Vindrà

Un relat de: Naiade

Com cada tarda l’Anna es prepara per anar a l’estació de ferrocarrils.
Primer es planta davant del mirall on admira la seva fesomia jovenívola; els ulls brillants, el somriure omnipresent que li fa ressaltar cada racó del rostre i aquella alegria folla que emana de tots els porus del seu cos menut i gràcil.

No cal córrer, hi ha temps per preparar-se i encara haurà d’esperar; ell quasi mai arriba en el primer tren, però vindrà, com cada dia!

Sobre el llit, la roba escampada; no en té gaire; els pares no són rics, però segur que després de dues o tres temptatives, i fent tota mena de combinacions, trobarà la que més li escau. Contenta i feliç, fa l’última llambregada d’admiració a l’espill, es pessiga les galtes i amb color enrojolat, surt lleugera cap a cercar el seu Quim.

S’asseu ansiosa al primer banc, des d’on pot veure venir tots els trens i amb paciència, espera veure el caparró pèl-roig i el somriure murri del seu estimat en alguna finestra.

Passen els minuts, les hores...i el fred es va apoderant d’ella sense ser-ne conscient.

De sobte, s’atura un cotxe darrere el banc; l’Anna no s’immuta, els ull fixos en les vies, les mans recargolant-se-li inconscientment.

Una mà gran i ferma es recolza amb suavitat sobre la seva espatlla.

- Ja hi has tornat Quim! Ets un trapella. Com t’ho fas perquè no et vegi baixar?

L’Anna es tomba i veu en Quim, que li acarona el rostre amb afecte; s’aixeca i cerca els seus llavis ansiosos, es fonen en una llarga i intensa besada.

Les mans de l’home l’agombolen tot tapant-la amb una manta i, deixant que es repengi en el seu braç, arriben al cotxe, En Jan ja sap el que ha de dir, el que ha de fer. Seguir-li el joc, fins arribar a la residència. Per sort tot succeeix en el cap de l’Anna, ell no sap el que hi ha allà dins, ni el que ella s’imagina. En Jan tan sols mira amb tendresa aquell rostre arrugat emmarcat per ondes canoses i sap que, així, li brillen els ulls i és feliç.

Ella viu en el passat i qui és ell per treure-li l’esperança?

Comentaris

  • Efectivament...[Ofensiu]
    brins | 23-05-2018 | Valoració: 10

    Ningú no pot trencar l'esperança d'una altra persona. L'home que ajuda l'Anna ho sap molt bé i, a més, és una bona persona.

    Felicitats per la selecció, Montserrat; un relat molt bonic.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Malabarismes[Ofensiu]
    Nil | 07-05-2018 | Valoració: 10

    Primer he pensat que era una noia enamoradissa, després he cregut que el qui li posava la mà a l'espatlla era algú de la família, un germà, que li deia: au! anem cap a casa, que ell no hi vidrà pas!. I tot seguit m'he cregut que era ell i en acabat em trobo amb una dona gran desequilibrada per un amor no retrobat. És fantàstic que el teu concís relat sigui gran en malabarismes. Molt entendridor, romàntic i somniador tot ell. Enhorabona per la teva destresa literària. Nil

  • Mol romàntic ![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 06-05-2018 | Valoració: 10

    Hi ha històries d’amor que duren una eternitat. Aquest és un relat ple de tendresa, sensibilitat i respecte per l’esdevenir dels altres. Felicitats.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • M'ha emocionat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-05-2018 | Valoració: 10

    Has explicat la història amb tanta tendresa que m'ha fet pensar en la Penèlope de Serrat, esperant a l'estació, amb el seu "bolso de piel marrón". I després la sorpresa: no era una jovenívola, sinó una iaia amb el rostre arrugat però amb tota la il·lusió de la joventut.

    M'ha emocionat perquè n'he conegut tantes d'Annes vivint dels records, dels amors perduts, dels fills que ja no hi són, que les he vistes reflectides en el teu relat.

    Una abraçada

  • Un relat molt dur però molt tendre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-05-2018

    M'ha encantat, Montse!

    T'havia escrit a l'adreça del mail però em diuen que no s'ha pogut enviar.
    T'explicava detalls de la meva vida actual que prefereixo no repetir aqui.

    Gràcies, moltes gràcies pel teu petó guaridor. Ets un sol!

    Petonets als petitons i una forta abraçada per a tu.

    Nonna

  • Apassionant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-05-2018 | Valoració: 10

    I dic apassionant per la passió que impregna el relat. Però, com m'has enganyat! Els pensaments de la protagonista queden perfectament emmarcats, deixa com a absoluta protagonista a l'esperança, que és l'únic que li queda. Magnífic! Una forta abraçada, Montse.

    Aleix

  • Quan el temps es perd[Ofensiu]
    Materile | 21-04-2018 | Valoració: 10

    Quantes ganes tenia de llegir coses teves, Naiade!
    M'ha agradat molt. Un final sorprenent i ben aconseguit. Que dura és la vida!
    Una abraçada,
    Materile

  • M'has ben enredat![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 15-04-2018 | Valoració: 10

    M’has ben enredat. He anat llegint sense endevinar per on anaves... tinc el vici, com suposo altres lectors, de tractar de “veure” el final. En aquesta ocasió he quedat ben sorprès, en cap moment he sospitat el seu acabament. Sort!
    —Joan—

  • Un relat[Ofensiu]
    Josep Ventura | 12-04-2018 | Valoració: 10


    que de tan real em fa molta por.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

221 Relats

1547 Comentaris

191454 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com