VI Llegenda - El almogàvers

Mercenaris i bons soldats,
"desperta ferro!, desperta!",
per Roger de Flor manats,
la victòria serà complerta.
A Sicília pau s'ha pactat,
les lluites son aturades,
demanen al rei llibertat,
d'anar a altres contrades.
Permís els dona Frederic,
per a Bizanci viatjar,
a la cort de Andrònic,
els serveis volen donar.
Quatre mil embarquen,
seguits de molts cavallers,
amb aragonesos, pacten,
soldats, galiots i mariners.
La Companyia ha arribat,
marxeu turcs a l'Orient,
els almogàvers en combat,
es l'exercit més resistent.
Combats porten guanyats,
Atenes amb Neopàtria,
es converteixen en ducats,
de Catalunya, la seva pàtria.
Els bizantins tenen por,
que trenquin el tracte,
criden a Roger de Flor,
per renovar el pacte.
Vil traïció i més traïció,
el banquet els va esperar,
la llum es torna foscor,
a tots van assassinar.
En una llegenda contaren,
que un drac en el cel volava,
quan Roger i els seus expiraren,
els noms a la roca gravava.
Cravis el poder va atorgar,
que de foc fossin les espases,
els enemics van arrasar,
homes, dones, nens i cases.
Envien al príncep Ferran,
Catalunya interès mostra,
pels que estan conquistant,
un imperi per casa nostra.
Més un dels capitans,
en Bernat de Rocafort,
fa desfer tots els plans,
l'aventura no arriba en lloc.
En aquella part de món,
encara té anomenada,
i els hi fa perdre el son,
"la venjança catalana".