Tot va bé

Tot va bé, tot està bé, sé que tot és perfecte... Anava repetint aquelles paraules fins que es va adormir.
En aquell instant començava la vida. Per a ella, el món dels somnis era el seu món, on tot es podia fer realitat; els seus desitjos, les seves pors, els plaers que no tenia, les angoixes que no havia superat..., allà tot hi tenia cabuda i ho podia controlar.
Es va començar a enlairar, volava, cada vegada s'enlairava més i més i el món es feia més petit, el tenia sota els seus peus. Travessava boscos i muntanyes, mars i penya-segats, respirava l'aire pur acompanyada dels ocells.
Mentre gaudia d'aquell moment li va semblar veure alguna cosa que brillava, la tenia justament a sota. Va començar el descens, havia deixat enrere els seus companys de vol amb l'objectiu de saber què era aquella brillantor. A mesura que s'hi apropava, aquell objecte anava canviant de color. Va posar els peus a terra, el tenia a poca distància; era una esfera no gaire més grossa que el palmell de la seva mà, la va agafar i es va asseure a sota un arbre.
Al principi era fosca, d'un color gris gairebé negre, va veure una imatge i va parar-hi atenció; es va veure al fons d'un pou del qual no en podia sortir. La seva cara era de pànic, amb la mirada perduda i la pell pàl·lida. Va veure's com intentava sortir-ne però les parets eren relliscoses i li dificultaven l'escalada.
Va aconseguir enfilar-se un parell de metres, la bola passava d'aquell color gris fosc a tenir un to lilós i es va poder veure envoltada de persones de tota mena que li allargaven la mà, ella ho va acceptar i va aconseguir enfilar-se una mica més.
En aquell instant la bola es va tornar de color blau i amb aquell color de fons es va veure acompanyada d'un noi, un noi interessant i afectuós, l'estava abraçant, li oferia protecció i unes ales. Tots dos es van elevar uns metres. La bola tornava a canviar, aquell blau es va transformar en groc; es va veure sense ales i envoltada de dos marrecs riallers i amb moltes ganes de jugar. Cada un li va fer un regal, el primer li va donar una capseta que contenia un sol i el segon una altra capseta on hi havia una lluna; eren dos anells i se'ls va posar sense pensar-s'ho.
Va continuar cap a la sortida, a cada pedra que s'agafava veia les seves mans amb la lluna i el sol.
La bola va tornar a canviar, ara era de color verd. Es va veure envoltada d'aquell color que li proporcionava pau, força i l'ajudava a arribar al final.
Ja era al capdamunt del pou, la bola es va tornar transparent, ja no hi veia cap imatge.
De sobte, es va començar a fer petita, una bola diminuta, i va introduir-se dins del seu cos. Es va quedar immòbil sota l'arbre notant com li recorria tot el cos fins aturar-se en un punt determinat.
Va obrir els ull i va veure la claror del dia, ja era hora de llevar-se.
Llavors va entendre que aquella esfera era el seu cor.