El Pacte Nacional per a l'Educació, vist per un marcià

Això, perdona les errades. Quan vaig ràpid en faig moltes. No tinc massa temps com t'he dit abans, i ja tens suficient mala impressió de l'educació com per a que un mestre faça tantes errades.

Ah! m'alegra que la teva filla siga una futura colega. Si alguna vegada necessita algun material didàctic o el que siga, ella o tu mateix, em demaneu ajuda.

Però no deixes que llegeisca el teu relat o el meu comentari que s'en penedirà abanas de temps, ja, ja.

Abans que res gràcies pel teu comentari. Com que sóc poc comentat, experimente una gran sensació d'alegria quan rep un comentari. Igual que quan eres petit i reps una carta. Per això em pregunte com has arribat fins al meu relat, simplement buscant per ací i per allà?

El teu comentari m'ha semblat molt complet, amb una bona reflexió. He anat de seguida a la teva pàgina, he llegit la biografia i efectivament, m'he trobat amb una persona que d'entrada m'ha semblat molt interessant. Així que he decidit llegir alguna cosa teva, i co que al teu comentari ja fas referència a l'educació, he triatel relat "El pacte nacional per l'educació vist per un marcià".

L'he llegit i t'he de fer algunes consideracions. D'entrada val a dir que , com a mestre, estic d'acord en moltes de les coses que dius, però en altres. Almenys hi ha que posar-li uns matisos que canvien la visió de l'assumpte. Estic d'acord en que l'educació al nostre país, té molts aspecte millorables, tenint en compte que som un país desenvolupat i que per tant disposem de suficients recursos recursos per a que l'educació siga més EFICAÇ, com tu reivindiques.

Hi han però uns problemes que van lligats al nostre sistema educatiu i que no fan altra cosa que matar-lo lentament. Comencem pel fet que l'educació sempre ha anat per darrere del desenvolupament social. I en els últims més, els canvis són tan grans i tan ràpids, que l'escola s'està mostrant completament ineficaç per a l'educació dels xiquets. El sistema implica massa gent, massa burocracia; hi ha que moure una gra roda per assumir un petit canvi. Tot això que dic, estic segur que ja ho tenies en compte, però vist des de dins, i encara que vullgues canviar les coses, es fa realment difícil, com sempre que vas contracoorent a canvi de res,

Una altra , i molt important , de les coses que no fan flexible l'educació, és la gran quantitat de burocracia que han de suportar els mestres. Pose com a exemple el meu cas. Sóc una persona jove de 29 anys. Dedique molt de temps a les tasques de l'escola, inclós, molt de temps personal a casa, i així i tot, veig que deixe de fer moltes coses que seria important fer-les, però hi ha que assistir a nosequantes reunions a la setmana, omplir actes cada vegada que mous un braç, omplir graelles d'avaluacions cava vegada que un xiquet fa qualsevol cosa, preparar activitats per al dia del llibre, de la pau, etc. ON ESTÀ EL TEMPS PER PREPARAR AQUELLES CLASSES ON FACES PENSAR AL XIQUET, ON INTENTES MOTIVAR-LOS AMB ELS SEUS INTERESOS O NECESSITATS, ON INCLOGUES LES NOVES TECNOLOGIES PER ARRIBAR FINS A ELLS,ETC. Tot necessita temps i crec que aquest és un dels grans problemes actuals dels mestres.
L'aprenentatge significatiu que tu menciones també, a mi em pareix perfecte per``o, relacionant-lo amb el que he dir anteriorment, has de saber molt bé com funciona el mètode abans de portat-lo a la pràctica, has de tenir material preparat i els mitjans necessàris.

Quant parles de la violència a l'aula et refereixes als mestres o als alumnes?

Respecte al treball en equip, jo sí crec que és positiu, tot i que , després la realitat siga diferent. Però això és un continu al nostre treball. No parem d'enviar-los missatges carregats de valors i principis que abans d'eixir per la porta de l'escola han quedat eliminats amb 10 exemples que els envien un missastge totalment contrari.

Amb allò de l'esforç estic completament d'acord, els xiquets no s'esforcen en gra part, perque no els fem esforçar-se suficient. Aquest any, sóc tutor de tercer de primària. A la primer reunió més de la meitat dels pares de la classe es van quixar que els seus xiquets tenen massa deures per a casa. I es que a l'escola un altre del grans problemes és L'ORGANITZACIO dels continguts curriculars, del temps,etc. i a l'escola no hi ha suficient temps per assolir tots els continguts del curriculum . Jo pense que ara els xiquets acaben amb un nivell més baixet que abans ( això em pareix evident), perquè hi ha una quantita més gran de continguts que els xiquets no poden assolir. Hi ha que donar menys contiunguts però més aprehesos, i seqüenciar millor els continguts.
Una altra cosa molt important és que no potser que a cada legislatura ens canvien el model educatiu. Així no hi ha manera d'avançar, ni mestres, ni alumnes ni nungú.

Bé i ja ho deixe estar perque no acabariem mai .

M'alegre d'haver-te encontrat. Continuaré llegin-te, ja que de segur m'aportes coses molt interessants.

Sobretot en l'aspecte de cultura... si deixem aquest paper a les famílies, no tots els nens/es tindran el mateix nivell, ja que per problemes familiars com la immigració, discapacitats com la sordesa, la ceguesa, etc; o simplement pares que tampoc han rebut aquesta cultura, els nens no ho podran apendre sols fins que no se n'adonin, si es que se n'adonen, que és important saber d'on provenim i què ens caracteritza... Després, aquest fet provoca que aquells que en sabem menys siguin discriminats, ja que se senten inferiors als que en saben, sovint aquestos els critiquen d'incults i no ajuden a que aprenguin, sinó que els deixen en el mateix estat però amb una moral més baixa.

Jo, des de la lluna, penso el mateix que tu en molts aspectes d'aquesta crítica al sistema educatiu imperant. Potser hi he trobat a faltar una separació entre primària i secundària, doncs crec que són dos móns distants, encara que teòricament parells. La idea del marcià em sembla encertada, una manera de posar-se dins el sistema però sentint-se'n aliè, estrany... Estic sobretot d'acord en que les diferències individuals és allò que ens ha d'enriquir, i les culturals suposen fins i tot una barrera invisible. I també en que falta cutura general, civisme, socialització...

Biel.

Hi hauria tant a dir a partir del teu text, que la veritat no sabria per on començar... Avui em centro en un sol aspecte i la resta ja l'aniré rumiant. Dius: "Jo no sé si vull la sisena hora o no..." Si m'ho permets, et proposo la lectura d'un article de Xavier Antich "La escuela como parking" publicat a La Vanguardia el 15 de març o un document deliciós que circula pels CEIPs titolat "Benvolguda sisena hora". Crec que t'agradarien. Jo no sé fer enllaços, però si estàs interessat te'ls puc fer arribar encara que sigui com a documents escanejats ( o aprendre a fer-ho ). O potser ja els coneixes i no cal: Et veig molt ben documentat!
Una abraçada venusiana,
Una quimera

que enumeres també els he pensat i repensat j moltes vegades. I no sols com a estudiant, que sí, sinó especialment ara que estudie educació social i un professor m'ha obert els ulls.
Jo també he sigut víctima dels problemes de l'educació, també he sigut un poc marciana, i molts de les dificultats d'aprenentatge que tinc pensava que eren culpa del meu poc esforç. Ara veig que en una grandíssima part han estat heretats al llarg de la meua vida acadèmica.
Em resulta difícil creure en l'assentament absolut d'una escola beneficiosa per als xiquets, d'una escola lliure, fructífera i no opressiva i contraproduent, com precognitzaren Freinet, Stenhouse, Freire, Montessori i companyia. No obstant, pense posar el meu granet de sorra, i intentar canviar aquesta situació des del meu modest lloc d'educadora social.

De quan en quan clique al teu nom per veure si has publicat alguna cosa nova. Realment, aprenc molt de tu. I pense continuar fent-ho.

Besets,
annabella pampallugues

pel que jo he sentit, per desgràcia. No vull dir que els altres no ho siguin.

L'ofici de mestre és bastant cansat i suposo que es tendeix a estalviar esforços.

Per educar bé necessitaries una persona en exclusiva. Un tutor a l'estil del que diu Montaigne - un francés humil! - en el seu assaig sobre l'educació, molt modern (em sembla que és del SXVI)
Per cert que jo el faria el patró laic dels informàtics; diu que el seu pare -alcalde de Burdeus - deia que si es poses una persona a la plaça a contrastar demandes i ofertes de feina - no en dieu un matching d'això? - s'aconseguiria trobar moltes solucions de feina per les persones.