clàssica i la muntanya. Durant sis anys vaig ser cap a un agrupament escolta.
El meu primer contacte amb la informàtica va ser el 1969 amb una màquina anomenada Olivetti Programma 101 que tenia 256 bytes de memòria. Més endavant van venir máquines més potents, calculadores programables, sistemes de desenvolupament de microprocessador i l'any 1979 em vaig comprar el meu primer ordinador, una Apple ][. Continuo amb la mateixa marca.
Vaig escriure el primer llibre (sobre calculadores programables) l'any 1981. La ficció va arribar més tardanament, el 1996. He tocat els gèneres de ciència-ficció, misteri i humor.
El setembre de 2003 vaig posar a internet la primera novel·la amb llicència lliure en llengua catalana: Memòria Prohibida,
He publicat a diverses revistes passatemps de caire matemàtic, problemes de lògica i mots encreuats. Durant un any vaig dirigir un programa setmanal de ràdio anomenat Ciència a l'Abast i més tard em vaig dedicar a redactar preguntes per a concursos de televisió, especialment de ciència, geografia i història.
He militat a diversos grups polítics i socials de caire independentista i no violent. Actualment treballo a Gent de la Terra en l'àmbit de la dinamització de la societat civil catalana.
Casat amb la Núria Breu, tenim dos fills: Pere (1984, futur geòleg) i Anna (1986, futura mestra d'educació musical)
zioljda@gmail.com