no puc opinar aquest relat, que possiblement sigui tan bó com t'han dit, però és que he viscut des del principi al costat d'ells dos molts moments durant aquests més d'onze anys del seu amor i no sé avenir-me'n, em fa mal, i fins i tot em sento culpable en la meva petita parcel·la, els estimo a tots dos individualment, però també estimo la parella que formen... La setmana passada vaig estar parlant amb ell, perdona'm, sé que tinc una trucada pendent.

sento haver trigat tant a reaccionar al teu darrer comentari, ja et vaig dir que estava una mica desconnectat per falta de temps, però no t'he oblidat. La teva foto no m'ha desvelat la teva identitat, però bé, el destí segur que fa que ens trobem pel barri (jo probablement vagi enganxat a un cotxet).
Ei, FELICITATS!!! Això dels premis florals és increible, no? Bé, coneixent-te ja no em sembla tan increible, quina alegria!
Per cert, t'he fet cas i he publicat una poesia, una mica xorra, per cert..."Una mosca en business class", és que ahir a la nit vaig arribar de Polònia.
Fins aviat,

Alex

...ostres, no sé si era la teva intenció, però a mi m'ha donat la sensació que el relat està escrit des de dintre d'un malsón, d'aquells amb suó inclosa...i m'hi has fet sentir dintre del propi malsón...increible!!! En quant a la qualitat, confirmar el ja dit per Rosasp...ets boníssima!!!
M'has fet un favor suggerint-me que et comenti, feia dies que no entrava a RC i ha estat una tornada inmillorable... Sento dir que estic totalment desconnectat de RC, em sap greu, però no trobo el temps per tornar-hi i menys per escriure...
A veure si un dia ens creuem per Sant Andreu, potser tú si em reconeixeries per la foto, jo no tinc cap pista, per on et mous?

Ciao, principesa, i felicitats pel teu relat, és força pegadís (espero més capítols...) i es nota molt sensat, molt planer...
Téns raó en part però també sé que téns motius per ser més positiva, només et cal fixar-te més en ells que en els altres.
Si ho fas, venceràs la inseguretat que et provoca aquests pensaments entrecreuats i que et fan dubtar de tú mateixa i de l'amistat amb els teus... a veure, a veure, jo crec que els noms de l'agenda ja es veuen més clars... bé, espero que el meu no l'esborris mai.
Per cert, de tant en quant no et tallis i fes allò que et vingui en ganes, doncs aquí et dóno tota la raó, ens perdem moltes sensacions simplement per les pors i no donar el pas...on aniran les abraçades i petons que tantes vegades hem reprimit? (això ja s'ho van preguntar l'Ana Belén i Victor Manuel en una de les seves cançons...)
Un amic per sempre (espero i desitjo).

ALEXÍN

m'ha agradat força, tots hem tingut aquests sentiments alguna vegada... i sempre estem nosaltres mateixos, els nostres propis ànims, per tirar endevant, que el món no s'acaba en un desamor, en un fracàs, ... el camí a recòrrer és llarg, i sempre ens tindrem a nosaltres mateixos per aixecar els ànims, l'auto-estima (i no ho considero egoista) és molt important en els sentiments interiors i vers els altres...
Seguirem caminant...

Alex

m'ha agradat força, tots hem tingut aquests sentiments alguna vegada... i sempre estem nosaltres mateixos, els nostres propis ànims, per tirar endevant, que el món no s'acaba en un desamor, en un fracàs, ... el camí a recòrrer és llarg, i sempre ens tindrem a nosaltres mateixos per aixecar els ànims, l'auto-estima (i no ho considero egoista) és molt important en els sentiments interiors i vers els altres...
Seguirem caminant...

Alex

El proper dia que te'l trobis i et torni el mocador (o no... potser se'l queda per tenir un tros de tú a casa seva) espero que t'expliqui que li va passar (un accident, una baralla, un robatori,...). M'agradat, aire misteriòs, por, passió, amor, té de tot...
Fins aviat,
Alex
(he fet una altra poesia, si vols, a veure que et sembla, la trobaràs a FesInternet)

a voltes ens deixem axafar pel mal temps, sigui vent sigui pluja, i la vida és massa maca per aturar-la pel mal temps.
M'ha agradat la metáfora de l'aire cabrejat, molt bona!
Per cert, espero que anés bé el concert de Bryan Adams...

veig que ho téns molt clar, i et dóno la raó, als catalans només ens busquen quan els interessa, que se'n vagin a ... a tú t'ho diré, sent de Montblanc...
Què, com han anat els exàmens? Espero que bé, ja has acabat?
Per cert, he fet una poesia pel concurs fesinternet, a veure que et sembla, i si t'agrada em regales un vot, oi?
Fins aviat,

Alex

no estic segur d'entendre'l del tot, però m'agrada. I m'agrada també perquè és una mica engmàtic, pel fet que sigui no tan obvi (com les dues poesies que he fet jo, molt més simples, ni millors ni pitxors, diferents). Enigmàtic com la nit. Suposo que cada un té el seu estil, i el teu fa honor a la pintura que has escollit.
Ja fa temps que em vas comentar després del concert de REM, te'n recordes, també són força enigmàtics...

molt bo també aquest, se't dóna molt bé la poesia, molt maco el final. Veig que t'agrada el mar, aquí no estem d'acord, prefereixo la muntanya.
Per cert, abans m'he oblidat: si ets hippie i catalanista, i encara que una mica més jove, potser coneisxes alguns amics meus: Jordi Royo, David Cadenas,...
Espero un altre relat amb impaciència.

Alex

Hola santandreuenca, independentment de la teva edat, he disfrutat amb aquesta travessia, és molt vibrant, emocionant, et fa pujar al vaixell. I si ja penso en lo jove que ets, per cagar-si. Téns molt de mèrit, jo no m'imagino a la teva edat capaç d'escriure una poesia, i menys tan maca, i això que els temps que corrent no incentiven gaire als joves a participar en aquestes coses.
M'ha fet molta gràcia el teu comentari a clandestí.net (espero que tornisa entrar i me'l votis pel concurs de fesinternet...), ha estat molt maco trobar una santandreuenca. No crec que ens coneguem, qui sap, jo sòc Alex Jimenez, si vols dóna'm alguna pista per poder-te saludar si uns dia ens trobem pel carrer (jo vull penjar una foto a la biografia, però l'altre dia no podia, no me la reconeixia).
Bé, espero compartir amb tú altres relats.
Fins aviat,

Alex

Ninou, et felicito.
He llegit el teu comentari al Forum i realment m'agradarà llegir aquests poemes al meu fill (potser hauré d'esperar un temps, doncs tot just té un any).
M'han agradat tots en general, però aquest per mi és el millor... Té molt bon ritme i és graciós, no sé, tampoc sóc un expert, però m'ha agradat...
Felicitats!!!

Alex J.

Aquest és un comentari per després de llegir aquest poema.
No m'agrada ser el primer en comentar el meu propi relat, però també sento la necessitat d'explicar el sentit de cada estrofa (espero no treure-li l'encanteri):
Dilluns: melancolia del capdesetmana
Dimarts: la setmana la veig interminable
Dimecres: enyorant l'anterior capdesetmana, que està igual de lluny que el proper, intento que passi el més ràpid possible
Dijous: s'acumula la feina al treball, on som individus solitaris, i em recomforta la trobada amb la meva dona a casa
Divendres: m'aixeco pensant ja en capdesetmana, pensant en la teva companyia
Dissabte: dia d'alegria i felicitat que vull viure al màxim, i el dia és queda curt
Diumenge: intentant que s'aturi la setmana i el temps, dia ple de goig i que em nego a que s'acabi, però no ho puc evitar.
Bé, espero que us agradi, encara que sigui una mica.
Fins aviat,

Alex J.

Gràcies pels vostres comentaris, realment quan els vaig llegir, em van animar a pensar en idees per tornar a escriure alguna cosa (intentaré que sigui millor, gali_jr, tot i que el meu escrit va ser fruit d'una petició i que només vaig tenir un matí per fer-lo, així que no vaig tenir temps de ser massa original, potser sí que és una mica vulgar, tot i que el teu comentari és una mica a saco... prometo millorar!!! Per cert, no et trobo com a autor per gali_jr).
Marc, veig que tú si m'has entès, i és que fins que no t'hi trobes... Vinga, ànim que ja queda menys pel de Bryan Adams!!!
Téns raó Itzaelda, en concerts com aquests tan se val els diners, el millor és abandonar la cadira i a ballar-la... Amb les birres s'estan passant, et recomano emportar-te un parell a la butxaca de la jaqueta.
Brida, jo també vaig sentir per 1a vegada Losing my Religion a la discoteca i era la bogeria quan la posaven.
Llibertaria, prometo emborratxar el meu fill dels REM, i bon viatge!!! Vigila amb els italians (o no!!), són uns tira-canyes incansables...
Fins aviat!!!
Alex