Cercador
Vent
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
El vent es mou quan l'aire s'emprenya amb molta força.
Ara mateix estic buscant les excuses perfectes per no haver de sortir al carrer...
i et diré que miro des de la finestra un ocell,
que vola i que no canta,
i que vol estendre les ales,
i deixar-se endur per dins de tot el seu cel tan estimat.
Però jo mentrestant, continuo sense voler sortir al carrer,
i sóc conscient del perill que em demostra aquesta força que té el vent.
Veig l'ocell com va caient,
ja no s'enlaira...
i veig la vida com va marxant,
i a poc a poc, amb càmera lenta cau al terra i no s'aixeca.
Jo l'he vist volar estesament per dalt del cel,
i ara el veig patir damunt del terra.
Retiro la mirada que tinc clavada a la finestra,
i em disposo a discutir amb el pensament, que sempre em fa costat,
i finalment em pregunto si val la pena quedar-se tancat a casa mirant per la dramàtica finestra,
i penso que no, que ja és hora de sortir,
que m'haig de refer d'aquest mal cop,
obrint-me pas i endinsar-me pels carrers,
i cridar a la llibertat, i viure-la a cada instant.
El vent es mou quan l'aire s'emprenya amb molta força...
plantem-li cara!!!!!!!!!!
Comentaris
-
i malgrat...[Ofensiu]Capdelin | 14-03-2005 | Valoració: 10
la força del vent... i malgrat la imatge tètrica del pobre ocell... i malgrat la seguretat que dóna ser darrere la finestra sentint bufar emprenyat el vent... malgrat tot això i més... fots cop de cop a la finestra i a la porta i surts al carrer a plantar cara... i si es tracta de lluitar contra un emprenyat doncs un s´emprenya encara més i que bufi el que més pugui... o senzillament em poso pedres a les butxaques per no perdre les arrels, l´estabilitat de la ment lluitadora i combatre els primers bufecs... després ja serà qüestió d´estratègia i de resistència...
m´ha encantat el poema, com tots els que escrius... super-originals... perquè la poesia, una vegada més, no és una cantarella que sona al final de cada vers, uns numerets de síl-labes que porten a l´espatlla com un jugador de futbol... la poesia és una idea bestial... que pot anar sofisticadament vestida o com la nostra poesia... amb un pantalonet curtet o en pilotes...
m´encanta com escrius... i no fas més que donar llatga vida als PRIMITIUS! ja ja ja
una abraçada del teu amic i SOCI de la companyia: capdePRIMIlín!!! ja ja
i gràcies pels teus comentaris que són... un regal poètic afigit. -
hola, Marc[Ofensiu]Shu Hua | 22-02-2005 | Valoració: 10
Ja fa temps que et tenia abandonat, som tants. Veig que vas tendint cap a poesies més llargues, una mica més relatades. Aquesta m'ha encantat. La metàfora del vent emprenyat és atrevida i queda bé, de tant en tant és bo usar paraules fortes. Quant al contingut, tens tota la raó: no hem de buscar excusses per no lluitar contra el que no ens agrada. La llibertat no és fàcil i hem de lluitar per aconseguir-la.
Un petó per les teves dones i per tu
Glòria -
deixem-nos despentinar pel vent![Ofensiu]ROSASP | 22-02-2005 | Valoració: 9
Molts cops les inclemències atmosfèriques només són excuses per no sortir. El vent, la pluja, el fred i la calor, la por i la mandra potser viuen en el nostre propi cos que no es capaç de lluitar contra els obstacles i gaudir de tots els instants nous i diferents, que poden ser realment bells...
Sortim i despentinem-nos amb aquest aire emprenyat, també en té el dret de cabrejar-se, no trobes?
Un poema original i simpàtic, amb un bon missatge amagat...
Petons! -
bén fet, has vençut ...[Ofensiu]ALEXÍN | 22-02-2005 | Valoració: 9
a voltes ens deixem axafar pel mal temps, sigui vent sigui pluja, i la vida és massa maca per aturar-la pel mal temps.
M'ha agradat la metáfora de l'aire cabrejat, molt bona!
Per cert, espero que anés bé el concert de Bryan Adams...
Valoració mitja: 9.6
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
873865 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.