Veïns...

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


-Escolti, escolti, què fa vostè a les quatre de la matinada furgant en el pany del meu veí de replà?
-Caram, no sabia que era tan tard! No cridi gaire, no sigui que despertem els veïns.
-No em desviï la conversa. Li he fet una pregunta.
-Què vol que li digui?
-La veritat! Perquè vostè no porta gaires bones intencions.
-Vol dir que no és massa mal pensat? Què pensa vostè de mi?
-Que és un lladre! Més clar, l'aigua!
-I per què creu que sóc un lladre jo...?
-Veurà per dues no, per tres raons: la primera, que vostè no és d'aquesta escala; la segona, que porta un sac un xic ple, no sé de què, que el fa sospitós i, tercera, vostè porta un antifaç.
-Ai caram! Veurà... li seré franc. Efectivament faig de lladre, bé de lladre... de lladre... Com li ho podria dir...?
-Ja ho ha dit. No cal que faci escarafalls. Esperis una mica que vaig a trucar a la policia.
-I per què vol trucar a la policia? Jo no he fet res.
-Això és el que diu vostè. Segur que dins el sac hi porta el producte dels seus robatoris.
-Sí! Però... abans de trucar... per què no m'escolta una mica.
-Expliquis de pressa i amb força claredat.
-A la porta que intento obrir no hi viuen en Pep i la Doloretes?
-Sí! Però això ho sap perquè ho ha llegit a les bústies.
-A les bústies, senyor meu, hi diu: Josep López i López i Maria Dolors P. i Pi
-I com ho sap tot això?
-Per què sóc el germà de la Doloretes i... cunyat d'en Pep.
-Com es diu vostè?
-Bonifaci per a servir-lo.
-Innocenci, a la seva disposició.
-Molt de gust, senyor Innocenci.
-De totes maneres... de totes maneres... Abans li voldria fer una altra pregunta... però és de caire familiar...
-Pregunti, pregunti!
-Què vol dir la "P" que hi ha abans de...
-No continuï, no continuï... és que em fa una mica de cosa dir-ho...
-Bonifaci... no es faci pregar.
-Està bé! Li ho diré. És un petit secret de família. Però no se'n rigui, eh? Veurà és que de primer cognom... també ens diem Pi.
-... Ha, ha, ha!
-Ho veu! Ja se n'ha rigut. I jo li he dit ben confidencialment.
-Bonifaci, perdoni no ho faré més.
-Miri, veu? Ja he pogut obrir. Es veu que no encertava bé el forat del pany.
-Encara em queden un parell de preguntes.
-Faci, faci, senyor Innocenci.
-Per què du antifaç.
-Per culpa de les presses.
-Per culpa de les presses?
-Sí!
-Quines presses?
-Per marxar sense que em veiessin el sac.
-Ho veu com ve a les meves? Vostè és un lladre!
-Innocenci, no tregui conclusions precipitades.
-Què vol que pensi amb el que m'està dient?
-Veurà. Aquí a dues cantonades hi ha el Casal del Barri.
-Sí! Però...
-A mi m'agrada fer teatre d'afeccionats i el meu cunyat em va demanar per a fer una col·laboració. Els faltava un actor per a una obra de "lladres i serenos"
-Que em podrà facilitar una entrada? Bé, dues, per a la meva dona i jo...
-Pot comptar-hi.
-Moltes gràcies! Ep! I el sac, què passa amb el sac?
-És que hem fet una mica de ressopó... i m'he endut els entrepans que han sobrat.
-Perdoni, Bonifaci, però comprendrà...
-I ara! Només faltaria. Si no fos tan tard el convidaria a passar. Els meus cunyats han sortit aquest cap de setmana i m'han deixat el pis per a evitar-me desplaçaments.
-Accepto encantat, podríem prendre alguna cosa i de passada m'ensenyaria els pis. Entre nosaltres, en Pep i la Doloretes no són tan assequibles com vostè... són, no s'ho prengui malament, una mica tibats.
-Què m'ha dir a mi! Passi, passi que veurà el piset.
-...

13/09/2009





Comentaris

  • Aquest relat també l'hem llegit entre la mama i jo[Ofensiu]
    uanra | 19-06-2011

    Jo volia fer de lladre i he acabat sent una bona persona que em dic Sr Pi Pi.

    uanra

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 09-09-2010 | Valoració: 10

    Hola;

    Ja saps el text en un arxiu adjunt a l'email adraçat a tribuna@guimera.info

    Gràcies per endavant.

  • Avui [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-02-2010 | Valoració: 10

    qualsevol circumstància sospitosa ens fa pensar malament de tothom. Tu ho has resolt d'una forma divertida , encantadora i els teus diàlegs són únics.
    Gràcies per la bona estona que he passat.
    A reveure, Joan.
    Nonna

  • fa mesos que l'havia llegit[Ofensiu]
    ambelma | 09-02-2010 | Valoració: 10

    saps? vaig anar a llegir aquest relat al meu company, perquè vaig riure molt i ho volia comapartir amb ell, no ho faig sovint.

    i avui que he vist que també has rebut la visita de "cabrioles" penso que és un bon moment per cometar el teu relat, al rellegir-te m'has fet venir el bon humor!

  • cabrioles | 08-02-2010 | Valoració: 6

    Home es divertit pero per ser el segon autor més valorat esperava molt més.

  • Pi. Pi.[Ofensiu]
    Naiade | 20-01-2010 | Valoració: 10

    Caram Joan en aquest relat t'has superat. Ets un geni del humor. Espero que aquest 2010 continuïs en aquesta línea. Quan necessito riure i passar una bona estona ja sé on he d'anar. No es pot negar que l'Arnau a sortit al avi.
    Una abraçada i records per tota la família

  • Genial.[Ofensiu]
    eRIc | 11-12-2009 | Valoració: 10

    Ei, molt bo de veritat. Et felicito. A més deixa al final, que acabis treient tu les conclusions i acabís creant tb el final. Dels millors que he llegit. Has aconseguit fins i tot fer-me veure l'imatge de la situaciò. Vagi molt b!

  • M'he quedat amb ganes[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 11-12-2009 | Valoració: 10

    de llegir més. Tens un estil i una traça en escriure petites historietes que enganxa, i a més son divertides i intrigants ja que , al menys jo, no soc mai "capàs" de imaginar el desenllaç.
    Una encaixada; ah! i saluda als Pi Pi

    Lluís Cusidó


  • Un relat divertit,[Ofensiu]
    brins | 19-11-2009 | Valoració: 10

    original, distret, àgil, entretingut... i ben escrit!

    Podria encara atorgar-li molts més adjectius bons, el teu estil d'escriure i la teva imaginació
    mereixen molts elogis.

    Tot i que ja vaig penjar al fòrum la meva felicitació a tots els finalistes del Premi Victor Mora, te la faig arribar també des d'aquí. Vaig tenir una alegria quan vaig llegir el teu nom. Enhorabona!

    Una afectuosa abraçada, Joan

    Pilar

  • Et superes en cada relat![Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 19-11-2009 | Valoració: 10

    L'he trobat molt divertit i amb un flaire autèntic dels tebeos que llegia de petita. M'ha encantat aquest diàleg entre aquests dos personatges, entrenyables tant per la inocència que desprenen com per l'habilitat teva en cercar situacions divertides que ens fam somriure des de la primera línia (ja t'ho dic jo, que et veurem fent de guionista de teatre)
    Aprofito, Joan, per sumar-me a les moltes felicitacions que segur que t'han arribat per haver quedat finalista en el Premi Victor Mora. Em va fer molta il.lusió saber-ho!
    Una abraçada

  • Lladres i serenos... vull dir, veïns.[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-11-2009 | Valoració: 10

    Caram, Joan, ara ens surts amb una de lladres i serenos, on el lladre no és tal i el sereno brilla per la seva absència, mentre un veí curiós se'n porta el gat a l'aigua... vull dir, que tafaneja finalment el pis que l'intriga!
    Sembla que hagis seguit aquella màxima que aconsella: Embolica, que fa fort! i en aquest cas en concret, amb gràcia i creant erxpectació a cada frase del diàleg.

    Ple de dobles sentits, el relat és com un
    trencaclosques: cada peça que ensenyes forma part del disseny, però no el deixa veure fins que no és col·locada al seu lloc, que només tu coneixes...

    Té també alguna referència que es podria considerar "clàssica", oi? Ho dic pel Bonifaci, l'home del sac a l'espatlla i l'antifaç pel davant, bo de debò..

    Com de costum, els teus relats són tota una troballa... un cofre del tresor!

    T'envio una abraçada enjoiada,
    Unaquimera

  • mol bon dialeg[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-11-2009

    es fa distret i està ben narrat, tens força traça en els diàlegs Joan! Em recorda les históries del Patufet, aquella revista de primers del segle passat, la meva mare ncara en té un parell de volums relligats amb tapa dura.

    Et felicito.

    Si tot marxa com cal, ens veiem el més que be.

    Ferran

  • De conya, senyor Gausachs![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-11-2009 | Valoració: 10

    L'última frase ja ha estat el "remate final". "Passi, que veurà el piset" és el compendi de tot el diàleg equívoc que tan bé has sabut relatar. Chapeau, mestre! Em recordes, amb els teus diàlegs una mica absurds, al bon amic anmonite que se les empatolla per a escriure diàlegs surrealistes.
    Ets bo, Joan. M'encanta el teu humor soterrat i l'elecció dels noms dels teus personatges. No oblido de que el caco Bonifacio era un personatge del TBO que anava amb el sac i l'antifaç, i que era més bo que el pa. De aquí Bonifacio, que el nom ja ho diu tot.
    Molts petons a la Núria i a l'Arnau.

  • Un diàleg...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 05-11-2009 | Valoració: 10

    molt ben portat i que, també en el teu cas, no sabem on ens portarà. L'interès a conèixer el desenllaç fa que la lectura sigui d'allò més fluïda. Vaja amb aquest parent tan eixerit, hahaha!
    Un cop més sembla que hagi vist de franc una petita obra de teatre divertidíssima. Molt ben escrita!
    El teu humor s'agraeix moltíssim. Saps que tinc una amiga que es diu Dolors Pi de Mataró? Sort que la seva mare no es diu Pi, hahaha!
    Encantada de fer-te una visiteta, Joan.
    Una abraçada.

    Mercè

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

108 Relats

1162 Comentaris

135881 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.