Final... O inici

Aquell era el final de la seva història, de moment. Escoltava aquella música i es deixava anar, tant de bo la vida fos com les cançons.
Començava una nova vida. Havia de viure per explicar-ho a la resta. Havia de viure, la vida era meravellosa tot i els obstacles.
S'havia sentit traïda, enganyada, utilitzada, era la viva imatge de la dona que mai havia volgut ser. Sempre tenia esperances de ser una bona companya, una bona esposa, una bona mare... Però no sabia el que la vida li preparava i no ho sabria mai. La vida era cruel.
Havia arribat el moment, se sentia plena, ho tenia tot; no tenia ni parella ni feina però ho tenia tot, tot el que podia desitjar en aquells moments.
Recordava quan estava dins d'aquell túnel que no s'acabava mai, recordava les seves visites al pantà quan més d'una vegada hagués fet un salt i ja hagués estat, recordava les nits a l'hospital esperant que es morís el seu pare, la seva àvia, i així descansessin i poguessin viure en pau; però sobretot, recordava les nits en blanc esperant que tornés i que, en definitiva, mai tornaria.
El seu amor era tan gran que no sabia com expandir-lo. Va començar per la muntanya, s'havia creat una meta i la va aconseguir; després per la costa, allí va ser l'error, també s'havia creat una menta i la va aconseguir però no en les circumstàncies que li interessaven; tenia el que volia però els mitjans mai van ser satisfactoris.
En fi, la vida havia estat vida, no es podia esperar res més. L'amor era l'amor i l'odi era l'odi. Fins aquí havia arribat la història, però això no era tot.
A partir d'aquell moment i sense adonar-se'n va començar a viure, primer de mica en mica i després fent passes de gegant, anava creant el seu entorn i escollint la seva gent. Estava descobrint que a més de persones hi ha éssers que sobrepassen el conscient i van molt més enllà del simple fet de ser persones.
Al cap i a la fi, va arribar a veure que hi havia persones amb qui comptava que ja no hi eren, en canvi se'n va adonar que n'hi sorgien de noves amb les que hi podia confiar plenament.
Se sentia una au Fènix.
Moltes gràcies.