SENTO

Un relat de: Anna Carrera i Lluís
Sento com tot s’enfonsa
com si ja res tingués sentit
com si la terra esclatés
i s’iniciés el període de penombra.
Sento com tot s’esvaeix
com els sentits s’esborren
com tothom els esborrés
i mai, mai ningú reneix.
Sento com si tothom estigués enganyant
com si res tornés a existir
com una gran mentida m’envolta
i continua, sense aturar-se, cremant.
Sento com tot, al meu voltant, s’acaba;
com ja no tinc ganes de res
com si la lluna m’invités
i juntes comencem una nova albada.
Sento que arriba el dia fosc
com la més negra de les nits
com el més enfurismat dels mars
i, per fi, trobaré l’anhelat repòs.
Sento com tot té un final
com totes les il·lusions
com totes les esperances
i com tot el que sentia em tornés a fer mal.
Sento que ja no podré sentir mai més.

Comentaris

  • sento[Ofensiu]
    liliana | 22-06-2013 | Valoració: 9

    val la pena recordar que per fosca que sigui la nit, l'endemà torna el dia

  • Desesperança[Ofensiu]
    MARTAMLMP | 22-06-2013

    Poema molt descriptiu i explícit d'un estat d'ànim desesperançat. Mots triats acuradament. Ànims!

  • fa pensar[Ofensiu]
    Gilet56 | 19-06-2013

    Poema ben lligat. Però que, sobretot, incita a reflexionar.

l´Autor

Foto de perfil de Anna Carrera i Lluís

Anna Carrera i Lluís

21 Relats

36 Comentaris

11681 Lectures

Valoració de l'autor: 8.35

Biografia:
Sóc professora de secundària. Escriure és per a mi alliberar-me i endinsar-me en diversos móns que possiblement no seran mai reals. Somiar és la manera d'anar passant la vida, en una realitat paral·lela i lluitant per tal que en algun moment, encara que sigui per pocs minuts, esdevingui real.
Moltes gràcies pel suport de tothom qui m'envolta i per animar-me a continuar escrivint.