Reien, bevien, parlaven, bevien...

Va obrir els ulls i va notar que no estava sol, no recordava res i no reconeixia el lloc on es trobava, era la primera vegada que veia aquella habitació. Va intentar moure's però no podia, estava lligat de braços i cames, nu i immobilitzat, amb un mocador de seda que li premia els llavis i li pressionava la nuca. Tenia molt mal de cap.
Al seu costat va sentir una profunda respiració, va girar el cap i la va veure, ben estirada al llit; nua i plàcidament adormida. Qui sap què havia passat aquella nit? No s'ho podia imaginar. Quina mena de força de seducció tenia aquella noia per haver-lo fet caure en el poder de la luxúria i l'amor desenfrenat?
Va intentar recordar, li venien algunes imatges borroses a la ment.
Eren les set del vespre que havia sortit de la feina, tenia un sopar d'antics companys d'institut; se'n va anar cap a casa, es va dutxar, es va canviar i va sortir decidit cap al bar on havien quedat per prendre una copa abans d'anar al restaurant. Quan hi va arribar ja hi era gairebé tothom i tots anaven més o menys ben acompanyats excepte ell, en aquest sentit la vida no l'havia tractat massa bé.
Van estar bevent i recordant aquella època d'institut quan tot eren festes, bon humor i els problemes pràcticament no existien, només es presentaven quan arribaven els exàmens trimestrals, i no duraven gaire. Reien, bevien, parlaven, bevien... Ja era l'hora d'anar a sopar, van pagar, van agafar les seves coses i van sortir.
Quan van arribar al restaurant es van sorprendre, havia canviat molt en quinze anys. Era el lloc preferit per anar a fer un àpat quan eren estudiants i ara semblava que es trobessin en una taverna de l'Edat Mitjana; però en fi, ja tenien la taula reservada i hi van entrar. Van sopar força, poca qualitat però la quantitat era la correcta, van estar ingerint i bevent vi de garrafa com éssers goluts i amb pocs escrúpols. Reien, bevien, parlaven, bevien...
Van acabar de sopar i van acordar anar a fer alguna copa més. Havien d'acabar de reviure la joventut i van decidir anar en aquell local on havien ballat, begut i lligat els caps de setmana d'estudiants. Hi van arribar, s'havia convertit en un antre de perversió i vici. Tenien curiositat i van decidir entrar per veure què s'hi trobaven.
L'ambient era tènue, fosc; la sala estava il·luminada únicament per uns quants focus vermells i al centre, un escenari amb un focus central de llum blanca, tota la il·luminació que es necessitava.
Allà va ser on la va veure, era com un àngel que baixava del cel subjectat per un arnés; va quedar bocabadat, qui podia ser aquella bellesa? Se li despertaven totes les passions que havien estat en letargia durant tots aquells anys. Mentrestant els seus amics reien, bevien, parlaven, bevien...
L'espectacle es va acabar.
Ara, estirat i emmordassat al llit, recordava qui era la noia que tenia al costat. No era un àngel.