Camina, continua caminant

Silenci absolut. No veia res. Caminava a les palpentes estirant els braços i tocant el que tenia al voltant per tal de no emportar-se alguna sorpresa. Amb els peus aferrats a terra feia petites passes assegurant-se així de no fer un pas en fals. Indecisa i amb les cames tremoloses anava avançant, a poc a poc i en línia recta.
Mala olor. Humitat. Notava com les petites gotes d'aigua l'anaven empapant de dalt a baix gairebé sense adonar-se'n. Cada vegada més molla. Quant més avançava, més humitat i foscor.
Caminava lentament i amb incertesa, no sabia on aniria a parar. De tant en tant, els peus li quedaven clavats a terra per culpa d'un fang espès que li impedia avançar. Alguna relliscada.
La suor de l'esforç se li havia barrejat amb la humitat de l'ambient. Li era molt difícil sortir d'allà i quan aconseguia fer un parell de passos amb relativa tranquil·litat, una altra patinada; d'aquesta manera la inseguretat i la por anaven guanyant terreny. Per molt que obria els ulls no veia res, només podia sentir aquella fortor desagradable d'humitat; fongs i descomposició era tot el que l'envoltava. Amb penes i treballs continuava caminant, en línia recta, intentant tirar endavant.
El fang la començava a cobrir, ja li arribava als turmells i li costava més i més avançar, la pudor cada vegada més intensa feia que li resultés més difícil respirar. Sensació d'ofec. Tot i això insistia i resistia, continuava caminant. Passes lentes però fermes, procurant no caure.
Cau. El fang li ha cobert el cos fins arribar-li a les espatlles. S'aixeca lentament. Se sent impotent, cada vegada li manquen més les forces. L'ambient està més i més carregat, se li fa difícil respirar. Camina lluitant tant com pot, a les fosques i palpant tot el que té al voltant.
Té por, no sap si trobarà la sortida, no sap si tots aquests esforços li serviran per alguna cosa. Igualment, no es pot quedar allà, ha de trobar la manera de sortir. De moment, aguantar la respiració i continuar caminant.
Torna a caure, aquesta vegada sent un dolor molt fort al pit, potser s'ha clavat alguna cosa. Es queda a terra, coberta de fang, no sap si aquesta vegada es podrà aixecar. Respira profundament, aquell aire contaminat que l'envolta li fa difícil l'oxigenació, està esgotada, ja no pot més. Intenta relaxar-se damunt del llot per agafar forces una altra vegada, ja no sap d'on treure-les. Lentament intenta aixecar-se, rellisca, ho torna a intentar, torna a relliscar; no es rendeix.
Poc a poc s'aixeca, ho ha aconseguit una altra vegada però té por de tornar a caure. Camina, insegura i tremolosa, continua caminant en línia recta fent petites passes intentant tornar a agafar seguretat i confiant no tornar a caure. De tant en tant una relliscada, s'atura i respira, es diu que no passa res, que al final ho aconseguirà. Avança tota enfangada, el nivell del fang va disminuint i ja no li arriba als turmells; va prenent seguretat.
Continua caminant, percep una estranya humitat sota els seus peus, tot fosc. Cada vegada que fa un pas nota més i més aquella humitat, comença a estar ben impregnada d'aquell líquid, és aigua; el nivell va augmentant, ara l'aigua li arriba als genolls, li costa avançar però pot adonar-se que ja no rellisca. Camina insegura, de mica en mica la foscor va minvant, ja no està tot tan negre i la forta pudor d'humitat i descomposició va desapareixent, ja no li costa tant respirar.
Camina, l'aigua ja li arriba a la cintura, les passes insegures es converteixen en passes insistents, el corrent d'aigua li va en contra però ja no té por de caure, ja no es pot fer més mal, aquella aigua li pararà el cop.
Va augmentant el nivell i l'aigua li arriba a cobrir el pit, el fang ha anat esvanint-se a poc a poc. Decideix estirar-se, deixar de caminar i posar-se a nedar, se sent més lleugera, la forta pudor ha desaparegut i torna a veure la claror. Fins on ha arribat?