Amistat, o no...

A primera hora del matí ja hi era, feia una mica de fresca, necessitava que el sol anés escalfant de mica en mica i per això va esperar-se una estona abans de posar-se a l'aigua. Es va treure la roba i es va estirar a la tovallola tot mostrant el seu cos nu als núvols i als ocells, gaudint de les carícies de la brisa que li arribaven a tots els racons. Va agafar el llibre que portava, va començar a llegir i es va anar endinsant, cada vegada més, en aquella història; a poc a poc es va anar aïllant de tot el que l'envoltava.
Al cap d'una estona va arribar ell, la platja estava deserta. Tot i estar allunyat va poder reconèixer aquell cos de deessa estirat damunt la sorra, a mesura que s'hi apropava anava gaudint d'aquell espectacle que li oferia la natura: el seu color de pell, la silueta marcada per la cintura i els malucs, els pits ferms coronats per uns mugrons rosats i provocatius, desafiants. Quant més s'hi anava apropant més percebia la seva aroma i cada vegada més tenia aquella intuïció, avui la seva relació canviaria, deixarien de ser amics. L'atracció que ell sentia es feia més potent, més intensa i més difícil de controlar.
Es va posar al seu costat, es van saludar i durant uns segons les mirades de complicitat i confiança es van creuar, eren grans amics.
Ell es va treure la roba i es va estirar al seu costat, molt a prop, provocant que ella abandonés la lectura i, com havia fet ell abans, gaudís de l'espectacle que li oferia la natura: el seu cos, el seu color de pell mig dissimulat pels pèls que li cobrien part del pit i de la panxa unint-se amb els del pubis, els genitals mostrant-se tímidament i les seves cames perfectes, rectes, també cobertes per uns quants pèls amagant-ne el color de la pell.
Al cap d'uns minuts van entaular una conversa, eren bons amics.
Passava l'estona, l'escalfor que desprenien els rajos de sol augmentava, decidits es van aixecar i se'n van anar a l'aigua. Ell, fent una petita cursa s'hi va tirar de cap i va començar a nedar; ella hi anava entrant lentament, notant la frescor de l'aigua salada que li anava pujant per tot el cos fins que la va cobrir. Amb unes quantes braçades el va atrapar, va arribar al seu costat i, entre jocs i rialles, es va produir el seu primer contacte.
Van quedar parats, astorats, com si la vergonya els guanyés terreny; havia passat alguna cosa, tots dos alhora havien notat quelcom especial; van intentar dissimular, fer veure que no havia passat res i van continuar els seus jocs aquàtics acompanyats de rialles de felicitat; però no van poder més, eren bons amics, molt bons amics.
Amb l'ajut de les ones els seus cossos es van anar apropant, les rialles es van convertir en somriures i les mirades de complicitat en mirades lluminoses plenes de sentiments. Es van abraçar deixant els seus cossos a mercè del balanceig de les ones, pell contra pell, temperatures en contrast, la frescor de l'aigua contraposada a l'escalfor dels seus cossos; lentament es van besar, la passió augmentava, les seves llengües jugaven recargolant-se tot degustant la dolçor de la saliva barrejada amb la salabror de l'aigua, passió, desig. De mica en mica les seves cames juganeres es van anar entrellaçant, buscant-se mútuament per aconseguir un enllaç més profund, una unió més íntima. Les pells es fregaven, suavitat; les carícies d'ell li apartaven els cabells molls de la cara per tal d'aconseguir més profunditat en les besades mentre notava com els seus pits suaus i ferms li acaronaven el cos tot donant petits copets pel moviment de les ones.
Entre petons, abraçades i carícies, les ones els van anar portant cap a la sorra. Allà estirats, formant part de la terra i l'aigua, continuaven el seu joc d'enamorats. El sol els escalfava la pell i, de tant en tant, arribava alguna onada que els refrescava.
Immersos en una passió absoluta, descontrolada i intensa, a peu de mar van fer l'amor. Entre aigua, sal i sorra gaudien dels plaers més absoluts, dels pecats més luxuriosos i de la infinita felicitat. S'estimaven i gaudien de tot el que els envoltava, sobretot d'ells mateixos i del seu contacte físic i espiritual, sense prejudicis, sense vergonya, sense pors.
Lentament van anar separant els seus cossos molls d'aigua i suor, estaven cansats, esgotats però satisfets d'haver gaudit d'aquells moments màgics. Es van mirar, es van somriure i, sense dir-se res, de mica en mica es van aixecar, es van posar la roba i van començar a caminar per la vora de l'aigua.
Cadascú va seguir el seu camí fins que el sol els va perdre de vista.