Va tancar ben fort els ulls...

Va veure una llum potent que sortia per sota la porta d'aquella casa mig en ruïnes, sentia una forta curiositat per saber què hi havia allà al darrere; va obrir la porta i hi va entrar. Es va trobar enmig d'un rebedor tot blanc, a la seva dreta hi havia una tauleta blanca amb tot de fotografies en blanc i negre, se les va mirar però no va saber reconèixer cap cara tot i que li eren familiars. Davant seu, un passadís blanc que semblava que no tenia fi, i a la seva esquerra, penjat a la paret blanca, un mirall. S'hi va apropar i va poder veure com naixia una criatura, va tancar ben fort els ulls; al cap d'uns segons els va obrir i s'hi va veure reflectida quan només tenia unes hores de vida, era ella que acabada de néixer descansava plàcidament als braços de la seva mare i sota la mirada orgullosa i plena d'amor del seu pare. Va tornar a tancar ben fort els ulls per comprovar si podia continuar la història però quan els va obrir el mirall ja no hi era, tan sols havia quedat la paret blanca, verge.
Es va girar i va començar a caminar per aquell passadís blanc que semblava inacabable. Va trobar una porta a l'esquerra, la va obrir, era una habitació completament rosa, feia olor de maduixa; hi va entrar, va veure un llit rosa amb una manta rosa, un escriptori rosa amb una làmpada rosa, un armari rosa ple de roba rosa; en una de les portes de l'armari hi havia el mirall, s'hi va anar encarant i va tancar ben fort els ulls, quan els va obrir es va veure al pati de l'escola jugant a saltar a corda amb els seus companys; va tornar a tancar els ulls amb força i quan els va obrir es va veure anant amb bicicleta pel carrer mentre es menjava un bon entrepà de xocolata; va tancar els ulls esperant veure més imatges, quan els va obrir el mirall ja no hi era i tota la roba penjada s'havia transformat en tires i tires de llaminadures; en va agafar una i se la va menjar, feia anys que havia oblidat aquell gust entre dolç i àcid i aquella textura que es fonia a la boca. Va tancar l'armari i va sortir de l'habitació.
Va continuar seguint el passadís blanc i va trobar una altra porta, havia arribat en un bany blau; el vàter era blau, la dutxa era blava, les cortines eren blaves... Va obrir l'aixeta, l'aigua també era blava, es va rentar la cara i se la va eixugar amb la tovallola blava, quan va aixecar el cap va tornar a veure el mirall que li mostrava la seva adolescència, era l'estiu i estava a la piscina amb els companys de la colla, va tancar ben fort els ulls i quan els va obrir es va veure amb uns altres companys d'acampada sota un cel estrellat; va tancar els ulls, els va obrir i el mirall ja no hi era. Va sortir del bany continuant el recorregut pel passadís.
Va estar caminant una estona fins que va trobar una altra porta. La va obrir i va veure una meravellosa cuina de color vermell, amb la taula i les cadires vermelles, els armaris vermells, els electrodomèstics vermells i una llar de foc on hi cremava amb força un foc vermell. S'hi va apropar per escalfar-se i va tornar a veure el mirall, va tancar ben fort els ulls i quan els va obrir es va veure de perfil ensenyant a caminar un nen que portava un jersei vermell amb unes lletres blanques que deien “Aniol”; va tornar a tancar els ulls amb força i els va obrir al cap de pocs segons, va veure un noi amb el mateix nen a coll i ella que l'abraçava, una esgarrifança d'emoció li va recórrer tot el cos; va tornar a tancar els ulls i quan els va obrir el mirall ja no hi era i els foc vermell s'estava apagant, el va revifar i va sortir de la cuina tot recuperant la trajectòria del passadís.
Unes quantes passes més i va trobar una altra porta, donava en un menjador pintat de color verd amb una taula verda al centre, amb les seves cadires verdes, el sofà verd i la televisió amb la pantalla verda; es va asseure a la butaca verda contemplant la imatge verda de la televisió, de cop i volta va aparèixer aquell mirall que no havia deixat de seguir-la, va tancar ben fort els ulls i quan els va obrir va veure una senyora gran caminant amb penes i treballs amb l'ajut d'un bastó a la mà dreta i a l'esquerra l'agafava pel braç un senyor una mica més gran que ella; va tancar els ulls molt fort i els va tornar a obrir, la imatge era la mateixa, els va tornar a tancar intentant canviar d'imatge però quan els va obrir el mirall havia desaparegut.
Va abandonar el menjador verd i es va incorporar al passadís blanc. Al cap d'unes quantes passes, just al seu davant hi va trobar una altra porta, el passadís s'acabava allà. La va obrir i va veure que era una habitació tota negra, amb el llit negre, amb les mantes negres, l'armari negre, amb un tocador negre... Es va acostar al tocador i hi va veure unes quantes fotos, es va asseure a la cadira negra i se les va mirar detingudament, eren semblants a les del rebedor però aquestes eren en color, va poder reconèixer totes les cares, eren bons records. Quan va aixecar el cap va veure novament el mirall, va tancar ben fort els ulls per poder gaudir de més imatges, va tancar ben fort els ulls...