Cercador
Un dia deixarà de mal-somiar
Un relat de: NefertitisI mentre, el dia a dia, la vida, transcorra. Està cansada de no sé prou forta, d’ofuscar-se, d’empassar el dolor, de somriure quan el seu cor plora.
Cansada de qüestionar-se mil i una vegades; de repassar punt per punt cada una de les situacions en les quals pot haver errat.
Cansada de rompre’s en murs impenetrables, d’intentar oblidar aquelles mans repugnats sobre el seu cos, aquell somriure infame... Sentir de nou aquelles ferides que semblen que no cicatritzin; por a que no ho acabin fent mai.
Cansada de donar voltes a tot, d’exprimir-se el cervell fins a la màxima expressió buscant perquès sense resposta...
Però, per més mal que li faci, per més pèrfid que sigui el dolor sap que no pot deixar-se anar, caure.
S’aixeca, es vesteix, surt al carrer i s’agafa de la mà de qui realment, malgrat ésser tan complicada, l’aprecia, l’escolta, l’estima, la valora.
Camina. Només així sap que arribarà el dia en que deixarà de mal-somiar.
Comentaris
-
En lluita[Ofensiu]Unaquimera | 13-12-2010
Ei, quina alegria tornar a rebre un comentari teu, després de tant de temps... i quina doble alegria, quan he vingut fins al teu espai i he vist tants relats nous!
Davant de les múltiples possibilitats de lectura, em decideixo per obrir el primer relat que vas enviar en començar el desembre, i ja aniré pujant cap als altres, et sembla bé?
Em trobo, doncs, davant aquest text breu però dens de contingut.
Més que explicar amb detall, les frases suggereixen imatges, sensacions, escenes... i a partir de tot plegat, qui el llegeix pot deduir la resta.
Tot plegat parla d'una persona valenta, que lluita sense deixar-se vèncer fàcilment...
El final, definitivament, és una porta oberta a l’esperança!
Per molts detalls del relat, i fins i tot pel títol, em recorda un de meu que t’ofereixo per si et ve de gust fer una llegida: Son, malson, somni. Si hi vas, ja em diràs què et sembla, oi?
Fins aviat, espero!
T’envio una abraçada per acompanyar-te els somnis,
Unaquimera
-
Cal ...[Ofensiu]natasha | 12-12-2010
... caure i aixecar-se mil cops. Només així algun dia els somnis seràn dolços.
Una abraçada
l´Autor
105 Relats
126 Comentaris
86270 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.Últims relats de l'autor
- Et recordo
- Nit de Sant Joan. Cercant la màgia?
- Fractures
- Reflexió política psicològica
- 17 de juliol. Què ens està passant?
- Aturar-se per fer de nou un camí
- Una amistat, una muntanya russa?
- La crua i pura realitat
- Nits de festa, nits d'alcohol
- És un refugi
- Batalles perdudes. Aires de superioritat
- Quan sents que no gaudeixes de l'estiu
- Cansada, desenganyada de...
- 4 de setembre....
- A la seva cala estant